divendres, 30 de novembre del 2012

Una comarca per fer




Els darrers dies d’agost amb motiu de les importants jornades castelleres de Sant Fèlix Penedès de Televisió va deixar d’emetre la programació pròpia del Vendrell perquè va optar per dedicar la programació de la cadena penedesenca a l’exhibició castellera local i actes de festa major. En aquests dies de la Fira del Vendrell són moltes les persones que han mostrat les seves queixes a través de les xarxes socials pel poc interès del canal penedesenc sobre les gestes castelleres de la pl. Vella el passat dia 14 d’octubre.
El gran problema que tenim al Vendrell i que ni els uns ni els altres són incapaços de solucionar és la manca de cohesió comarcal. Ni el Vendrell ha fet gaire gran cosa, per no dir res, per ser i exercir com a capital ni la resta de municipis tampoc han mogut gaires fitxes perquè això sigui possible. Entre els uns i els altres la bugada encara s’ha de fer. Els Consells Comarcals es van crear a través d’una Llei del Parlament de Catalunya de l’any 1987.  Durant aquests més de 20 anys de consells comarcals al Baix Penedès, en conscienciació comarcal un zero. Cada municipi actua des del seu punt de vista. Inclús recentment s’ha produït alguna paradoxa com que Cunit i Cubelles, de comarques i províncies diferents, optessin per crear una marca pròpia de turisme sota el nom de Penedès Marítim.
Entre les propostes comarcals que s’han realitzat una de les més mediàtiques va ser la mostra comarcal que fa uns deu anys es realitzava al Vendrell després de la Fira alternant-se amb l’Entimostra vendrellenca. Una mala política comarcal i els seus protagonistes no van entendre el missatge. El resultat és que va acabar per desaparèixer després d’una edició amb una migrada  representació comarcal..
A nivell comarcal s’han editat guies, llibres i altres publicacions per unir les 14 localitats i donar-les a conèixer a l’exterior. També hi ha un mena d’unió comarcal en el tema de la recollida i gestió de les escombraries que aplega gairebé la totalitat del Baix Penedès. Fins fa un any o dos funcionava el Consorci Universitari del Baix Penedès que va haver de tancar les portes per manca d’alumnes. Al final va haver de venir la Rovira i Virgili per donar una mica d’empenta a aquest centre a tocar al mar. La trobada d’avis del Baix Penedès fa un parell o tres anys va desaparèixer per manca de pressupost dels ajuntaments comarcals que són els que es feien cas de les despeses. Era una proposta interessant que permetia que cada municipi cada any acollís aquest esdeveniment. Ells van ser una de les primeres víctimes d’aquestes retallades que de mica en mica han anat afectant a tots els sectors de la societat.
D’actes a nivell comarcal  tenim una celebració folklòrica com és la celebració de l’onze de setembre en un municipi diferent de la comarca. La glossa institucional i una mica més per completar la vetllada reivindicativa.
En aquests temps de crisi i retallades és el moment de començar a treball per una conscienciació comarcal. La part més visible seria una televisió comarcal que donés cobertura a tota la comarca. Cada localitat fos tractada segons les seves dimensions i d’una forma objectiva lluny de partidismes i personalismes indigestos. Potser ara per ara, aquesta proposta és una aberració, però si veus que el Vendrell comparteix protagonisme amb Vilafranca. Per altra banda a Calafell en molts actes públics hi ha uns senyors d’una empresa privada enregistrant les imatges dels principals esdeveniments. Potser que fiquem fil a l’agulla i fem alguna cosa amb cara i ulls en el conjunt de la comarca. El que si que es podria fer és com ja succeeix en alguns programes radiofònics concrets potenciar programes a nivell comarcal en comptes de connectar amb emissores d’àmbit nacional quan no hi ha programació pròpia. No costa gaire. Avui en dia són coses que s’han de parlar. L’altre deure mediàtic pendent es recuperar aquesta mostra comarcal que s’havia fet al Vendrell fa uns 10 anys, però hauria de ser en forma itinerant i amb uns recursos mínims. És pot fer fàcilment amb altres formats i tenint en compte les potencialitats de cada municipi i la seva predisposició.  Encara queda molt per fer a la comarca. Ja sigui en cultura, infrastructura, turisme. Un dels punts bàsics de tot plegat és que. el president del Consell Comarcal hauria de ser un alcalde d’un poble petit amb ganes i que hi pugui dedicar temps i esforços. Què ho sigui el de Calafell, Cunit o el Vendrell és com si el gerent del Corte Inglés hagués de reactivar el comerç d’Albinyana. A veure si la crisis ens ensenya aquestes nocions bàsiques que tenim tan oblidades.
Article publicat el 30 de novembre del 2012 al Diari del Baix Penedès

dijous, 29 de novembre del 2012

Primera pedra del grup de facebook " Gent necessitada del Baix Penedès

Avui hem posat la primera pedra del grup de Facebook "Gent necessitada del Baix Penedès" un grup que a hores d'ara compta amb 369 persones del Vendrell i comarca. Després d'unes setmanes de la creació d'aquest grup i davant la manca d'una línia clara i d'una certa activitat dins el grup ens hem trobat uns quants en un cèntric bar vendrellenc per parlar del present i del futur d'aquest grup. Ens hem proposat per ajudar a les persones del Vendrell que tenen problemes per arribar a cap de mes a ser una pàgina oberta d'intercanvis entre els seus membres. Si una persona necessita arreglar una persiana doncs potser la persona que en sap arreglar necessita algú que li doni un cop de mà en unes petites reformes a casa. Una persona que ofereixi classes d'anglès potser no sap com arreglar un llum de bou. Acompanyar algú al metge, tintar els cabells  i moltes mil històries que es poden fer a través de l'ajuda mútua entre els uns i els altres.És qüestió de posar les xarxes socials i en aquest cas aquest grup perquè es puguin trobar. Si un té unes olles de la cuina que li sobren potser un altra no sap que fer amb una planxa que tomba per casa. Aquestes i moltes més possibilitats són les que vol oferir aquest portal que es el reflex de moltes persones que estan disposades a oferir alguna cosa i rebre alguna cosa a canvi. Tornar una mica el que es feia abans a les cases entre veïns i amics que entre els uns i els altres s'ajudaven. 
Aquest és el nostre objectiu principal que de mica en mica s'anirà pot anar adaptant-se a les necessitats de cadascú perquè és un grup viu i mai se sap com anirà evolucionant. Perquè tiri endavant el més important és que la gent s'ho cregui i hi participi. Ho pot fer de moltes maneres, tant oferint els seus serveis o demanant algun servei perquè sorgeixi un voluntari que li pugui oferir. Evidentment darrera d'aquest portal no hi ha cap empresa, ni interès que no sigui ajudar a la resta. Simplement som persones que ens preocupa la situació que estem vivint i atès que les institucions públiques ja estan saturades, entre la societat s'han de buscar els mecanismes per ajudar a què tots tinguem uns mínims garantits. Avui en dia no són importants els diners, sinó la bona voluntat de nostra societat. Una de les poques coses bones de la crisi és que tots ens hem tornat una mica més solidaris. Avui hem fet la primera reunió. Esperem que a la propera en siguem més, però també esperem que aquest grup de mica en mica vagi agafant energia i entre tots ens ajudem en aquestes petites coses de cada dia perquè a tots plegats ens sigui molt més lleugers els danys de tot aquest moviment global que estem vivint molt a prop nostre. Moltes gràcies a tots i seguirem treballant perquè aquest grup de facebook compleixi el màxim possible amb els reptes socials que la crua realitat ens imposa.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Consells bàsics per estalviar en calefacció

Avui he rebut una classe practica de com estalviar si posem la calefacció. La calefacció ha d'estar com a molt a 21 graus. Si estem poc a casa la podem pujar o baixar, però mai baixar mai de 18 graus perquè tot el qeu estalvies ho gastes en tornar a escalfar la llar. Si la poses a 23 o 24 no cal que l'apaguis perquè el consum de gas o gas-oil és molt alt i facis el que facis d'estalviar ben poc.A part si l'aigua te molta  calç com al Vendrell tindràs problemes de calcificacions a tota la llar. S'han de tenir en compte els tancaments de la llar i en especial les persianes d'estirar el foradet que h hi ha en l'entrada de la corda. Si algú necessita calor de forma puntual millor comprar una estufeta i posar-la en els moments necessaris i no cal carregar sobre tota la llar. Si una habitació no es fa servir doncs tancar-la i baixar l'aixeta del gas. Sempre millor tenir la calor en el menjador i cuina i les habitacions un xic amb menys potencia, però poca cosa. Espero us ajudi una mica.Aprofita al màxim la llum solar.

Els nous mitjans d'informació

Els principals diaris i mitjans de casa nostra encara que no ens assabentem resulta que ens donen informació. Però cada dia hi ha més gent que segueix els blogs, el twitter i el face. Aquests són mitjans personals que després de llegir diverses entrades veus com pot ser la realitat. Però aquella fe en els titular del Pais o de la Vanguardia o l'Avui ja es part de la història. La crisis i les noves tecnologies fan que el poder d'informar i de ser informat pugui arribar a tothom.

Fin, una peli de suspens sense final.

Avui tocava veure una peli made in Spain d'aquestes que semblen que siguin originals amb trets propi. L'excusa era Fin, una peli espanyola amb actors de casa que explica com un grup d'amics es tornen a retrboar al cap de 20 anys i van morint d'un en un per causes extranyes. Doncs la peli manté el suspens fins el darrer moment, però tampoc acaba d'aclarir el motiu de tot plegat. Almenys jo no l'he trobat. Els seus responsables es queden ben amples. Val la pena, però queda una mica coixa.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Temes de converses per esmorzar

Una dels termòmetres del que preocupa a la gent són els temes que es parlen per esmorzar. Abans parlàvem de futbol, de vacances, de regals i similars. Ara ens pregutem que paguem al mes de l'aigua, de llum i de gas. Com ho fem per reduir costos. També comentem estràtègies per comprar més econòmic i millor. Aquesta és la setmana de a quina temperatura posem la calefacció. Alguns ni la posen. Ha recuperat les catalítiques dels avis. Altres la posen a 18. Així d'aquesta manera també som victimes de tota aquesta situació que vivim que es nota en tot allò que portem a terme, encara que molts cops no ens donem ni compte.

Més que un Do del Jané Ventura a Calafell

Aquest dilluns em varen convidar a la presentació del Gran Reserva Vintage de Jane Ventura a la sala Vip's de Calafell. En prinicipi no hi volia anar perquè a aquesta hora jo tinc classe de música. He descobert en aquest art una hora de felicitat adaptada al dia a dia pujant al cel però sense sortir del pentagrama, evidentment. Després de parlar amb diferents persones que m'han animat a anar-hi al final he decidit fer campana de música. Doncs al punt de la cita he arribat a tres quarts de vuit. La gent s'esperava a l'entrada perquè encara faltaven retocar els darrers detalls. Al cap de poc hem donat el nom a l'entrada, hem fet la foto i a dins. Hem agafat seient al costat de l'escenari. Hem anat localitzant la gent i el picoteo i anar fent seguint parlant amb un o amb l'altre, fent cua i anar fent caliu en aquest dilluns tonto de novembre amb ressaca postelectoral.
El Gerard Jané seria un gran polític perquè ell fa el que li agrada i li agrada el que fa. Ho fa amb bon gust i al seu voltant té gent molt competent que el porta pel bon camí i ell es deixa portar. Sabia que era un acte que estaria a la seva alçada com sempre. No és una persona de números ni dades. És una persona de sentiments i de sensacions. Ha fet la presentació del nou cava  Gran Reserva Vintage 2008, una mica nerviós, però amb gràcia i naturalitat, una cosa que a vegades falla als que es posen davant d'un grup er dir alguna cosa. Volen ser tan bons que es deixen portar pel que diran i perdent aquesta gràcia natural que és la que fa connectar a la gent i li dona l'essència de tot plegat. Un nou producte d’aquesta marca baixpenedesenca fruit dels seus més de 20 anys d’experiència. La base d’aquest nou producte és de 60% de xarel·lo, un 26 % de Macabeu i un 14% de Parellada procedents en gran part de vinyes velles ubicades a la zona de la muntanya del Baix Penedès. Un 5% del vi està fermentat i criat en botes de roure francés. En aquest gran reserva hi predominen els aromes de fruites i flores blanques i herbes aromàtiques amb tocs minerals i un fons cítric i cremós. De bouquet és un cava equilibrat, fresc, ampli, llarg i amb un carbònic molt suau i persistent. 
La gràcia era l'ambient que allí hi havia. Ell saludant a tort i a dret amb el seus amics i colegues i parents. Tot un mestre de cerimònia que ha congregat moltes empresaris de la restauració, fleques i vins i cava de la comarca i de fora. Hi havia caliu. Hi havia ambient. Hi havia pijos, però també hi havia pagesos que no s'amagaven. Es parlava de futbol i de política però també del preu de les olives. Gent normal que s'havien aplegat per gaudir d'aquest nou cava. 
Ha estat una vetllada molt especial. He gaudit de valent. Gràcies a tots amb qui he parlat i a tots els que han fet que avui això fos possible. Ho sento per les meves companyes de música. Suposo que ho entendreu. Avui tocava el Do del Gerard. Com a colofó final de la cita els Un nombre bonito i els Plou com mai, dos grups de la comarca que porten una llarga trajectòria i també tenen el seu do personal. Gràcies Gerard que confiar en la teva comarca i per muntar un dilluns tonto d'hivern una festa amb el caliu sa que hi allí hi havia. Hi ha coses que no es poden descriure. Només si sembres emocions aconseguiras sensacions.