Marca Baix Penedès o Penedès Marítim

Jo crec que ens hem de deixar de localismes i apostar pel territori global. Pel que fa a nosaltres i on estem situats hem de treballar el Penedès i alguna cosa més. El Penedès és Vilafranca i ja fa prou anys que som el vagó de cua del Penedès. Ens hem de reinventar. Llavors hem de treballar el nostre territori i li hem de donar un nom. No potser que a cada localitat tingui la seva marca, com a reines de taifes aïllats de la resta. Estem en el mateix pla i hem de treballar conjunts. Una proposta seria organitzar uns festivals d'estiu però en plan global que agafés el Festival Pau Casals, el de Segur de Calafell que té el nom de Baix Penedès perquè queda més pijo, el que es fa a Mas Sabartés i alguna cosa més i posar-ho tot en un mateix pack. Aquest és el nostre repte. Això és una realitat. Ara cada poblet es fa el seu festival i anar fent. Fem com els Nens del Vendrell i madurem i treballem tots junts que ja toca. 

Bloquejats i trolls varis

Ja fa dies que detecto per Lleida, Calafell i com no el Vendrell bloquejos de comptes de twitter perquè la gent ho diu. Una de les coses bones de les xarxes socials és que de tant en tant es generen campanyes a favor o en contra de persones o coses, llavors si la persona o cosa afectada no agrada el que fa és bloquejar el twittero. És una forma simple d'acabar amb les crítiques i crear una mena de mur de la ignorància perquè sembli que tot estigui bé i aqui no passi mai res. Hi ha gent que afirmen que estan bloquejats per força número de comptes de twitter per opinar en contra d'algú o fer-se amic d'un altre. Jo crec que les persones hem d'acceptar la crítica i més els polítics perquè és part de la seva feina. Sempre ben feta i sense passar-se. Una de les coses que em mosquegen són els trolls, persones que posen comentaris a favor o en contra d'algú, sense dir el nom. Si aquests que no tenen valor de dir el que pensen amb noms i cognoms volen arreglar el món. Anem apanyats. Doncs a aguantar amb les crítiques i els trolls que donin la cara perquè insultar amb algú des de l'anonimat és una cosa molt miserable i rastrera, segurament que més del que critica l'afortunat. Apa seguim a l'estiu.

Impressionant el Misteri de la Selva del Camp

Ahir vaig anar a veure el Misteri de la Selva del Camp. L'església plena fins a dalt de tot. Un centenar de persones fan possible aquesta recreació sobre les darrers dies de la Verge Maria basada en un manuscrit del segle XIV on hi predomina el cant a capel·la. Ja fa 30 anys que ho porten a terme el dia de Santa Maria i el dia abans. No hi havia estat mai, molt aconsellable perquè tot el muntatge està fet amb molta cura i serietat i la versió cantada està molt ben realitzada pels seus intèrprets. Realment veus que aquesta és la feina d'un poble que s'estima el seu passat i dos cops a l'any ho recupera perquè la gent en pugui gaudir. Em va sorprendre molt favorablment. Ja ho sabeu. Us ho apunteu a l'agenda i l'any que ve cap a la Selva.

"Barbie Riuet"

Per aquest Vendrell que tenim als nostres peus la Seat no s’ha preocupat per batejar un dels seus models de vehicles amb el nom d’aquesta vila entre el mar i muntanya. No hem tingut la sort cap perfum, hortalissa, peça de disseny porti el nostre nom arreu del món. El nostre topònim es va fer popular en a veu  d’un cantautor que ja fa dies que va plegar els trastos. El darrer gran protagonista va ser el diplomàtic Francesc Vendrell Vendrell qui va ser popular arran d’encapçalar la missió especial de l’ONU a l’Afganistan entre el 2000 i 2002. Quan figurava en els principals titulars dels mitjans de comunicació va fer una visita al Vendrell convidat per vilatans il·lustres. Va poder conèixer potser l’origen del cognom duplicat. Ja ens queda molt lluny.

Som coneguts principalment per les cues a la N-340 que ens ha donat fama i en especial aquests dies d’estiu. Hem estat populars pels peatges i per altres històries que ens unien amb la ciutat de Vic, però que la democràcia va posar el passat mes de maig en el lloc que li corresponia.

Aquest matí esmorzant amb altra gent estàvem intentant descobrir quines indústries tenim al Vendrell. Donant tombs i tombs al nostre mapa cartogràfic personal només he trobat una la carretera de Valls, un parell a les Matas i una a la cometa. Realment jo no he estat capaç de trobar-ne cap més. Us convido a fer aquest anàlisis del nostre municipi a veure si en podeu aportar alguna altra que segurament s’amaga per algun carrer o plaça.

Davant aquesta trista situació i tenint en compte la nostra situació al mig de tot arreu hem de treballar la nostra identitat. Si fem promoció de la Costa Daurada, evidentment la gent acabarà a Salou o Cambrils que són els pols d’atracció més importants. Si som més localistes i ens traiem el nostre vessant agrícola, llavors el Penedès s’associa clarament amb Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní. Aquí també estem en la segona divisió.

Hem de crear el nostre producte que ens promocioni arreu i que tothom tingui ben identificat amb el Vendrell. La gent que ve a les nostres costes no ve pas pel Pau Casals, ni per l’Orgue i potser no saben ni que escrivia Guimerà. El nostre pilar central del turisme local és el Riuet de Coma-ruga. Un lloc on petits i grans, més dels segons que dels primers, gaudeixen tot l’any de les propietats d’aquesta doll d’aigua de la deu amb propietats medicinals que prové de les muntanyes de Bonastre.  A temperatura constant entre 18 i 21 graus durant tot l’any.

Aquest és el nostre epicentre turístic. Està clar. Tot l’estiu la plaça les Germans Trillas de Coma-ruga gaudeix d’una gran presència de turistes i segones residències amunt i avall. Pel matí a la platja i per la tarda quan la calor ja no apreta tant apareixen com si fos una cèntrica sortida de metro en hora punta.

Hem aprofitar aquesta popularitat per parlar amb una alguna empresa de joguines i crear la “Barbi Riuet”. Una nina que podria representar perfectament amb 50 anys menys una part important de les persones que al llarg de tot el calendari anual vénen a gaudir d’aquesta aigua fresqueta a l’estiu i tebiona a l’hivern.

Evidentment nosaltres que som preferentment de pell morena i cabell amb el mateix to hem de crear un model diferent que sigui atractiu als nostres gustos comuns. Hem de buscar una noia rossa de pell més aviat blanca amb una samarreta ben acolorida i uns pantalons curtets que es pugui banyar sense treure’s la roba.

La gràcia de la nostra creació està en els complements. Evidentment no li faltarà el seu noviet que ja estarà totalment en consonància amb el que tenim a casa nostra ara que els russos passen bastant de llarg.  Moreno de pell i cabell negre amb algun tatuatge en els seus braços i peus i no ens podem deixar un pircing que cada dia està més arrelat en les nostres costums i tradicions.

Aquesta parelleta estaran acompanyats d’una ombrel·la patrocinada per alguna marca de refrescs, una nevera portàtil de dimensions considerables, la taula plegable, les cadiretes, les tumbones, el paravents. També s’hi poden afegir altres membres de la família com els pares, els fills i els tiets, nebots. La cosa pot donar molt de sí, la veritat.

Ens hem de promocionar perquè sempre hem estat al mig de tot però ens ignoren sistemàticament. La visita a Madrid dels nostres màxims representants municipals va ser un fracàs estrepitós. Si aquesta proposta es promocionar i arriba a ocupar el “prime time” de les grans cadenes, ben aviat vindran aquí a visitar-nos altres marques com ja ha fet Loterias del Estado perquè ens deixem de la Grossa i comprem la Loteria de tota la vida. Si Pablo Alboran  o Antonio Orozco vinguessin a prendre el sol a Coma-ruga ja ho tindríem guanyat, però mentrestant hem de treballar la nostra identitat real no la utòpica que ja està caduca. Publicada al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 11 d'agost del 2015.

Albinyana acull una nova representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu

Un dels actes centrals de la Festa Major d’Albinyana és la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Aquesta peça clau del folklore local i comarcal es va recuperar l’any 2010 arran de la celebració del mil·lenari de la localitat i es va tornar a representar l’any 2011, sempre coincidint per la Festa Major en honor a Sant Bartomeu.. Arran d’una votació popular entre els seus membres es va decidir per majoria que es representaria cada 5 anys. 

La cita per veure aquest peculiar ball és el dia 24 d’agost a les 22 hores a la plaça Major de la localitat. L’entrada és totalment gratuïta. Hi ha constància que s’havia ballat fins a mitjans del  XIX a la localitat. Un segle després es va voler recuperar però la iniciativa no va prosperar. Arran del Mil·lenari del 2010 es va escenificar sobre un text en castellà trobat en una llar del municipi i datat el 1877 el qual corosament el sr. Manuel Bofarull va fer una traducció i adaptació al català que és la base actual de la representació. En aquest muntatge hi intervenen una cinquantena de persones en els papers més destacats; com els catorze actors que configuren la base del ball, els cinc àngels, la vintena de cantaires que formen el Cor de la Passió i els grallers locals de la Cresta de la Canya a banda dels responsables de maquillatge, vestuari entre d’altres que fan realitat aquest interessant muntatge. La direcció global del muntatge va a càrrec de Sílvia Basseda. El responsable de la coral és Josep Maria Guitart. Només hi ha dos  canvis en els actors que ho varen representar l’any 2011. La propera representació està prevista per a l’any 2020. No us ho perdeu

Calafell ha viscut un cap de setmana a petar de gent.

Aquest cap de setmana per la tarda nit, he intentat anar a Calafell Platja. No he pogut. M'he agobiat. He tornat a casa amb el cotxe i al final he anat a Coma-ruga que tot i també hi havia gent no era tan agobiant com Calafell. Divendres i dissabte per la nit a Calafell platja estava a petar amb les Havaneres. Aquests dies encara que no posis habaneres ja hi gent per sistema perquè és una de les setmanes més fortes de l'any. Calafell des de sempre ha estat el meu barri marítim i d'oci, però en aquests moments o estudies com accedir o busques alternatives perquè massa gent és agobiant. Ja està bé que estigui així per fer calers pels negocis, però nosaltres ja ho tornarem més tard quan la cosa baixi una mica que llavors ja és una altra cosa.

La pluja marca la festa de la Igualtat al Vendrell

L'aigua  va deslluir la festa de la Igualtat que s'havia de celebrar en un lloc dle Vendrell que està més mort que viu com és la Rambla Cañas. Allí havia de ser l`epicentre de la celebració, però van acabar anant a la Lira per culpa de la pluja. La sala gran de la Lira va quedar petita perquè hi havia un munt de gent, però amb molta gent de fora, del Vendrell, n'hi havia però no eren pas els dominants. Jo em vaig avorrir una mica amb el discurs del Jordi Sánchez, president de l'ANC perquè va ser molt repetitiu i monòton. Sembla d'aquests que els portes a la cartera i quan pots els enxufes on sigui. Un que servia per tots els llocs on podia anar. És va fer massa pesat i vinga a donar voltes. Jo pensava que es faria més curtet i més contundent amb algun retoc del Vendrell. 

Està bé que a l'acte vinguessin gent de fora del Vendrell com el Jutge Vidal que semblava que anava una mica d'estrella, però també hi hauria d'haver anat gent del Penedès perquè aquí també tenim periodistes, economistes, advocats i el que faci falta. No cal tant tant dependre de Barcelona com sempre s'ha volgut fer. Ens hem d'estimar i potenciar i aquest hagués estat un bon motiu. Al concert de la nit a la Rambla Cañas erem una 20 de persones. La gent després de l'acte de la Lira se les va pirar. Alguns perquè no es pensaven que es faria això i altres perquè no els hi venia de gust. Si ho haguessin anul.lat el tema concerts no hagués passat res de res. La culpa és que davant les previsions ja s'havia d'haver buscat un altre lloc alternatiu en cas de pluja i no anar al darrer moment a moure fils per anar a aquest lloc. Al Vendrell tot i voler ser capital de comarca els locals que tenim no arriben a acollir la vila, però som així de xulos i de guays. L'ANC és el vesant social del Junts pel si format per ERC i CDC. Al final, ja no és talla i se li ha vist el plumero. Jo crec que no s'hauria d'haver implicat en cap partit i tirar endavant com una entitat apolítica, però en aquest país a la mínima se'ns veu el llautó. A veure que passa el 27 S. Només ens cal esperar un meset i mig i veurem que passa. Si els primers de les llistes no agafen l'acte de parlamentari i ho deixen pels altres o la gent cansat de tanta història voten a altres partits. La gent no és tonta encara que molts polítics s'ho pensen i els tracten com a tals. Els organitzadors s'ho havien currat però els va faltar aquest detall de la pluja que va ser la gràcia.