Comunicat currantes Ajuntament del Vendrell

Tots els Sindicats representats uneixen les seves forces per reclamar uns drets adquirits que l’Ajuntament del Vendrell ha vulnerat.

Els representants de tots els col·lectius de treballadors de l’Ajuntament del Vendrell i de la Residència la Muntanyeta, integrats per més de 500 treballadors/es, ha presentat avui dia 22 de desembre, una reclamació a Inspecció de Treball perquè insti l’Ajuntament del Vendrell a complir un seguit de reclamacions que amb en els darrers anys s’han deixat de prestar o simplement n’ha resultat greument minvada l’aportació per part del consistori.

Reclamem que es compleixin els acords establerts segons el conveni vigent entre els treballadors i l’Ajuntament perquè no hi ha hagut fins ara cap normativa legal que pugui justificar les retallades i canvis aplicats en els darrers anys.

Per la nostra part sempre hem mantingut una postura de diàleg envers el consistori per tractar aquests temes, i hem estat oberts a les diferents propostes que ens han fet els seus interlocutors, com la reducció que s’està aplicant en els darrers anys en les respectives partides pressupostàries, però la postura actual de l’Ajuntament  ens ha portat directament  fins a Inspecció de Treball a reclamar aquests drets adquirits. Per altra banda,  encara estem pendents de la sentència del contenciós administratiu en quant a diversos temes que ens afecten molt directament com els augments salarials i els trams. Esperem que ben aviat hi hagi un punt d’inflexió en l’actitud dels representants de la Sobirania Local al Vendrell envers els seus treballadors i persones que fan que cada dia la màquina administrativa actuí amb la màxima eficiència i rapidesa davant la realitat del municipi.

Aquest matí un grup nombrós de treballadors s’han plantat a la plaça Vella per demanar a l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer poder cobrar la paga doble de Nadal, el dia 22 de Desembre com marquen els convenis vigents. Ell ha respost amb un decret ordenant que sigui signada avui mateix per fer-se aviat efectiu el pagament als treballadors.

El Vendrell

22/12/2016

Signat

Junta de Personal, Comitè

Els tresors del Vendrell

EL Vendrell com Albinyana i Santa Oliva i tots els pobles i racons del món té els seus tresors que poden ser materials, immaterials, històrics, populars, elitistes, sibarites i a gust del consumidor.

Un dels tresors del Vendrell és la seva ubicació. Molts pagarien per poder estar on està en una situació privilegiada que no ha  sabut treballar el suficient per treure el màxim profit. Aquest punt entre el mar i la muntanya, entre Tarragona, Barcelona i Lleida és clau per ser el punt de trobada de moltes coses, però fa massa anys que ens hem dedicat a fer el turisme fàcil i no hem anat més enllà. Ara ens trobem de la manera que tots sabeu.

Un dels punts claus de la vila són les seves festes populars. Jo en principi sempre hi posaria en primer lloc  la Festa dels Barris perquè és la força popular d’un poble anònim que treu el màxim profit dels seus recursos per omplir durant una setmana la vila, de llum, color i festa popular per a petits i grans. En segona divisió és la festa major que amb l’Embarcada, Nens del Vendrell, Diables, Bèsties de foc li han donat un toc molt personal que és una de les nines de la nostra vila. Mentrestant també volem promocionar la nostra cultura a les platges, però si mires la cara que fa la gent quan passa pels seus nassos el Ball de gitanes ja veus que forma part d’una altra manera d’interpretar la nostra cultura. La Fira està a nivells freàtics i esperem que igual que Turismar algú li doni un toc que la faci trempar o poc a poc anirà morint d’inanició, encara que per l’afluència de gent sempre estarà ben viva, el menjar té un curiós poder d’atracció.

Un altre punt és la Fira d’Entitats del Vendrell que va ser la resposta popular al tancament de l’Entimostra i que s’ha sabut adaptar a la realitat d’unes associacions que són un munt i que cada una té les seves propostes. Jo sempre he cregut que hi ha massa microcosmos i seria necessari tenir-ne menys, però amb més poder dins la societat. Ara quan algú parteix peres amb el president de torn, munta la seva i s’emporta els amics i així anem creixent però no perquè hi hagi més gent sinó perquè hi ha més varietat i amb menys associats.

Evidentment no podem deixar de banda, la Vil·la Casals, l’Església del Vendrell amb el seu orgue miraculós, la casa Nadiua de Pau Casals i Cal Ximet de la família Guimerà que amb els germans Ramon i Vidales tenien entretingut amb mig Catalunya amb les seves obres i sainets. En aquelles èpoques la diversió no depenia d’un comandament a distància i la cosa era un xic més complicada. No podem oblidar el gran Benvingut Socias que el pobre home va ser un gran professional, però va haver d’estar a l’ombra de Casals i mai se li ha reconegut el seu mèrit i ha aparegut sempre en una segona línia.

Entre la joies de la corona tenim l’Escola de Música amb 30 d’existència i que ha servit perquè molts vilatans coneguin els secrets del llenguatge recollit al pentagrama. Alguns han tingut més sort que altres, però n’hi ha molts que toquen el piano, la guitarra o el violí a casa en silenci encara que només sigui amb motiu de les grans ocasions familiars. Una escola que ha servit de molt com els instituts del Vendrell que ha servit perquè molts joves es quedessin aquí i no haguessin d’anar a comarques veïnes a estudiar. Ara quasi cada poble té el seu propi Institut, però fa 40 anys les coses es veien d’una altra manera molt diferent a l’actual.

Un dels tresors del Vendrell és la seva biblioteca on es pot admirar la seva premsa des de finals del segle XIX on es pot donar un cop d’ull als nostres avantpassats a través dels seus lletra ferits i escriptors ocasionals. Moltes coses no han canviat tant en aquest segle que ens ha portat molta modernitat, però les nostres mentalitats costen força de canviar.

Els tresors del Vendrell és la gran varietat cultural que posseeix i que és un crisol de tres cultures ben diferents ubicades, a grans trets, en diferents espais de la societat vendrellenca, però estan allí i amb el pas del temps aniran movent-se perquè són coses que no es poden amagar. Per la gent de fora el més internacional són els peatges del Vendrell i l’estació de Sant Vicenç de Calders, dos topònims que coneix molta gent i que tenen molta història al seu darrere.

El circ està molt avorrit

Los abuelitos sigueixen manant en el circ. Els seus pallassos repelents ja no saben on posar-se. Han perdut tota credibilitat al seu voltant, només tenen poder, ja fa dies que ha perdut la raó i es basen en la seva cota de poder. Volen vendre, somnis transformacions, un món millor però no els deixen tocar res. Tot ha d'estar igual. És igual que funcioni o no funcioni, però qui realment surt beneficiat ja està prou satisfet de tot plegat. La resta és igual. Encara que la resta de trapecites domadors, conserges, mossos estiguin descontents és el de menys. El més important és que els avis estiguin content i tot segueixi igual perquè aquest estol de pallassos fidels sempre aplaudeix les gràcies encara que siguin dolentes. No cal avançar, només que sembli que es mou. No cal arreglar el futur, només que ho sembli. No cal fer res, només que la capsa es mogui. Tot és igual, però cada dia el circ és més pobre i hi ha menys gent al circ i tot costa més i la gent està a desganan.  Ja no venen clients, ni venedors de crispetes, només paraules paraules i paraules sense solta ni volta.

La Furgoneta Exprés s'acomiada després de 30 anys de servei

Avui dia 21 de desembre un dia abans de la loteria de Nadal, la Furgoneta Exprès ha dit que prou. Olor de Gasolina en el seu interior i una porta que no tancava han estat els motius bàsics perquè hagi acabat en el desguàs de Santa Oliva. Allí juntamant amb el Renault 19 que va caure en combat el passat 25 del 12. Aquesta era una furgoneta ideal per anar a la vinya a comprar i similar. No tenia direcció assistida ni altres pijades però et portava arreu. Ha estat sempre de casa i va ser una de les primeres d'aquest model a Albinyana. Tenia 30 anys com els Laxen que van començar el dia 30 de setembre del 87 i la meva furgoneta el 24 de setembre. Es portaven uns dies. Ella no crec que torni sencera, potser alguna peça s'aprofitarà. Dos cotxes en un parell de mesos coses de la vida. Ara haurem de buscar alguna cosa o ser modern i que et portin o anar en taxi.

Fiesta de empresa, peli xorres

Una de les pelis més xorres de les cartelleres actuals al cinema es Fiesta de empresa. Una mena de peli de festes d'estudiants, però una mica més grandets. Una peli amb tocs surrealistes i freakis que val més no anar a veure.

El Dia del Penedès

Ara que sembla que estem immersos en una reivindicació de la nostra comarca com a territori penedesenc, hem de començar a crear el merchadising i les imatges per poder vendre aquest producte.

Hi ha una bandera amb una mena de raïm que ve a representar el Penedès, necessitem molt més per convèncer a la gent que ara tocar treballar per aquesta unitat territorial. De moment deixem de banda, Tarragona i els seus Jocs del Mediterrani pel proper estiu i anem a treballar la nostra nova identitat territorial.

Evidentment no podem crear una capital del Penedès, perquè llavors ja comencen amb mal peu. Hem de buscar la mítica Olèrdola perquè sigui la capital honorífica del Penedès, però a partir d’aquí hem de treure una marca i un producte en què estiguin representades les tres comarques i de mica en mica anar fent país aquí i allà i fomentar les entitats i empreses que treballen aquesta marca de cara a l’exterior.

Hi ha comarques a Catalunya que fa una mena de festa major territorial, llavors cada any dediquen un cap de setmana a fer una mena de reivindicació de la comarca. Aquí hauríem de dedicar el mateix per fer el mateix. No cal un gran pressupost, però si que s’hauria de programar una seguit d’activitats per donar identitat a la comarca. Xerrades, maridatges, una mica de gresca i música i al dia següent tots a casa. Sinó fomentem aquesta relació social, encara que la gent estigui emmarcada dins el Penedès si la seva realitat se situa en uns altres àmbits diferenciats haurem begut oli. Per tant, aquesta tasca és molt complicada, però totalment necessària per apostar per aquesta via. Fer un acord entre els diferents municipis per compartir experiències i programes per donar cohesió al Penedès que ara volem plantejar, sinó tindrà la mateixa consistència que un núvol que amb una mica de vent s’escampa arreu.  

Barris Marítims versus Plaça Vella

Quan vaig veure que el Vendrell volia posar fil a l’agulla un cop més amb el tema de participació ciutadana em vaig emocionar. Aquest era el primer cop a la història del Vendrell i Coma-ruga que el consistori permetia decidir  als veïns d’aquests barris marítims quins pedaços d’aquests barris tenien preferència sobre la resta de petites coses a fer.  Arreglar una pista esportiva, posaruns aparells a la via pública per estar una més àgil i esportius, posar llum a un túnel de Coma-ruga amb poca visibilitat i amb unes parets una mica brutes eren alguna de les estrelles que els 5.000 veïns de la zona podien triar en aquest procés de participació ciutadana inèdit. Al final no van passar per les urnes ni 200 persones en els tres dies que van estar obertes les urnes d’aquest referèndum  a la carta. S’ha de tenir en compte que el cap de setmana triats va ser un dels pitjors meteorològicament de l’any i convidava poc a fer una mica de democràcia popular de caire mediàtic fora de casa.

Evidentment es van deixar una part dels veïns de la part més muntanyosa que també volien experimentar aquest fet insòlit a casa nostra. La veritat que el pressupost global per les necessitats de la zona era bastant minso tenint en compte la forta inversió necessària en aquest zona del Vendrell que durant molts anys ha estat  deixada de la mà de Déu. Vist aquest intent fracassat per la minsa resposta popular, tot i això suposo que al final els veïns veuran fets realitats els seus petits somnis de ciutadans dels barris marítims. En el fons, les peticions no eren res de l’altre món. Potser aquesta mesura era una tàctica perquè oblidessin les seves reivindicacions llibertàries que podria deixar el Vendrell sense mar i sense una dels seus tresors: El Riuet de Coma-ruga.

 Jo ara tinc ganes que els veïns de la plaça Vella, poders fàctics inclosos, votin que hi farien en aquesta plaça amb un pressupost de 40.000 euros, lleugerament inferior als 70.000 euros pel total dels barris marítims, però només cal comparar les dimensions dels dos marcs objecte de participació ciutadana. A veure quines són les propostes que s’ofereixen des del consistori i també quina és l’aportació de la sempre molt activa associació de veïns de plaça Vella. Jo crec que la participació d’aquest indret si les propostes tenen una mica de cara i ulls pot superar fàcilment amb escreix el 50% del cens d’aquest espai. Si el limitem al que és estrictament la plaça, amb una hora i a canvi d’un bon esmorzar a compta de la subvenció es pot haver liquidat el tema sense més preàmbuls innecessaris.

Ara la plaça ha quedat molt bé sense cap plataner que faci nosa pel mig i gràcies a aquest espai ja som plaça de 10. D’aquí uns pocs anys espero i desitjo que els Nens facin algun castell de 10 i quin destí millor per aquest espai tan nostrat del Vendrell on moltes persones per algun motiu o altre han de passar.

Jo crec que la gent va respondre a l’alçada del muntatge de tot plegat. Això semblava més quin pedaç arreglem amb aquests serrells del pressupost que no pas una proposta digna de referèndum encara que fos una mena d’assaig general. Jo crec que hi hauria molta més resposta si es preguntes a la gent què fem amb el teatre Brisamar? Què voleu pel parc Tabaris? voleu pàrquing a les Madrigueres o espai protegit? Voleu el port de Coma-ruga? Voleu “xirginuitos” a les platges? Jo no sé perquè però crec que amb aquestes propostes es podria aconseguir una mica més de participació ciutadana. Preguntes clares i concises que potser no tenim ara per ara un pressupost per fer front a la petició dels veïns, però amb el temps i una canya es possible que ens anem movent en una direcció o una altra i no segons bufa el vent, per no arribar mai enlloc i sempre tard i malament.

Ja que l’Ajuntament es resisteix a fer el plenari anual marcat pel ROM sobre l’Estat de la Vila, espero amb ànsia el referèndum sobre algunes propostes a aplicar a la pl. Vella amb aquest pressupost força important per l’espai i les necessitats on va destinat.