Arran de les lamentables xifres de la Covid els hospìtals de l'Alt Penedèsi Garraf han prohibit l'entrada dels acompanyants als pacients. Una mesura que s'ha implantat per evitar la propagació del covid, ara que torna a estar en uns nivells preocupants. Això va variant segons el temps i el centre hospitalari encara que en pocs llocs està normalitzat. Arreu hi ha limitacions per evitar contagi que és molt perillós en aquests espais igual que a les residències.
L’any 1991
la comarca va viure una fita històrica que va ser l’inici del Diari del Baix
Penedès dins les pàgines del Diari de Vilanova, el qual al cap de menys d’un
any es va independitzar i va volar lliure fins el seu final definitiu al 2015.
Després de la seva desaparició va venir el comiat del seu germà gran.
Vaig tenir
la sort de col·laborar en aquest mitjà des del 1995 amb una secció anomenada
les Notícies dels nostres avantpassats que repassava la premsa comarcal
recuperant articles, notícies i altres episodis de la vida d’aquest territori.
A partir
d’aquesta data sempre vaig tenir un fort vincle amb la publicació inclús
després que formés part del petit equip redactor que feia realitat aquest mitjà
de comunicació setmanal. Els dies més intensos eren els dimecres que era quan
s’havia de tenir tot molt mastegat perquè el dijous s’anava a la redacció de
Vilanova i allí es polien els darrers detalls perquè els divendres a primera
hora estes a tots els quioscs de la
comarca i algun de fora. S’havien fet publicacions puntuals per les eleccions
municipals que t’obligaven a passar més de mitja nit treballant a la redacció
perquè el dia següent sortís al carrer una edició un xic més reduïda que la del
divendres, però molt intensa i plena de detalls d’una nit on ningú perdia.
Una dels
punts estrella de la publicació era el Tothosap on la veu anònima i popular
s’hi afegia per aportar notícies fresques o comentaris irònics sobre alguns fets
esdevinguts a la comarca. Una de les darreres gestes d’aquesta secció van ser
quan un parell o tres de mesos abans es van publicar els grups musicals principals
de la festa major del Vendrell. Un dels grans misteris que sempre han donat per
una roda de premsa i que el Diari va esbombar abans de marqués el protocol
mediàtic i polític. Una de les conseqüències d’aquella gosadia va ser que a la
primavera ja avançaven qui vindria a tocar per la festa major.
Petits
detalls d’una vida intensa quan els ajuntaments feien rodes de premsa amb cert
contingut i no com ara que amb un parell de fotos i una nota de premsa les
poden portar a terme sense necessitat d’anar a la cita. Era uns temps que hi
havia diaris i periodistes a que filtraven tot allò que els hi venia per
destriar el gra de la palla.
En aquells
temps la gent opinava i ho enviava al Diari formant un dels apartats més
interessants de la publicació com era la de Cartes al director. Hi havia
algunes que havien causat sensació i havien generat una mar de fons que havia
afectat a sectors claus de la societat civil.
En aquells
temps amb una cinquantena de números de telèfon podries tenir controlada tota
la comarca perquè hi ha uns pocs que fan coses i les diuen. També n’hi ha que
fan coses, però la cosa queda en petits cercles. Les persones actives estan
posades a tot arreu des de partits polítics, entitats, associacions de veïns i
si és el cas també toca les associacions
de pares i mares d’algun centre educatiu.
En aquest
diari estàvem en contacte amb molta gent que des d’un lloc o un altre hi
aportava el seu granet de sorra. Era el punt de trobada de lletraferits, poetes
i historiadors que aportaven els seus treballs en dates senyalades per donar-ho
a conèixer a la resta de la gent. Una de les activitats més seguides també eren
els esports on els col·laboradors aportaven resultats, incidències i altres
aventures que tenien lloc en aquest apartat. Se seguien la majoria d’esports
que es portaven a terme a la comarca en les diferents categories.
Un dels
moments més esperats del calendari anual era el lliurament dels premis Tothosap
que acollia el bo i millor de cada casa amb música, humor i altres propostes
que sempre aconseguien la màxima atenció del públic present. La comarca també
tenia el seu glamour i s’havia de reconèixer d’alguna forma.
M’hagués
agradat que aquest el Diari del Baix Penedès hagués seguit endavant amb el seu
esperit i la seva empenta, però també va tenir el seu final per una mala gestió
i per una dura situació econòmica que va afectar a tothom. Una pena. Queda el
seu record, els grans moments viscuts i les hemeroteques. Alguns dels que van
protagonitzar les seves pàgines encara estan en el lloc que els va portar a
l’actualitat comarcal en aquests 30 anys. Aquella era una escudella amb molts
ingredients de tot tipus i que cada divendres se servia en paper, però van
quedar moltes històries fora del paper que alguns recordarem per sempre. Moltes
gràcies per ser el Diari la millor universitat que he tingut.
Un dels punts més afectats de la pandèmia han estat els castells. Des de que va aparèixer al març del 2020 molt poca cosa s'ha fet perquè el contacte amb la gent i la pinya de la gent és bàsic per tirar endavant aquestes construccions humanes. En moltes de les nostres festes majors un element clau són els castells que tenen una tradició més que consolidada. Esperem que en els propers anys la cosa ja torni a rutllar com toca. A veure si no es refreda l'ambient en alguna colla i segueixen en forma.
Un cop més agraït als responsables de la Falla del barri del Serrallo i Font de la Menya que el passat dissabte em van incloure en la falla d'aquest any. Tot un detall en un any molt especial per mi quan vaig estar per dues vegades a punt de la mort. Seguim endavant i de tot cor us ho agraeixo. Aquesta és la veu del poble anònim que és sempre la més important.
Els casos que tenim al Baix Penedès del Coronavirus comencen a ser preocupants. Tenim un risc de rebrot de 515, una rt de 3,32 i 10,25% de testos són postius. S'han detectat en els darrers set dies 57 casos al Vendrell i 44 a Calafell. Aquest cop els més afectats són els joves entre 15 i 29 anys. Una de les raons és la gran propagació de la variant Delta També ha coincidit aquest brot amb el final de curs i el comportaments d'alguns joves que deixava molt que desitjar. De moment això no afecta a les Ucis i els tractaments són en els caps que de moment aguanten el temporal. Anirem veient com evoluciona tot plegat i esperem que no esetm davant la cinquena onada.
Nosaltres
som d’una generació que diferenciava clarament els dies festius dels dies
laborables de la setmana. Sempre quedava el dissabte que estava destinat a fer
doncs el que marca el dia i anar a comprar si entre setmana l’horari
laboral no t’ho permetia.
En els
darrers anys i en especial en els municipis turístics com el nostre cada dia
costa més diferenciar entre cap de setmana i laborable. L’eina bàsica és que
entre setmana no hi ha tants turistes i de segones residències com el cap de
setmana, però per la resta tot és força semblant amb la particularitat que
estàs molt més tranquil.
Fins fa
unes poques dècades si un diumenge al matí et quedaves sense arròs per la
paella familiar només podies anar a un parell o tres d’establiments ben
populars i adquirir aquell ingredient bàsic per fer realitat el menú del dia de
festa. En algunes d’aquestes botigues potser et sortia per un ull de la cara
aquest material necessari, però hi ha moments a la vida que el menys important
és el preu si vols aconseguir un objectiu concret i preuat. Ara davant la mateixa situació de
necessitat sobtada pots acudir a un ampli ventall d’establiments per aconseguir
el teu objectiu. El preu segurament serà el mateix que la resta de dies de la
setmana.
Un altre
element prou important que ha registrat un canvi considerable és el cinema.
Abans només podies anar al cinema el cap de setmana tot i que sempre hi hagut
alguna possibilitat de fer-ho entre setmana, però ara amb la visió de molts
empresaris del sector que han creat el dia de l’espectador i similars, molts
cops et trobes més usuaris en aquest dia laborable marcat entre setmana que no
pas un dissabte o un diumenge. El tema dels preus també fa que la gent vagi
canviant els seus hàbits de mica en mica per cercar l’opció més econòmica.
Un dels
punts més clars d’aquest canvi és quan un diumenge de juliol o d’agost a les 12
del migdia et trobes ple el pàrquing d’una gran superfície. Fins no fa gaires
anys aquest horari estava destinat a dues activitats bàsiques ben clares. Per
una banda era l’hora d’anar a missa i fer el vermut i per l’altra anar a la
platja a prendre el sol. Doncs són molts els que actualment aprofiten aquesta
franja horària per omplir la dispensa de casa. A més en la nostra comarca que
ja no ens toca cap més alternativa que apostar pel turisme aquest dia del
Senyor és quan en principi hi ha un percentatge més alt de persones treballen
per atendre als nostres visitants i als indígenes de la comarca que també
s’apunten al carro. També hi ha moltes empreses de serveis que treballen per
altres comerços en aquests dies claus per tirar el negoci endavant. No és gens
estrany trobar persones que durant l’estiu treballen en aquest sector que no
tinguin un dia de descans durant tot un mes.
Els caps de
setmana de juliol i agost no són gens recomanables per anar a Calafell platja a
donar un tomb perquè a voltes està una mica massificat de gent que opta per
aquesta proposta costanera. És millor escollir un altre dia de la setmana per
practicar aquest esport i per la gent que vulgui gaudir de la platja els caps
de setmana sempre tenim els barris marítims del Vendrell, Segur de Calafell i
Cunit que ofereixen un aspecte similar, però sense tanta oferta comercial i de
restauració.
Aquesta és
la nostra comarca ubicada entre el mar i la muntanya, entre Lleida, Tarragona i
Barcelona. També és capaç de convertir els dies festius de la majoria en els
seus feiners per atendre. Nosaltres estem aquí al mig de tot plegat i ens toca
adaptar-nos a les necessitats del servei.
Un altre
element a tenir en compte que molta gent que viu a la comarca no té altre remei
que anar a treballar a una altra ciutat i és només el cap de setmana quan porta
una a terme una vida baixpenedesenca de serveis mínims i els toca aprofitar els
recursos que té més propers. Després el fenomen del mimetisme si la gent compra
paper higiènic doncs tothom fa el mateix sense cap motiu, potser algú el tenia
però la resta ho fa per si de cas. Aquest és un tema que va causar furor durant
els primers mesos de pandèmia.
Aquests dies estem vivint grans fets històrics. Primer de tot ens carreguem els accents diàcritics. A partir d'ara ja no ens caldrà distingir entre nét i net o entre pèl i pel entre molts altres. Pel context ho anirem aclarint de mica en mica. Aquest és un dels malsons dels aprenents de català. Per altra banda una dels nostres pilars d'estat com són les pessetes ja no es poden canviar al banc d'Espanya. Quan fa quasi 20 anys que ja no s'utilitzen alguns encara en tenien a casa seva que han pogut canviar aquests dies com a data final. A partir d'ara a guardar o buscar algun nostàlgic que les guardi. Petites històries viscudes en aquest parell de dies.