Una comarca per fer

Els darrers dies d’agost amb motiu de les importants jornades castelleres de Sant Fèlix Penedès de Televisió va deixar d’emetre la programació pròpia del Vendrell perquè va optar per dedicar la programació de la cadena penedesenca a l’exhibició castellera local i actes de festa major. En aquests dies de la Fira del Vendrell són moltes les persones que han mostrat les seves queixes a través de les xarxes socials pel poc interès del canal penedesenc sobre les gestes castelleres de la pl. Vella el passat dia 14 d’octubre.

El gran problema que tenim al Vendrell i que ni els uns ni els altres són incapaços de solucionar és la manca de cohesió comarcal. Ni el Vendrell ha fet gaire gran cosa, per no dir res, per ser i exercir com a capital ni la resta de municipis tampoc han mogut gaires fitxes perquè això sigui possible. Entre els uns i els altres la bugada encara s’ha de fer. Els Consells Comarcals es van crear a través d’una Llei del Parlament de Catalunya de l’any 1987.  Durant aquests més de 20 anys de consells comarcals al Baix Penedès, en conscienciació comarcal un zero. Cada municipi actua des del seu punt de vista. Inclús recentment s’ha produït alguna paradoxa com que Cunit i Cubelles, de comarques i províncies diferents, optessin per crear una marca pròpia de turisme sota el nom de Penedès Marítim.

Entre les propostes comarcals que s’han realitzat una de les més mediàtiques va ser la mostra comarcal que fa uns deu anys es realitzava al Vendrell després de la Fira alternant-se amb l’Entimostra vendrellenca. Una mala política comarcal i els seus protagonistes no van entendre el missatge. El resultat és que va acabar per desaparèixer després d’una edició amb una migrada  representació comarcal..

A nivell comarcal s’han editat guies, llibres i altres publicacions per unir les 14 localitats i donar-les a conèixer a l’exterior. També hi ha un mena d’unió comarcal en el tema de la recollida i gestió de les escombraries que aplega gairebé la totalitat del Baix Penedès. Fins fa un any o dos funcionava el Consorci Universitari del Baix Penedès que va haver de tancar les portes per manca d’alumnes. Al final va haver de venir la Rovira i Virgili per donar una mica d’empenta a aquest centre a tocar al mar. La trobada d’avis del Baix Penedès fa un parell o tres anys va desaparèixer per manca de pressupost dels ajuntaments comarcals que són els que es feien cas de les despeses. Era una proposta interessant que permetia que cada municipi cada any acollís aquest esdeveniment. Ells van ser una de les primeres víctimes d’aquestes retallades que de mica en mica han anat afectant a tots els sectors de la societat.

D’actes a nivell comarcal  tenim una celebració folklòrica com és la celebració de l’onze de setembre en un municipi diferent de la comarca. La glossa institucional i una mica més per completar la vetllada reivindicativa.

En aquests temps de crisi i retallades és el moment de començar a treball per una conscienciació comarcal. La part més visible seria una televisió comarcal que donés cobertura a tota la comarca. Cada localitat fos tractada segons les seves dimensions i d’una forma objectiva lluny de partidismes i personalismes indigestos. Potser ara per ara, aquesta proposta és una aberració, però si veus que el Vendrell comparteix protagonisme amb Vilafranca. Per altra banda a Calafell en molts actes públics hi ha uns senyors d’una empresa privada enregistrant les imatges dels principals esdeveniments. Potser que fiquem fil a l’agulla i fem alguna cosa amb cara i ulls en el conjunt de la comarca. El que si que es podria fer és com ja succeeix en alguns programes radiofònics concrets potenciar programes a nivell comarcal en comptes de connectar amb emissores d’àmbit nacional quan no hi ha programació pròpia. No costa gaire. Avui en dia són coses que s’han de parlar. L’altre deure mediàtic pendent es recuperar aquesta mostra comarcal que s’havia fet al Vendrell fa uns 10 anys, però hauria de ser en forma itinerant i amb uns recursos mínims. És pot fer fàcilment amb altres formats i tenint en compte les potencialitats de cada municipi i la seva predisposició.  Encara queda molt per fer a la comarca. Ja sigui en cultura, infrastructura, turisme. Un dels punts bàsics de tot plegat és que. el president del Consell Comarcal hauria de ser un alcalde d’un poble petit amb ganes i que hi pugui dedicar temps i esforços. Què ho sigui el de Calafell, Cunit o el Vendrell és com si el gerent del Corte Inglés hagués de reactivar el comerç d’Albinyana. A veure si la crisis ens ensenya aquestes nocions bàsiques que tenim tan oblidades.

Article publicat el 30 de novembre del 2012 al Diari del Baix Penedès