El nostre país està vivint actualment un excés de governs que a part de generar cert desconcert en la societat, està sobrecarregant sobre els mateixos eixos una sobrepes que no es gens beneficiós.
Si donem un cop d’ull al nostrat Telenotícies o si ho vols entendre una mica millor s’haurà de tirar del Polònia el que govern que mana realment és el de Madrid que és el que posa els límits i marca el camp on ha de jugar la resta de participants d’aquest cúmul de poders sobre un mateix terreny de joc. En els seus laterals protectors es troben l’exèrcit, guardia civil i policía nacional i a l’altra banda del poder central doncs el poder judicial que en cas que la resta de peces del joc no es posin d’acord acabarà decidint com es mouen les balances i que és lícit i que queda fora de la legalitat vigent.
Per sota tenim els govern autonòmics que s’encarreguen d’aquelles coses que no poden restar ni un mil·límetre a la sobirania de l’estat actual. En cas que sigui necessària per qualsevol incidència política com el referéndum de l’1 octubre s’aplica un 155 i aquí no passa res de nou. També pot passar que per una emergència sanitària o similar totes les competències que tenim traspassades pugin tornar a dependre del poder central, encara que aquell edifici públic fa anys que hagi repartit totes les competències entre veïns. Això ens va passar amb el Covid per intentar frenar la pandèmia a uns professionals que feia dècades que no compraven guants de latex a ningú.
Després tenim els municipis que són els que estàn més propers amb els administrat. Aquesta és la primera trinxera de tot plegat que quan queda alguna cosa fora de les competències publiques o qui toca s’ha quedat amb les butxaques buides han de buscar solucions per parar el cop. La resta ja vindrà després quan la cosa s’hagin normalitzat una mica. Aquesta és la primera línea de foc i les eleccions que atrauen més votants perquè són les que trobem més propers a la gent.
Després per sobre de tot tenim els consells comarcals que, en principi han de coordinar aquests serveis i prestacions que agrupen a més d’un municipi. Aquesta entitat és una de les pobres d’aquesta cadena de poders i tots els seus ingressos provenen d’altres administracions que entre tots han d’aguantar uns serveis mínims.
Al costat dels més pobres estan potser els més rics que són les diputacions que venen a fer el paper de tieta rica del tots els municipis de la demarcació i en especials dels municipis més pobres que a vegades no tenen ni diners per pagar serveis bàsics
Les Diputacions serviran perquè alguns d’aquestes cartes als reis sempre que siguin un xic racionals puguin arribar a bon port i on l’economia propera no arribi hi hagi la Diputació que hi aportarà el seu granet de sorra, a vegades molt quantiós. El somni de molts jerarques de petits pobles és acabar com a president o vicepresidents d’aquesta entitat supramunicipals que ajuda a tothom a tirar endavant d’una manera o altra.
A partir d’aquí tenim uns altres governs que s’activen principalment abans de les eleccions municipals i serveixen per promocionar gent que amb altres circumstàncies no tenen gaire capacitat de maniobra en la seva tasca específica destinada a fer ombra i seguir la formació guanyadora. Llavors apareixen amb aquests càrrecs a qualsevol roda de premsa i no saps ben bé d’on han sortit aquests nous càrrecs de pa sucat amb oli.
Un d’aquests és el govern alternatiu que representa el govern de l’oposició que no té cap poder i ha de vetllar entre altres coses per la gestió del govern titular. Persones que en un moment volien salvar el món, però que l’ha voluntat popular els ha deixat al saló dels pensadors perquè segueixin rumiant com ho poden fer però ja en la propera legislatura. Després tenim les Vegueries que ara s’han tret de la mà i que tot apunta que els seus representants a casa nostra tindran menys poder que un porter de cinema perquè aquí tothom crea càrrecs, però ningú cedeix poder. Tots som alumnes molt experimentats i saben que la cosa clau no es pot cedir que després no retorna.
