Cada dia és dilluns

 

 

 

Nosaltres som d’una generació que diferenciava clarament els dies festius dels dies laborables de la setmana. Sempre quedava el dissabte que estava destinat a fer doncs el que marca el dia i anar a comprar si entre setmana l’horari laboral  no t’ho permetia.

En els darrers anys i en especial en els municipis turístics com el nostre cada dia costa més diferenciar entre cap de setmana i laborable. L’eina bàsica és que entre setmana no hi ha tants turistes i de segones residències com el cap de setmana, però per la resta tot és força semblant amb la particularitat que estàs molt més tranquil.

Fins fa unes poques dècades si un diumenge al matí et quedaves sense arròs per la paella familiar només podies anar a un parell o tres d’establiments ben populars i adquirir aquell ingredient bàsic per fer realitat el menú del dia de festa. En algunes d’aquestes botigues potser et sortia per un ull de la cara aquest material necessari, però hi ha moments a la vida que el menys important és el preu si vols aconseguir un objectiu concret  i preuat. Ara davant la mateixa situació de necessitat sobtada pots acudir a un ampli ventall d’establiments per aconseguir el teu objectiu. El preu segurament serà el mateix que la resta de dies de la setmana.

Un altre element prou important que ha registrat un canvi considerable és el cinema. Abans només podies anar al cinema el cap de setmana tot i que sempre hi hagut alguna possibilitat de fer-ho entre setmana, però ara amb la visió de molts empresaris del sector que han creat el dia de l’espectador i similars, molts cops et trobes més usuaris en aquest dia laborable marcat entre setmana que no pas un dissabte o un diumenge. El tema dels preus també fa que la gent vagi canviant els seus hàbits de mica en mica per cercar l’opció més econòmica.

Un dels punts més clars d’aquest canvi és quan un diumenge de juliol o d’agost a les 12 del migdia et trobes ple el pàrquing d’una gran superfície. Fins no fa gaires anys aquest horari estava destinat a dues activitats bàsiques ben clares. Per una banda era l’hora d’anar a missa i fer el vermut i per l’altra anar a la platja a prendre el sol. Doncs són molts els que actualment aprofiten aquesta franja horària per omplir la dispensa de casa. A més en la nostra comarca que ja no ens toca cap més alternativa que apostar pel turisme aquest dia del Senyor és quan en principi hi ha un percentatge més alt de persones treballen per atendre als nostres visitants i als indígenes de la comarca que també s’apunten al carro. També hi ha moltes empreses de serveis que treballen per altres comerços en aquests dies claus per tirar el negoci endavant. No és gens estrany trobar persones que durant l’estiu treballen en aquest sector que no tinguin un dia de descans durant tot un mes.

Els caps de setmana de juliol i agost no són gens recomanables per anar a Calafell platja a donar un tomb perquè a voltes està una mica massificat de gent que opta per aquesta proposta costanera. És millor escollir un altre dia de la setmana per practicar aquest esport i per la gent que vulgui gaudir de la platja els caps de setmana sempre tenim els barris marítims del Vendrell, Segur de Calafell i Cunit que ofereixen un aspecte similar, però sense tanta oferta comercial i de restauració.

Aquesta és la nostra comarca ubicada entre el mar i la muntanya, entre Lleida, Tarragona i Barcelona. També és capaç de convertir els dies festius de la majoria en els seus feiners per atendre. Nosaltres estem aquí al mig de tot plegat i ens toca adaptar-nos a les necessitats del servei.

Un altre element a tenir en compte que molta gent que viu a la comarca no té altre remei que anar a treballar a una altra ciutat i és només el cap de setmana quan porta una a terme una vida baixpenedesenca de serveis mínims i els toca aprofitar els recursos que té més propers. Després el fenomen del mimetisme si la gent compra paper higiènic doncs tothom fa el mateix sense cap motiu, potser algú el tenia però la resta ho fa per si de cas. Aquest és un tema que va causar furor durant els primers mesos de pandèmia.