Declaracions d'interessos dels regidors

Fa uns cinco sis o quatre anysenrere  veure la declaració d'interessos dels regidors d'un Ajuntament com per exemple el Vendrell era una cosa gairebé impensable, però entre el tutti fruti de la present legislatura i els avenços de la societat actual s'ha donat la combinació per publicar en un web públic la declaració d'interessos dels regidors d'un ajuntament. Poden ser certs o estar poc o molt tunejats. Això cadascú amb la seva consciència. En principi hem de donar un vot de confiança i tal com diu el document sota la responsabilitat de cada regidor està la declaració que es pot llegir a continuacio. Hi ha alguns que es dediquen a comprar immobles, altres aposten amb accions i tenir molts comptes variats, altres estan més pelats que una rata, alguns no t'ho acabes de creure, però aquí està. Cada loco con su tema. Alguns fins i tot s'han deixat alguna quantitat per entrar. Un fet que marca un canvi de rumb que hem d'aplaudir en favor de la transparència dels nostres representants. Poc a poc s'anirà aconseguint. Aquest és un pas prou important. Declaració final passada legislatura  Declaració d'interessos de la present legislatura

El Ball de Sant Bartomeu d'Albinyana, el batec d'un poble

Un dels actes centrals de la Festa Major d'Albinyana va tenir lloc el passat dilluns dia 24 a les 22 hores a la plaça Major. Per quarta vegada es va tornar a representar el ball de Sant Bartomeu al davant de la rectoria amb una plaça plena de gom a gom, però potser amb un xic menys de gent que en altres edicions. Era dilluns i ja no era una estrena, però feia goig veure la plaça principal del municipi. Entre els actors es van veure algunes cares noves i altres repetien alguns papers que des de que va començar han portat a terme. El muntatge va durar tres quarts d'hora i com passa a Albinyana va començar puntual i va acabar quan tocaven els tres quarts del campanar. 

Es nota que al municipi hi ha una tradició teatral i altres muntatges com Pàgines de Passió perquè els actors tenen aquell toc que diferència la realitat i la ficció i també és una de les gràcies de la seva directora la Sílvia Basseda que porta molts anys en aquest món de sobre l'escenari. 

Vaig trobar encertats els moviments sobre l'escenari tot i que algun cop es veia algú que semblava que dubtava es va portar tot molt encertat amb molt bona interpretació per part de tots els personatges que li van donar l'energia i la força del seu paper. Fa goig veure un poble on has nascut i viscut durant força anys portar a terme aquest tipus de muntatges perquè a part de la gent que hi ha sobre la tarima s'ha de tenir en compte la ingent tasca que fan els responsables dels vestuaris, perruqueria i altres elements que també formen una peça clau de tot plegat com la coral del municipi i els joves grallers de la localitat que han reintroduït aquest instrument tan nostrat dins les festes més importants del municipi. Enhorabona a tots plegats i un cop més quan veig tot el muntatge crec que és un homenatge que li fem al sr. Manel Bofarull i a la seva tasca de traducció, adaptació i a la composició dels goigs que es canten durant l'espectacle. Un cita que es porta a terme cada cinc anys i que marca una mica el batec d'un poble. Uns hi són, altres ja no. Uns pentinen cabells blancs, altres  s'han de conformar amb les canes. Aquesta és al vida i enhorabona a tots els qui ho heu fet possible des de dalt, des de baix, des de darrera i com no, des de davant gaudint d'aquest ball que era una de les poques propostes diferents que tenien els nostres rebesavis al llarg de l'any en un poble on encara s'havien d'inventar moltes coses que sembla que les tinguem des de sempre. Ens veiem el 24 d'agost del 2020, el poble d'Albinyana tornarà a ser el protagonista. 

Es faran els Jocs del Mediterrani del 2017?

Queden quatre dies pels jocs del Mediterrani que tindran lloc a Tarragona i a tota la província. Aquest serà l'oportunitat única per demostrar que hi ha vida més enllà de Barcelona aquí a Catalunya. Duraran pocs dies però s'ha de fer una gran inversió per adequar totes les nostres instal.lacions, infraestructures per al gran esdeveniment. Ja fa anys que s'hi treballa i la cita ja s'acosta. Ara amb tot això del sobiranisme ens poden tocar la moral i no donar-nos ni cinc o només unes quantes peles per fer uns jocs menys lluït. Ells tenen la pasta i ambaixades, nosaltres som poca cosa i estem tots endeutats i no tenim peles ni empreses per tirar endavant. A veure que passarà amb els jocs. Ja he sentit més d'un dir que no es faran. Espero s'equivoqui, però és molt trist que ens vulguin tocar la moral d'aquesta manera per putejar-nos com a tarragonins i com a catalans. Però són així d'esplèndids.

Una excusa ideal per venir a Albinyana

El municipi d’Albinyana de la comarca del Baix Penedès celebra aquest proper cap de setmana la seva festa major en honor a Sant Bartomeu. La veritat és que ja fa dies que aquest ambient distès i optimista es respira al poble, però ara és el dia gran. Aquest és una de tantes localitats que arran del creixement urbanístic dels anys 60 i 70 ha tingut que dotar a cada urbanització la seva pròpia festa major per donar caliu a aquests nous veïns vinguts de la zona metropolitana de Barcelona, majoritàriament. Resulta que des de la festa major petita en honor a la Mare de Déu del Carme gairebé cada cap de setmana tenim una programació d’actes per donar alegria i xerinol·la a tothom. La següent setmana serà el torn de la barriada de les Peces que s’encarrega de tancar aquest període festiu.

Un dels actes principals de la festa major d’Albinyana d’enguany és la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Un esdeveniment que tindrà lloc el dia 24, diada del sant, a la plaça Major del municipi. Aquest ball d’inspiració religiosa pel que sembla que es va deixar de ballar a mitjans del segle XIX. Al cap d’un segle es va tornar a intentar tirar endavant, però la proposta no va prosperar. Caldria esperar una miqueta més.

Un dels esdeveniments més rellevants de la història recent del municipi va ser la celebració del seu mil·lenari l’any 2010 amb un seguit d’actes que van marcar aquesta data tan assenyalada en la història del municipi. Un dels puntals de les celebracions va ser l’estrena del Ball Parlat de Sant Bartomeu. Una proposta que va omplir la plaça Major de gom a gom de persones que no es volien perdre aquesta fita històrica. L’any següent es va repetir en el mateix marc. Llavors els membres que fan possible aquesta recreació van votar democràticament que es faria cada cinc anys. Els anys acabats en zero i en cinc. Enguany toca. Des de després de Setmana Santa que assagen periòdicament per tornar aquest dilluns a reviure l’expressivitat popular del segle XIX. En aquella època no teníem superherois made in USA. Llavors la gent s’havien d’inspirar en les sagrades escriptures per extreure models de comportament humà. Cal remarcar que en el tram final del text hi ha el personatge del Dimoni que aporta uns versats més satírics adaptats una mica a l’actualitat de la localitat i de la comarca. És la part més propera de la representació i la que fa aparèixer més d’un somriure. És en aquest moment que es passava el plateret per recollir la voluntat popular.

La gràcia de tot plegat ve refermada perquè en aquest acte s’hi apleguen altres entitats locals com els Grallers de la Cresta de la canya i el Cor de la Passió. No oblidem pas la resta de persones responsables del vestuari, maquillatge, entre d’altres tasques que fan possible aquesta representació a l’aire lliure.

Albinyana en el darrers anys ha viscut petits canvis. Durant uns mesos d’aquests darrers anys la localitat no tenia cap restaurant obert al públic, però sembla que la cosa s’ha arreglat una mica. Efectes de la crisi en un any en què el parc temàtic que fa més de 40 anys que dóna vida al poble s’ha quedat sense animals. Poc a poc han anat marxant a altres recintes per la inviabilitat de la seva situació.

En les darrers eleccions municipals també es va veure un fet curiós que no havia passat d’ençà que tenim entre nosaltres aquest sistema que es fa anomenar democràcia després que el ·”Cisquet” ens abandonés. Ara hi ha tres partits al consistori. La parella de sempre Nin –Sequera i un jove Mercader que ha entrat amb ganes noves dins una nova formació ERC que està agafant empenta al territori. Ara pel 27 de setembre tot quedarà diluït dins la mateixa llista electoral.

Albinyana ha vist recentment renovat la seva connexió amb Valls i El Vendrell gràcies a la renovació de la gran majoria C-51 encara que algun pagès expropiat no n’hagi vist ni cinc. És un municipi que encara té assignatures pendents com l’accés a la Canal per fora del nucli. Albinyana és una de les localitats del Baix Penedès on més cara és la taxa d’escombraries, 180 anuals quan en altres llocs de la comarca es paga al voltant de la meitat. Són coses que no acabo d’entendre, la veritat. Ho podem intuir si mirem el deute del municipi a finals del 2014 de 1.504.000 euros, però no res comparat amb el Montmell que puja a l’escandalosa xifra de 2.826.000 euros. Val més prevenir que curar. Ara tindrem nou CAP pel municipi i Centre de dia a les Peces. No està gens malament perquè si estem endeutats almenys que es noti en alguna cosa. Molt bona festa major. Ens veiem el proper dilluns a la pl. Major a les 22 hores. Article publicat a partir del dia 18 d'agost a Eixdiari, Baix Penedès Diari i Diari del Baix Penedès.

El mercat de Santa Oliva

Crec que uns dels mercats amb més parades i més concorreguts de la comarca és el de Santa Oliva. Ubicat en el Molí de Can Serra, cada dissabte atrau molta gent de les poblacions veïnes i d'altres que s'apropen a comprar de tot. El del Vendrell és potser el més tradicional, però a Santa Oliva, la relativa facilitat de trobar parquing i la gran varietat de les parades fa que la gent hi vagi, evidentment que sigui dissabte també és molt important. És un dels punts de trobada més importants de la comarca.

Conservant les variants locals del català

M'encanta parlar amb gent que encara parli amb els trets dialectals del seu municipi. La gent gran encara ho conserva bastant, però les noves generacions ho perden. Hi ha gent que es dóna vergonya. Jo crec que és una riquesa lèxica que no hem de perdre pas ni amb el català de TV3 ni de Catalunya Ràdio. Aqueta és un vestigi del nostre passat que hem de conservar i no ens hem de deixar vencer per això de parlar correctament el català. És igual de vàlid escombrar que granar.

Les juntes de seguretat en un país de pandereta

Una de les coses més divers que tenim per aquí són les juntes de seguretat. Uns quants polítics es reuneixen. Uns van de polítics i els altres dissimuladament també suposo que són amics d'algú o carnet d'algú per això fan de jefecillos i tot això. És qüestió de basket. Llavors a partir d'aquí ens diuen que si pugen que si baixen. Primer de tot cal saber si les informacions que dónen són veridiques o han estat tunejades per vendre al públic i després s'haurien de dir valors globals i no que si puja que si baixa, una mica o poc. Hi ha que tenir en compte que hi ha gent que no perd el temps en denunciar perquè creu que no hi haurà solució. Només cal veure com funcionen tots plegats amb els fets de Salou com denuncien els sindicats que si la poli havia de portar els detinguts a casa, que si es van pactar els detinguts que si no es va actuar amb contundència. Aquest és un país de pandereta i tot està massa polititzat.