Aquest és un dels fenòmens més evidents que està vivint la nostra societat. Potser quan hi ha més mecanismes i sistemes per informar a la societat és quan aquesta està més desinformada de tot. Hi ha moltes coses que es fan i es desfan a moltes localitats i passen totalment desapercebudes per la majoria de mortals.
Fa un parell de dècades amb uns quants cartells enganxats en llocs estratègics de la població i una mica difusió a través dels mitjans de comunicació local i comarcals i podies aconseguir que la notícia arribes a un sector molt ampli de la societat.
Ara que tenim armament per terra mar i aire ens trobem amb una societat totalment fora de cobertura per diferents motius.
Primer de tot per la gran varietat de canals per difondre informació que tenim avui en dia al nostre abast. N’hi ha per triar i remenar. Les persones del carrer en fan servir uns pocs d’aquest ampli ventall i la resta passen desapercebuts. Hi ha ajuntaments que té gairebé un canal per cada regidoria i llavors una mena de canal oficial on es pot trobar un tastet de cadascú. La gent acostuma a seguir aquells que li interessin pel motiu que siguin i a obviar els més generalistes. Aquests són un pou on pots trobar de tot i la majoria de gent està saturada d’informació.
Per altra banda, la majoria de gent llegeix els titulars de les notícies i la foto corresponent, obviant la resta del missatge. Aquesta tendència afavorida pels polítics que s’han acostumat a crear titulars buits de contingut ajuda a la desafecció informativa global. Un exemple clar és la creació d’unes beques per a estudiants. Quan encara no s’ha fet cap pas al respecte, la gent del carrer ja pot unir en una mateixa idea dos termes claus que són estudiants i beca. Aquesta combinació pot arribar molt lluny i qui més qui menys ja es fa la idea al cap. Alguns paren una mica més l’orella i acaben retenint que això es farà un mes o un altre. Molts pocs són els qui esperaran a saber tota la informació completa. Els qui han escoltat encara que sigui els primers compassos de la frase i creuen estan dins el grup de beneficiaris d’aquesta ajuda doncs ja comencen a parar orelles per saber on es pot fer la sol·licitud, fins quan et donaran i qui seran els beneficiaris per aquest ordre.
Quan arriba el gran dia després de mig any d’haver escoltat per primer cop aquesta informació molta gent en els millor dels casos es pensa que estem davant una nova convocatòria perquè aquella que fa sis mesos que va escoltar ja és història i que pels motius que siguin se li va passar per alt. Ara voldrà participar a veure si pesca alguna cosa en aquesta nova proposta. En realitat estarà davant la primera oportunitat que van llençar algun polític inspirat i que durant uns mesos ha estat donant voltes als despatxos i procediments oficials.
La tercera fase passa quan arriben les ajudes esperades i aquestes no cobreix ni un 25 % de les peticions presentades en aquest obra solidària cap a un dels sectors més febles de la societat.
Després resulta que al final de tot això uns pocs d’aquests joves arriben a cobrar els que els pertoca de tot el procés que acostuma a tenir alguna clàusula perquè les nostres economies locals no és que estiguin per llençar coets i de miracles els justos.
La propera fase és que al proper any aquest jove que després de presentar un munt de papers, informes, propostes, justificants amb un munt de temps perdut en època d’examens ha de fer la declaració de renda perquè ha cobrat una ajuda pública i està obligada a fer-ho segons les bases del ajudes en les que va participar.
Doncs tornar a fer papers i encara ha de tornar alguns diners a Hisenda perquè ha rebut un petit estipendi públic.
Doncs aquest podria ser un procés típic i clàssic d’una d’aquestes mesures que ens volen vendre amb grans titulars on a sota s’hi amaga fum i una mica de calderilla per poder ajudar a les famílies més necessitades que potser també perdran alguna ajuda social perquè ha rebut aquesta beca per ser estudiant. Total misèria i companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada