Aquest és un dels fenòmens més evidents que
està vivint la nostra societat. Potser quan hi ha més mecanismes i sistemes per
informar a la societat és quan aquesta està més desinformada de tot. Hi ha
moltes coses que es fan i es desfan a moltes localitats i passen totalment
desapercebudes per la majoria de mortals.
Fa un parell de dècades amb uns quants
cartells enganxats en llocs estratègics de la població i una mica difusió a
través dels mitjans de comunicació local i comarcals i podies aconseguir que la
notícia arribes a un sector molt ampli de la societat.
Ara que tenim armament per terra mar i aire
ens trobem amb una societat totalment fora de cobertura per diferents
motius.
Primer de tot per la gran varietat de canals
per difondre informació que tenim avui en dia al nostre abast. N’hi ha per
triar i remenar. Les persones del carrer en fan servir uns pocs d’aquest ampli
ventall i la resta passen desapercebuts. Hi ha ajuntaments que té gairebé un
canal per cada regidoria i llavors una mena de canal oficial on es pot trobar
un tastet de cadascú. La gent acostuma a seguir aquells que li interessin pel
motiu que siguin i a obviar els més generalistes. Aquests són un pou on pots
trobar de tot i la majoria de gent està saturada d’informació.
Per altra banda, la majoria de gent llegeix
els titulars de les notícies i la foto corresponent, obviant la resta del
missatge. Aquesta tendència afavorida pels polítics que s’han acostumat a crear
titulars buits de contingut ajuda a la desafecció informativa global. Un
exemple clar és la creació d’unes beques per a estudiants. Quan encara no s’ha
fet cap pas al respecte, la gent del carrer ja pot unir en una mateixa idea dos
termes claus que són estudiants i beca. Aquesta combinació pot arribar molt
lluny i qui més qui menys ja es fa la idea al cap. Alguns paren una mica més
l’orella i acaben retenint que això es farà un mes o un altre. Molts pocs són
els qui esperaran a saber tota la informació completa. Els qui han escoltat
encara que sigui els primers compassos de la frase i creuen estan dins el grup
de beneficiaris d’aquesta ajuda doncs ja comencen a parar orelles per saber on
es pot fer la sol·licitud, fins quan et donaran i qui seran els beneficiaris
per aquest ordre.
Quan arriba el gran dia després de mig any
d’haver escoltat per primer cop aquesta informació molta gent en els millor
dels casos es pensa que estem davant una nova convocatòria perquè aquella que
fa sis mesos que va escoltar ja és història i que pels motius que siguin se li
va passar per alt. Ara voldrà participar a veure si pesca alguna cosa en
aquesta nova proposta. En realitat estarà davant la primera oportunitat que van
llençar algun polític inspirat i que durant uns mesos ha estat donant voltes
als despatxos i procediments oficials.
La tercera fase passa quan arriben les ajudes
esperades i aquestes no cobreix ni un 25 % de les peticions presentades
en aquest obra solidària cap a un dels sectors més febles de la societat.
Després resulta que al final de tot això uns
pocs d’aquests joves arriben a cobrar els que els pertoca de tot el
procés que acostuma a tenir alguna clàusula perquè les nostres economies
locals no és que estiguin per llençar coets i de miracles els justos.
La propera fase és que al proper any aquest
jove que després de presentar un munt de papers, informes, propostes,
justificants amb un munt de temps perdut en època d’examens ha de fer la
declaració de renda perquè ha cobrat una ajuda pública i està obligada a fer-ho
segons les bases del ajudes en les que va participar.
Doncs tornar a fer papers i encara ha de
tornar alguns diners a Hisenda perquè ha rebut un petit estipendi públic.
Doncs aquest podria ser un procés típic i
clàssic d’una d’aquestes mesures que ens volen vendre amb grans titulars on a
sota s’hi amaga fum i una mica de calderilla per poder ajudar a les famílies
més necessitades que potser també perdran alguna ajuda social perquè ha rebut
aquesta beca per ser estudiant. Total misèria i companyia.
