avui fa 12 anys que el sr. Manel ens va deixar

 

Avui dia de Sant Llorenç fa 12 anys que el sr. Manuel Bofarull i Terrades ens va deixar. Aquest badaloní afincat a Albinyana és un dels puntals de la història i identitat local. Ha estat l'encarregat de donar a conèrixer la nostra història a través dels centenars de petites i grans obres escrites en diferents formats amb un gran pes dins l'Institut d'Estudis Penedesencs i als diaris comarcals. Persona entusiasta i gran lletraferit es va encarregar de posar en ordre i difondre la nostra història una manera de polir la nostra identitat i encara millor el futur. No va poder estar present al mil·lenari de la localitat però mai estarem prou agraits a la ingent feina que va fer. Una abraçada sr. Manel. 

els 40 anys de la Planas

 La  Montse Planas ja té 40 anys i aquests dies ho anat celebrant amb amics i parents. Aquesta pubilla vendrellenca és una de les persones que viuen i senten el Vendrell a la sang. Persones que treballen perquè tot millori des de l'entitat o des d'on faci falta perquè sempre han cregut en el seu poble. Persones que els agrada compartir les festes més nostrades amb amics i parents i gent que gaudeixen d'aquest sentiment compartit de vendrellisme. Encara que per coses de la vida visquessin fora ella viuria amb intensitat el que passa a la vila i rodalies. Persones que donen un cop de mà perquè tots ens hi apuntem.

Complir 40 anys a la vida pot significar una nova etapa vital perquè ja comences a tenir una mica més prespectiva de la vida i et permet parlar amb petits i grans perquè ni uns ni els altres estan tan allunyats de tu. Hi ha alguns valors que als 40 canvien una mica i es veuen en una altra prespectiva amb una mica més de profunditat. Als 40 ets una persona jove amb moltes coses per fer i compartir. Moltes felicitats Planas i endavant amb aquest esperit i no canviïs encara que hagis de renovar el teu dni de tant en tant. Gràcies per ensenyar-nos a estimar el Vendrell tal com és amb les seves tradicions i projectes.

Turisme de proximitat

 Enguany un cop més estem veient a les nostres platges turisme de proximitat. Hi ha molts catalans i de la resta de la península. També es pot veure algun estranger, sobretot francesos, però de russos n'hi ha pocs i gent alemanya tampoc és que n'hi hagi gaires. Un cop més podem dir que el turisme local ha salvat la temporada. Aquests dies anar per algun passeig marítim potser una autèntica odissea i val més buscar un bon horari per no trobar tota la marabunta que assola aquests espais. Queden poques setmanes i s'ha d'aprofitar.

No volem ser els millors

 

De petits ens han ensenyat que hem de ser els millors. Aquesta és la nostra fita vital que hem d’anar superant per etapes fins arribar a dalt de tot. A partir d’aquí doncs fer el que costa més que és no tornar a baixar amb més o menys rapidesa. Igual que les variants dialectals de pobles i comarques es van perdent per la influència dels mitjans de comunicació i de la sensació que sinó parles com els presentadors del Telenotícies no ho fas correctament. En aquesta societat que tothom vol ser original, en especials els joves, després dels trobes pel carrer i sembla que tots vagi uniformats perquè vesteixen i es pentinen totalment igual. Llavors et preguntes on està l’originalitat de ramat, per cert aquest és un terme que hem inclòs en el nostre dia a adia arran de la pandèmia.

La gràcia és que hi hagi una diversitat social i aquesta sigui respectada pet la resta de la societat que ens envolta. En la nostra joventut estava de moda ser advocat, però amb el pas del temps s’ha demostrat que altres tasques que havien de passar per formació professional han tingut millor futur que no esdevenir un llicenciat en dret. Una part important de la gent es mou per les modes i les tendències que els van portant d’un lloc a un altre, però altres preferim seguir el nostre camí sense tancar les orelles al que passa fora, però no pas convertir-se en un més de les noves tendències.

Ara que alguns municipis estan dissenyant carrils bici per als seus usuaris, ja poden anar pensant en el carril monopatí perquè cada dia hi ha més persones que utilitzen aquest vehicle per moure’s dins el municipi. Els nostres polítics sempre van més lents que els moviments socials. No cal ser els millors sinó els més actualitzats.

 

 

 

 

 

 

 

 

A la Pepita

 

Mare, ens ho has posat molt alt:
un gran exemple de bondat, generositat, humilitat, honestedat... senzillesa per damunt de tot.
El teu exemple és el nostre a seguir. No defallirem fins a igualar-lo, si més no, per davall teu.
Ho has donat tot i més pels teus.
Has estat molt forta i decidida als moments decisius; sempre seguint els teus principis.
Has tingut moments molt durs al curs de la vida que hem compartit.
Ens n'hem sortit i, el que un temps enrere dèiem,que us retrobaríeu al cel tots tres, ara ha arribat aquest moment.I,més enllà, esperem ésser de nou tots junts per sempre.
Les teves arrels són més llunyanes del poble on vas néixer. Amb molt d'orgull vas arribar a Arbeca; poble on t'has fet estimar i molt. Així, el portes dins per sempre més.
T'estimem molt i, molt i molt et trobarem a faltar i, et portarem dins nostre i per sempre més, tots i cadascun de nosaltres.
Ara, ha arribat el moment de descansar, t'ho mereixes i molt.
Descansa en pau.
Arbeca, 24 de juliol de 2021
de Ramon M Perelló Timoneda

 

 

Els grans guanyadors de la pandèmia

 

 

Ara que sembla que la cosa ja va perdent contundència. De mica en mica tornem a la normalitat encara que de cop i volta i sense previsions ens hem trobat en una cinquena onada inesperada que esperem sigui el més suau possible per seguir aquest procés de lenta recuperació social en general que estem vivint tots plegats després de la greu tempesta perfecta de la covid.

Els grans beneficiaris de tot aquest procés han estat en primer terme les empreses de missatgeria que han multiplicat els seus ingressos perquè molts nous clients no han tingut més remei que caure en les seves mans. Unes furgonetes conegudes per tots que te les pots trobar a tot arreu quasi a qualsevol horari repartint els productes que algú ha demanat. Aquests professionals durant aquests mesos passats han fet més hores i més quilòmetres que ningú que donar resposta a totes les seves peticions.

Un altre dels grans beneficiaris de tot aquesta pandèmia han estat els supermercats que durant aquests darrers mesos han fet l’agost cada mes per moltes raons que tothom coneix i que hem anat superant en diverses fases. Molts que eren seguidors del petit comerç de proximitat han hagut de recórrer a aquests espais, alguns dels quals han ampliat els seus horaris a tots els dies de la setmana sense cap respecte pel diumenge ni dies festius.

Un altres dels sectors que ha vist com els seus pacients augmentaven exponencialment han estat els dels psicòlegs i similars que s’ha vist agreujat per una pandèmia que ens abocava a eliminar alguns trets propis de l’ésser humà com les relacions i el contacte humà. Uns dies molts durs que no han passat desapercebuts per a ningú. Aquests dies de confinament ha afectat sobretot a joves i a gent gran que han estat reclosos en residències lluny de les mirades i les abraçades dels seus éssers més estimats. S’han viscut situacions molt dures que han passat factura a moltes persones a curt o mig termini.

En aquests dies s’han venut més tablets i ordinadors que mai. Aquests han servit per suplir encara que sigui virtualment aquestes mancances humanes perquè en alguns moments s’ha convertit en l’única manera de tenir un cert contacte amb la família o amics. Dins d’aquest apartat també han triomfat les webcam que han estat l’eina bàsica perquè aquesta conxorxa virtual pogués funcionar per posar en contacte les diferents parts.

Una mica de retruc de tot això han estat les empreses d’alarmes que amb tot això han vist com els seus clients es multiplicaven. Alguns sense pietat han ocupat segones residències o similars al veure que els seus propietaris durant mesos no feien acte de presència. Aquest fenomen s’ha vist especialment en llocs com el nostre amb moltes segones residències. Una de les poques armes efectives per evitar que et trobis algun inquilí inesperat quan vagis a la platja el cap de setmana es recórrer aquests ulls virtuals que vigilen les 24 hores per tu. La seva aparició es va produint en cadena. Quan veus un parell en un edifici al cap d’uns pocs mesos pots veure en la majoria de casos que l’efecte s’ha multiplicat en la resta d’habitatges. Una part important tenen l’enganxina pertinent a la façana.

Evidentment els altres que han triomfat aquests dies han estat els fabricants de mascaretes que durant unes setmanes anaven a preu d’or, però amb el temps s’ha anat normalitzant amb l’augment de la producció. Crec que aquest element l’haurem de tenir sempre en algun calaix de casa per si de cas. El futur que ens espera cada dia està més lligat amb aquest tros de tela que ja forma part de les nostres vides i les hem pogut dissenyar amb els nostres colors i motius. Evidentment el gel hidroalcohòlic i els guants també han viscut una gran empenta en la seva fabricació i venda. Han estat també claus per frenar tota aquesta pandèmia.

Aquests potser han estat els sectors més afavorits per aquests anys peculiars, però darrera hi ha molts altres que ho han passat molt malament fins el punt que alguns no han tingut més remei que tancar les portes. Ha estat un any i mig molt dur per la majoria de la societat arreu del món, però en totes les partides algú ha de guanyar.

565 dies i m'importen un pito els Jocs Olímpics

 Aquests dies he vist alguna cosa dels Jocs Olímpics del Japó. La veritat és que no he vist cap competició i no m'interessa el més mínim el que passa allà. Potser el que m'arriba més és que algú es retira per ansietat o per covid. Realment un jocs olímpics sense públic són molt freds  i molts no han pogut o no han volgut anar. Esperarem temps millor i aquests que passin com bonament puguin. Jo els que vaig viure van ser els de Barcelona quan tenia 22 anys, per la tele i ho anava seguint. A partir d'aquí la veritat és que he perdut pistonada.