Aquest escrit intentarà respondré a un twit meu del passat 23 de febrer que deia textualment “El problema actual del Vendrell no és el govern sinó la manca d’oposició.
Intentar respondre aquesta frase amb una piulada doncs és molta arriscat i estàs al mig d’un seguit de persones que vetllen pel que tot sigui políticament correcte a les xarxes. És molt fàcil obrir les portes a les segones i terceres interpretacions que sempre tenim disponibles, però en text curts aquesta evolució potser molt més senzilla.
Des de que vaig sortir de la meva greu convalescència que em va apartar més de mig any de l’actualitat local i comarcal, de mica en mica en vaig incorporant a la realitat que viu la gent de peu que no regenta ni cap mitjà públic de comunicació i evidentment les seves propostes i queixes poques vegades surten més lluny del seu grup d’amics i familiars. El que he notat és que a banda d’una crítica amb molt generalitzada al “postureo” a nivells estratosfèric de l’equip de govern, el gran cost i la posada en qüestió de la justificació de les obres del Brisamar i la dràstica reducció de les places d’estacionament gratuït al centre pel quasi virginal carril bici del Vendrell del Vendrell, l’oposició en general està jugant un paper molt tou.
Al principi d’aquesta legislatura anaven fent més o menys coses, però ara que estem en una clara precampanya electoral i hauria de ser quan es comences a prémer el botó de l’accelerador, trobo que l’oposició va a ralentí. Aquest fet provoca que l’optimisme vendrellenc fa de les seves per terra mar i aire. Una mena de Rússia i Ucraïna, salvant les distàncies oportunes.
Un govern amb les idees clares d’aquí mano jo què amb la seva política clara d’obres al centre perquè es vegi que aquí es fan coses, un cop més està deixant massa de banda, amb alguna excepció, tot el que queda fora aquest epicentre de la vila.
Evidentment la política es fa als carrers i a les places i potser també a les xarxes amb els temps que corren. Encara que es preparin molt els plens i l’oposició ens ofereixi un cop al més com a mínim un seguit d’objeccions, incoherències i altres martingales de l’equip de govern, la cosa queda allí a les 11 de la nit amb moltes alternatives per la majoria de persones en comptes de veure aquests plenaris tediosos, avorrits amb discussions massa vegades estèrils per arribar a una proposta consensuada que la majoria de cops es florirà dins el fons d’un calaix.
Una oposició que va molts cops amb el lliri a la mà intentant no ofendre, ni trencar cap ciri dels que il·lumina aquest optimisme vendrellenc que arriba arreu.
Sort en té l’oposició d’uns quants satèl·lits a les xarxes i repartits en trobades, calçotades i altres esdeveniments socials que van fent aquesta tasca d’oposició en petites dosis, però els que haurien de portar la veu cantant de tot plegat doncs van amb el pas perdut intentant que el cotxe no s’acabi de parar.
No sé si es que estan tots concentrats amb noves propostes i estratègies que remouran aquesta situació postural que estem vivint actualment al Vendrell. Potser estan carregant les piles per una gran ofensiva quan quedin un parell de mesos o tres per a les propers eleccions municipals. Per altra banda, hi ha moltes mocions que es presenten al ple que estan molt bé de cara a la galeria, però que la capacitat de resoldre de l’Ajuntament del Vendrell en aquests camps és nul·la. Hi ha molts més temes que afecten la societat vendrellenca i que no passen ni de lluny per aquest màxim òrgan de representació municipal. No cal parlar de l’estat del comerç vendrellenc que cada setmana va veient com tanca algun dels seus establiments, una reestructuració de la Fira de Santa Teresa que com el Turismar ja fa dies que ha perdut la seva representativitat del poble.
El més important és que no tenim cap model del Vendrell que volem i anem donant pals a l’aire a veure si cau alguna subvenció i anar fent poble d’aquesta manera sense cap programa ni res similar. Així no anem enlloc ni pels que manen ni pels que estan a l’altra costat. Esperem que la cosa s’animi en els propers mesos. Aquesta setmana passada s’ha vist una reacció unida de l’oposició al voltant de l’afer “Herrera”, però fa massa dies que el cel esta ennuvolat i costa veure el sol i els seus raigs.
