Los abuelitos sigueixen manant en el circ. Els seus pallassos repelents ja no saben on posar-se. Han perdut tota credibilitat al seu voltant, només tenen poder, ja fa dies que ha perdut la raó i es basen en la seva cota de poder. Volen vendre, somnis transformacions, un món millor però no els deixen tocar res. Tot ha d'estar igual. És igual que funcioni o no funcioni, però qui realment surt beneficiat ja està prou satisfet de tot plegat. La resta és igual. Encara que la resta de trapecites domadors, conserges, mossos estiguin descontents és el de menys. El més important és que els avis estiguin content i tot segueixi igual perquè aquest estol de pallassos fidels sempre aplaudeix les gràcies encara que siguin dolentes. No cal avançar, només que sembli que es mou. No cal arreglar el futur, només que ho sembli. No cal fer res, només que la capsa es mogui. Tot és igual, però cada dia el circ és més pobre i hi ha menys gent al circ i tot costa més i la gent està a desganan. Ja no venen clients, ni venedors de crispetes, només paraules paraules i paraules sense solta ni volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada