Promoción fantasma, millor del que sembla

He anat a veure aquesta peli esperant que em trobaria una colla de joves esbojarras d'institut que feien de les seves. Però la veritat és que m'ha sorprès positivament. No és una gran obra ni molt menys, però té una gràcia especial que la fa diferent i simpaticota i fins i tot original. Passes una bona estona i no cau en les seves similars. Manté cert nivell i tot. Sembla inclús que la promoció li vol donar un aire més groller.

Albert Noobs, una peli força interessant.

Al Vendrell i a Calafell tenen la mala costum de fer pelis comercials, si vols veure una peli diferent has d'anar a Vilanova o a Tarragona. Aquest cop ha estat el torn de la peli Albert Noobs que explica les vivències d'una majordoma que aparenta ser un home. Una història dura en una mena de pensió irlandesa on es viu l'ambient que hi ha entre els seus treballadors i els seus hostes. La proposta és força interessant i deixa veure el rere fons que molts cops passa desapercebut. És força aconsellable.

Una Xatonada massa llarga i freda.

La Xatonada d'avui amb el fred que feia ja no s'havia d'haver fet a la Rambla perquè a l'aire lliure feia molt de fred i tenir els nens allí amb el morteret no es gaire bo per la salut i si a més han d'estar dues esperant el sorteig de la bici encara és més fotut la cosa. Jo crec que tot plegat ha d'anar més ràpid i àgil. El jurat amb una hora tenen prou per saber qui és el guanyador perquè al final la gent marxa a casa encara que estiguin pendent d'un sorteig. Una altra cosa que em sembla motl bé la tasca que fa cafès Brasilia de donar cafè a tots els participants, però cada dia hi ha més gent que utilitzen Nespresso i similar. Aquest és un regal que es podia traduir en altres coses. És una simple impressió. Avui és el primer cop a la història de la Xatonada que hi havia una mani que aprofitava la cit per reivindicar els seus drets. Una de les coses que s'han de canviar és la cua de la gent que anaven a buscar xató que actuava en forma de barrera i no deixava circular bé a la gent per la Rambla. El bon Gobern de Catalunya és un grup que està molt bé, però ja toca canvi.

Més del mateix a la Xatonada del Vendrell

La Xatonada torna a estar aquí. En els darrers dos o tres anys han vingut un grup d'animació que és diu el Bon Gobern de Catalunya o algo similar que he de dir que ho fan bé. Fan coreografies, entrevisten amb la gent i donen una mica de caliu a al festa, però tal com està el patí, jo crec que s'haurien de provar altres coses i més de la comarca perquè al fi i el cap sempre fan el mateix. Per la gent que anem any rere any ja es fan una mica pesadets.

Més sicosis que mal temps

Jo no sé si acabarà nevant o no al Baix Penedès, però la sicosis que s'ha generat és terrible. Si que fa fred, però si no hi hagués hagut aquesta campanya mediàtica que anunciava glaçons i fortes nevades potser haguessim fet la mateixa vida que els altres dies sense aquesta mena de psicosis general que afecta a tothom Crec que el programa més seguit és el temps.

Un canvi de generació

Ara és el moment de canviar una sèrie d'actituds i de formes que ja no funcionaven quan la cosa anava viento en popa, però en el moment actual encara funcionen menys. Estem en una situació crítica ecònomica que és la base de tot plegat. Sinó fem un canvi el nostre futur pot ser molt difícil. Espero que de mica en mica la cosa comenci a canviar i gent nova amb idees noves es vagi incorporant en els llocs decisius de la societat. Ja no calen bona gent sinó persones que tinguin les idees clares i puguin fer alguna cosa pel bé de tots.

Les veus silenciades

Hi ha experiències a la vida que poden resultar enriquidores i no pel simple fet d’ocupar un càrrec i representar els teus companys de treball. Durant dues legislatures, que coincideixen aproximadament amb els períodes de vigència dels ens municipals, he tingut la sort de formar part del comitè d’empresa. Durant aquests vuit anys entre d’altres coses, hem negociat dos convenis, ens hem reunit en paritàries per tractar temes concrets i en altres apunts més puntuals com marcar el calendari laboral anual. També vàrem participar més simbòlicament que altra cosa en una valoració dels llocs de treball de l’entitat. Una tasca que val més oblidar després de veure els resultats reals aportats i que va tirar per terra les expectatives de molts treballadors. Primer de tot hem de tenir compte que igual que si ets dona i treballes en una gran cadena comercial et tocarà portar faldilletes de colors fins als genolls si estàs en un ajuntament has de tenir molt clar que has de tractar amb els polítics i els seus derivats. Quan la política va per sobre d’igualtat d’oportunitats, coherència, publicitat, aplicació d’una certa lògica raonada apaga i toquem el dos. Evidentment els que porten les regnes d’una administració han de ser els polítics o almenys així ho diu la teoria. Vaig decidir-me posar-me aquí perquè després d’un procés de funcionarització els laborals ens havíem quedat sense representants legals. A les segones eleccions vaig continuar perquè tenia esperances que amb un nou govern i amb nova gent les coses canviessin, però les coses van anar a pitjor. Ara gentilment he passat el testimoni a nous companys que fins ara no havien participat en aquest món dels representants dels treballadors perquè facin el paper que la legislació vigent els atorga. Durant vuit anys, hem intentat tirar endavant per fer més lleugeres amb aquestes llastres que pesen sobre l’administració en general. Fins que els polítics no tinguin coll que no per fer més hores no es produeix més i que per treballar es necessita una sèrie de principis bàsics i transparents que afecti tothom per igual independentment de amb qui vas a esmorzar cada dia o quin peu calces quan toca eleccions. Fins que no s’abandonin els petits cercles de poder i sigui capaços de tornar a una política oberta, transparent, globalitzadora i equitativa a nivell municipal és difícil que la cosa millori substancialment. Un cop més repeteixo que jo crec que amb les persones. Confio plenament que una sèrie d’actituds i posicionaments més pròpies de l’edat mitjana amb el temps aniran desapareixent del tot per entre tots aconseguir una societat un xic més justa i igualitària. Una cosa que en època de crisis s’agraeix. En aquests anys ja he notat una lleu evolució del tarannà i del comportament d’alguns polítics abocades a una evolució pel simple pas del temps i per simple pressió del seu entorn. Crec que la cosa anirà a millor, però encara queda un cert temps maduració. Dues legislatures es un temps més que suficient per saber una mica millor que s’hi cou dins l’engranatge entre manats i manaires. Ara toca deixar lloc als demés i així successivament deixant les vies obertes a les noves generacions de treballadors que amb el pas del temps es van incorporant a l’administració local. Encara que ara, per les circumstàncies prou conegudes no està passant pel seu millor moment. Hi ha moments que et trobes content, altres incomprès, però el que si que falta és comptar més amb els treballadors d’una entitat que massa a sovint se’ls ignora sistemàticament. Si hi ha voluntat es poden fer coses molt maques, però la voluntat per part de l’altra banda és gairebé nul·la. Un exemple ben clar el vàrem tenir el passat mes de novembre quan arran de la crisi vaig proposar que es crees una mena de comissió entre polítics i personal per afrontar millor la situació crítica que estem vivint. Els regidors la devien interpretar com una proposta per anar a donar un tomb pel planeta Mart. Llavors davant d’aquesta situació en què massa cops estàs més proper de ser un autèntic gerro de flors a ser un representant dels treballadors crec que és millor donar pas a altres companys que segurament hi posaran totes les ganes i voluntat per tirar endavant amb el dia a dia en un món complex i que molta gent no entén. Altra no vol entendre. Ànims i molta il·lusió en aquest camí ple de silencis interessats. 

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 3 de febrer del 2012