dissabte, 14 de gener del 2023

2021, tornar a nèixer


 

A Aquestes hores va començar fa dos anys una odisea a la meva vida. Després d'estar cara a cara amb la mort en dos moment puntuals, vaig aconseguir remuntar i al cap de 4 mesos em va donar l'alta. Tot just m'aguantava dempeus i de caminar poca cosa. Va ser un tornar  nèixer, en un moment que aprèns moltes coses perquè es com si et fessin un resset vital. He d'agrair als metges i família poder tornar a estar aquí donant patades a la vida a veure qu en podem salvar. Tornar a néixer. 

dijous, 12 de gener del 2023

El Penedès interior també existeix i



Ens hem passat anys i panys venen les nostres aigües cristal·lines, les nostres platges iodades, les nostres vistes, però ens hem oblidat massa vegades del nostre interior que representa la part més contundent de la nostra economia. Ens hem fet una marca de platja i ombrel·la ideal per anar amb la nevereta i el pollastre a l’ast que ens puguem cruspir després d’una amanida dins un tupper. Aquest era un turisme que no aportava una economia ferma. Amb quatre taules i cadires podríem anar vivint sense gaire més inversió. S’han acabat els anys bons del turista que venia amb les butxaques carregades i amb quatre ingredients i una mica de màgia tornava a casa seva ben content si hi aportàvem un bon vi per fer passar avall el tiberi.

Mentrestant estàvem treballant per tot això ens hem oblidat del nostre interior. Dels quatre pagesos que hi havia fa 40 anys ara només en queda un i mig i un altre mig ha de compaginar l’agricultura amb una altra feina perquè no pot arribar a cap de mes. Alguns han cedit les seves finques a empreses de cava perquè aquests explotin les seves terres i ells visquin com si fossin arrendataris de la finca. La seva autonomia per poder vendre al millor postor s’ha acabat. Ara a canvi de la seguretat de cobrar al cap de més ha venut la seva llibertat. Durant aquests anys molts d’aquests fills de pagesos s’han hagut de guanyar les garrofes ajudant en els negocis de la platja perquè el preu del raïm estava sota mínims i la cosa no donava per mes. Aquests diners que veien a l’estiu que amb quatre passades per la vinya ja tenies la feina feta permetien a moltes famílies aguantar l’economia durant l’any i fer front als imprevistos que poguessin sortir.

Pocs han estat els pagesos que han sabut valorar que és millor la qualitat que la quantitat i moltes cooperatives han apostat per fer quilos i quilos de raïm que després els podies comprar més barat que no pas el sifó.

En aquesta part interior de la comarca que de mica en mica es va despoblant amb camps cada dia més erms van sorgint el que actualment s’anomena logística i que s’encarrega d’anar plantant grans naus industrials per aprofitar la nostra ubicació estratègica al bell mig de les grans ciutats de Tarragona, Barcelona i de Lleida i més enllà. Els fills d’aquells pagesos ara han de treballar en aquestes grans empreses a torns de dilluns a diumenge i amb una seguretat laboral ben minsa per poder afrontar el futur amb una certa seguretat. Empreses on tots els professionals valen pel que produeixen durant la seva jornada laboral. No cal tenir grans títols, ni carreres ni parlar 6 idiomes. Només cal fer picking amb una màquina que l’empresa et facilitarà amablement.

Una comarca amb molts nous veïns que senten que estan en una mena de zona metropolitana de Barcelona i que tant els fa si viuen a la Bisbal o a Llorenç. Ells com a molt saben que estan al Priorat del que sigui. Els seus vincles els tenen en els seus orígens i tant els fa moltes de les coses que estan al seu entorn. El seu lligam està a tocar a les grans ciutats. No han vingut per res més que els beneficis econòmics que tenen en les nostres contrades. Molt més barat que el que poden trobar uns quants quilòmetres més enllà amb unes bones comunicacions i un cop al mes en el millor dels casos veuen una patrulla dels Mossos d’esquadra passant pels seus carrers.

Aquesta és la nostra comarca en què una de les grans feines que s’ha de fer és la seva cohesió i que la gent s’identifiqui amb ella d’una manera real i eficient. Potser a la propera generació s’aconseguiran resultats. Ara molts són cases dormitori i poca cosa més amb un super on poder anar a comprar el diumenge al matí.

dilluns, 9 de gener del 2023

Una gran enhorabona per la jove Gemma Ventura



De la Gemma podria escriure un llibre perquè fa molts anys que la conec del Vendrell. Recement l'havia portat a la ràdio un parell o tres d'edicions i sempre he mantingut molt bona relació amb ella, encara que no ens veissim gaire el nostre tracte era força cordial com d'amic de l'adolescència. 
La Gemma sempre ha estat peculiar perquè és una persona que sense tenir res en especial, a simple vista, ja destaca pels seus rinxols, pel seu somriure encomanadís, per la seva carona de no haver trencat mai cap plat, per la seva manera de pensar, de veure el món. Una persona que fa una anys ha sabut trobar en la literatura i al costat de l'Eva Piquer un lloc en el dia a dia de la literatura catalana i ha tingut l'oprtunitat d'entrevistar a moltes persones de diferents àmbits que li han donat un bagatge cultural bestial. Ella quan fa una entrevista s'ho prepara, estudia, s'ho mira i remira. Ella s'ho curra per intentar ser diferent i no caure en tòpics com molts. La Gemma és de lo més potent que tenim a casa nostra en literatura i creació. És periodista i és mestre, però èlla és més que res humana i és de les poques persones que escolten a la gent. Una descendent del rock català on ha tingut els seus grups de música i ha recollit aquesta creativitat d'alguns dels seus membre com en Gerard Quintana entre d'altres. Una noia que ha begut de les fons. Una noia despistada perquè ella sabia que el paraigues no era el més important que portava sobre i cuidava allò més interessant. Moltes felicitats per aquest Josep Pla i que tinc moltes ganes de llegir. Ens veiem entre el vent i el mar on el silenci basteixes la teva creacio. 

Muta de Yasmina Cánovas, la cara b B del món



 Aquest és el primer llibre de la trilogia, Muta, Vive i Renace on en en una mena de crònica periodísitica, una mica a l'Indiana Jones modern va voltant pels països emergents ajudant a les lluites a les dones, Iran, Sierra Leona, Costa Rica. 

Un llibre que sortiran molts països i personatges que no acostumen a aparèixer en les cròniques periodístiques habituals de casa nostra i que et  permeten premer el pols a allò que s'esta coent en aquests països on mai se sap res, però aquest llibre demostra que la seva gent i en especial les seves dones també estan mobilitzades per un món millor. Un llibre que et porta a molts llocs amb molts personatges que estan en una mena de xarxa mundial que vetlla pel bé de la humanitat. Una aliança dels països pobres pels seus drets i buscar un cop de mà dels països més desenvolupats. Un gran moviment com les "Noies Mutants" són les que ha de canviar el món per ser més just i on la dona tingui el paper real que li pertoqui i no com ara. Un llibre viu que ens porta a canviar moltes per un món millor amb amor, cervell i utilitzant tots els recursos sense odis ni revenges. Un llibre per conèixer la part del món que tenim més amagada a les nostres vides. Molt interessant. Un món molt dur, però també carregat d'escenes molt humanes. 

A todo tren 2, les terceres mai van ser gens bones

 


 Crec que aquesta és la tercera part de A todo tren. Una peli de la factoria Santiago Segura per fer peles quan toca. La primera i la segona encara passaven perquè hi participaven Leo Harlem i Santiago Segura perquè aquesta amb Paz Vega i Paz Padilla està per sota mínims. Una peli que sinó has vist les altres dues és dolenta i si les has vist un truño. No crec que la facin gaires dies, però ni pel sofà es recomenable. 

La felicitat a l’abast de la mà en un llibre "Sueños Cumplidos"

 

 



Després dels Nadals el riu torna al seu curs i és hora de seguir amb la rutina o de fer-ne de noves per seguir arrencant dies del calendari. Mentre feu aquest esport marcat per l’any solar, us aconsello que llegiu un llibre de Mariana Milán Bueno, noia del Baix Penedès que porta per nom “Sueños Cumplidos”. No és d’aquests llibres farcit de paraules boniques i clarividents que quan l’acabes et preguntes, doncs no sé ni de què anava. No és un llibre per guardar en un lloc vistós de la prestatgeria. No és un llibre per regalar a qui saps que no el llegirà. Aquest és un llibre on els àngels parlen, els somnis es fan realitat i pots veure que els muralles que un té davant seu van caient a mesura que vas passant les pàgines. Un llibre que et pots llegir en un anar i venir de Barcelona en tren en un viatge a Madrid o en una tarda de gener que fa massa fred per anar a fer fotos per penjar a l’instagram.

Un llibre gaudir en còmodes dosis l’experiència d’una noia que explica en el fons la seva vida en fases que va superant, però amb altres personatges que molts cops no te’l trobes a obrir la porta dels carrer. És com un caramel que et poses a la boca i tot i la seva poca difusió ja va per una segona edició ben merescuda perquè és molt tendre i ens ajudarà a posar unes ales a la nostra ment que ens permetrà anar molt lluny fins on vulguem a base de superar proves vitals que aniran donant vida a la nostra protagonista. La podreu trobar aquí al Baix Penedès sense anar més lluny i en altres llibreries de la província de Tarragona. Ja veureu que és com un batec d’amor i il·lusió que us unirà amb ell a través de la lectura fins al final.

dijous, 5 de gener del 2023

Les noves formes de fires del territori

 





Un dels temes que fa anys que es parla és el futur de la Fira del Vendrell que té lloc al voltant de Santa Teresa a mitjan del mes d’octubre. Fa unes dècades aquesta mostra ha quedat totalment obsoleta i no representa ni el nostre municipi ni res que se li assembli. És una fira amb una minsa participació baixpenedesenca.

Fa unes setmanes vaig anar a la Fira del Gall de Vilafranca, una mostra amb més de 300 anys d’història que s’ha sabut adequar a les necessitats de cada any.

Primer de tot, hem de buscar un element aglutinador que doni sentit a la fira, doncs que millor que la fira del Gall en un lloc on encara hi persones que es dediquen a la cria d’aquest animal tan característic de la nostra taula i en especial, a l’hivern.

Ja tenim l’eix. Ara toca anar a buscar els diferents elements que podem anar bastint sobre l’eix al voltant de la vida del gall. Hem de trobar un lloc per poder entendre les seves varietats, des de el més clàssic dels nostres avis i besavis fins a les varietats més modernes que es poden portar actualment a taula, fruit d’alguna mutació biològica que fa que millori algunes de les seves condicions naturals.

A banda d’això podem buscar tipus de pinso que aquest animal si el volem com un plat fort que ens aguanti bo durant una bona temporada i lo puguem treure les millors condicions.

Després a part d’això és el torn dels restaurants que t’han de permetre consumir el seu acompanyament que li doni el millor sabor. Plats de primer, segon i també un postre al seu nivell.

Per encabir tot això s’han de buscar altres elements del territori per donar més volum a la mostra. En aquest cas, per lògica ha de ser el vi que és el gran protagonista del territori. Es busquen uns quants cellers disposats a fer maridatges, cates i similars per donar excusa perfecte al vi .

Perquè vingui més gent de fora, convides a algunes entitats d’altres municipis perquè hi participin d’alguna manera.

A més pots donar cabuda a venedors artesans i de productes casolans de la zona per fer més rica i més variada la proposta . Aquests afegiran altres elements a la festa com pastissos de formatge, ratafia, embotits. Això gràcies és que siguin km 0 per donar sentit a tot plegat.

Altres peces que no hi poden faltar com són la situació d’aquest mercat en una zona no llunyana d’un nucli important de població per afavorir la seva situació, sense necessitat que molta gent agafi el seu vehicle.

No parlem que si volem que vingui gent de fora hi ha d’haver una zona d’estacionament amb unes mínimes condicions perquè la gent pugui deixar el seu vehicle.

No estaria tampoc malament que s’hi pugui accedir amb tren o amb autobús d’estacions properes per aquestes persones que són partidàries del transport públic per moure’s en el territori.

A banda d’això tenim una climatologia bona  sense que el fred intens ni la pluja ni el vent facin acte de presència. Aquí tens una fira rodona amb molts molts visitants amb productes de la terra on tothom surt content.

Aquest és el model de fira que ens convé. No cal fer fires perquè si amb una mica de tot i res per omplir espais  a qualsevol preu. Aquí al costat de casa ho fan molt bé. Tampoc ens cal una fira de Nadal de Cubelles on hi ha massa gent i és agobiant, però si com la del gall.