Tret de sortida a l’any Manuel Bofarull

 

Aquest dissabte passat  d’aquest aqüeducte de desembre s’obria l’any Manuel Bofarull en motiu del centenari de la seva mort. Aquesta efemèride tindrà el seu punt fort en aquest any 2024 que estem a punt d’encetar.

Un petit tastet de la seva persona, figura i tasca entre altres detalls va obrir l’any amb una sala de la Societat força plena en un dia d’aquest hivern amb temperatures de tardor que el canvi climàtic ens està imposant.  Algunes de les conclusions de les persones que apareixen en el reportatge van ser la seva integritat, amor pel poble, bondadós, obert, bona persona, treballador incansable, humanista, escoltador, comunicatiu, carismàtic, tenia un amor especial per les Guerres Carlines i va fer una gran tasca per conèixer la història del terme d’Albinyana  i el Penedès el general. Entres les persones que varen participar en aquest documental estan els historiadors Salvador Arroyo, Joan Latorre, Alfons Vidiella, Ramon Arnabat,  Joan Solé, entre d’altres.

Tota la seva documentació va ser donada per la família a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès on es pot consultar. A més ja està tota catalogada per saber que s’hi amaga entre tants de papers i documents generats per les seves mans i màquina d’escriure.

Hi ha pobles de la comarca que tenen una gran activitat cultural, esportiva que fa goig especialment en festes majors i similars. Albinyana per la seva distribució no tenim cap equip que jugui en cap competició. A vegades ha sortit algun esportista o artista puntual que ha assolit importants fites en el seu esport però això dels equips és una cosa que ens cau una mica lluny de sempre. Primer de tot perquè no tenim camp de futbol mínimament homologable. Fa uns anys que tenim una piscina en un lloc estratègic del municip i per no afavorir a cap nucli es posa al mig de tot i tots contents. Una com l’Ave del Camp de Tarragona, però sense tants d’interessos pel mig. Evidentment arribat a una edat tenim els campionats de petanca però aquests no transcendeixen gaire fora del municipi. Fins fa quatre dies no teníem ni gegants ni gegantons, però en aquest segle han arribat al poble uns capgrossos seguint principalment les obres d’un altre dels albinyanencs adoptius com Joan Perucho, famós i reconegut per la seva imaginació desbordant. També un grup de gralles que a l’estiu se’ls gira feina. Tampoc no tenim biblioteca, però si que en varem tenir durant uns anys de la nostra història al final del segle passat.  El que si que tenim és un Casal Jove que va tirant endavant amb els joves del municipi, bé d’una part perquè és el que passa en pobles amb diferents nuclis de població relativament igual en nombre de població.

Davant d’aquesta realitat que és la que hi ha, s’ha aprofitar per fer altres coses, si haguéssim tingut un camp de futbol això potser no passaria. Llavors pel nombre de persones que som alguns ens hem dedicar a estudiar el passat ajudats per la gran tasca que va portar  a terme els  senyor Manuel que aporta moltes dades bàsiques s’han d’anar bastint i amb altres treballs acabar de construir la realitat del municipi. Altres persones es dediquen a escriure  llibres i també presentar programes de televisió, encara que de moment no han arribat a compartir plató amb el Xavier Grasset. Elles van fer al seu ritme i anant buscant nous camins que els portin ben lluny en aquest difícil món de ser mediatic.

Aquest serà un gran any perquè des de baix farem un homenatge a un dels nostres mestres més estimats. No tindrem grans plomes de la literatura mundial, ni  algun pensador més enllà del Guadalquivir, però tindrem persones arrelades al terra que explicaran coses properes a tots nosaltres. Històries de persones anònimes que en prou feines estan a la llista de difunts de la parròquia, però darrera descobrirem moltes aventures de gent que podria ser el teu pare, el teu avi, el teu tiet que va perdre fa anys. Aquest és el nostre poble, poc a poc i la feina ben feta,sense estridències ni castells de foc.  Cultura per a tothom. Albinyana enguany està de joia per aquest any.

 

Un vendrellenc víctima de la solitud i la manca de recursos

 

Està molt bé tenir una Brimo al Vendrell durant tot l'any perquè ens indica que trobem por ahi. Està bé tenir un cadell de gos que algun dia potser útil però hi ha casos que no cal tenir l'ofacte de gos per descobrir que s'hi cou alguna cosa, però és molt trist el que avui ha viscut al Vendrell i que segurament no és el primer ni l'unic.

Una persona que vivia sola en uns pisos del Narcis Monturiol del Vendrell d'uns 60 anys se l'ha trobat mort a casa seva després d'uns dies que tenia la porta entre oberta i no se sentia res. Al final ha anat la polícia i ha cridat el jutge i han aixecat el cadàver. Aquesta persona vivia sola i necessitava control per algú perquè podia passar el que passat perquè no estava sana. Al final a mort a les portes del  Nadal de la manera més trista. Aquest és el Vendrell que tenim amb uns serveis socials mal pagats i desbordats. Però clar per aquestes situacions potser no es posen les solucions necessàries  i mediàtiques perquè no es veuen i mira ja s'ho trobarà algú . Molt trist això que ha passat aquesta tarda al Puig. Evitar no, però controlar potser si.

Persones que fan entitats al Vendrell

 Al Vendrell actualment tenim dues entitats que viuen fenomen diferents. Per una banda, la Marta de la Fundació Apel·les Fenosa ha tocat el dos perquè ja estava cansada de la seva relació amb l'actual directora que crec que és basca. Doncs això aquesta persona que devia ser l'única treballadora de l'entitat ha marxat en un mal rollo. És molt trist que ens carreguem d'una manera o altra aquesta persona perquè en el fons mani qui mani aquestes entitats les paguem entre tots a través d'alguna entitat. Una gran pèrdua perquè ella ha passat moltes hores allí posant cara a l'entitat perquè els directors marxen i ella es quedava. Una gran pèrdua.

Per altra banda el Consell Comarcal que també s'apunta a la foscor informativa regnant al Vendrell on aqui només parlem del que interessa i de la resta res de res. Ara toca el cadell de la Roma de la unitat canina de la policia municpal. Pobre gos potser ni servira per a perseguir droga i ja el tenim aquí com una heroi protectora de la nostra delinqüencia

Doncs la nova gerent del Consell Comarcal que es va presntar amb altres companys i polítics de la comarca, però que per la politica democràtica que ens tenen acostumats els socialistes va guanyar la plaça i es tot un personatge ella és diu Nuria González López. És una femenista de cap a peus amb emisora de ràdio, llibres publicats. Una crac que encara no he vist que posi que es la nova gerent del Consell Comarcal enlloc, però és tot un personatge. Val la pena. S'han acabat les mitges tintes. 

El circ vendrellenc, 24 hores al dia

 

El circ vendrellenc és un ciutat amb mentalitat de poble que de tant en tant ens van mostrant els seus artistes que volen sortir de l’anonimat per uns segons però acaben tornant al seu silenci.

Aquests dies passats varem poder observar uns joves a la plaça Pep Jai practicant boxa am un nombrós públic que estava present per veure el combat a primera fila. Sort d’un veí de l’edifici que va grava les imatges i les va fer córrer per la xarxa sinó ens haguéssim quedat sense les ganes  de veure aquest combat de boxa curt, però intens. La policia municipal encara no surt a les imatges, devia arribar més tard que s’acabés l’enregistrament.

A la Rambla del Vendrell és on hi ha més concentració d’artistes i professionals preparats per mostrar les activitats al gran públic que en qualsevol moment poden sortir al terreny de joc demostrar les seves habilitats a tothom que passi per allí. Hi ha llocs com les rodalies de l’estació de tren i les escales de l’antiga biblioteca que són punts de trobada d’aquests personatges. Altres prefereixen amagar-se en alguna  taula o cadira de la zona.

A la zona del pàrquing del Puig tenim per les nits els especialistes amb catalitzadors del cotxe. Tu deixes el teu vehicle una nit allí i al matí quan l’engegues ja veus que fa un soroll un xic diferent. Doncs que has estat un dels afortunats en lliurar un aparell d’aquests a la ciència sense permís ni consentiment, ni res. La màgia de la nit t’ha fet aquest petit regal de visitar el mecànic.

Un dilluns estàs a casa tranquil escoltant els savis del Vendrell discutint temes claus i transcendentals pel present i futur de la vila al saló de plens. Mentrestant sota a casa comencen a passar camions de bombers, policies i ambulàncies i veus com el cel es va omplint de fum. No passa res senyors, una connexió il·legal  mal col·locada i els efectes secundaris en forma d’incendi que durant uns minuts deixa intranquils a uns quants veïns per saber fins on arribaran les conseqüències de la deflagració. Tot controlat. Si la cosa s’anima es posen els anuncis i la notícia desapareix en el calaix de fets per no recordar.

Després estan el joc de memòria per aquelles persones que sense raó aparent es troben sense llum en una àmplia zona on viuen. Sort de la llanterna dels mòbils que ens permet més d’un cop trobar amb la clau el pany de la porta sinó quedaríem condemnats a anar tocant timbres fins que algú ens obrís.

Després la part d’encertar el futur amb els trens que ja té el seu capítol propi. Què si un tren ni apareix. L’altre no l’anuncien i ve. Un ve i  diuen que no ve. El que porta retard, però no quan exactament. El que va ple fins sardines. El més curt del normal, el que descarrila, sort que només ho fan els de mercaderies, de moment. La sequera ens evita molts problemes que tindríem amb la pluja.

Després estan d’esbarjo nocturn. Les zones de botellon com parquing d’alguna gran superfície comercial que és el punt de trobada de les nits dels joves a la manca de locals que obrin fins tard, un  s’ha de buscar la vida i proveir-se adequadament d’un comerç oriental per poder combatre els elevats preus dels combinats legals  i la falta de recursos generals dels joves. Després que si un robatori, que si una estrebada que si a un iaio li prenen el caminador de la porta de casa, a un jove li furten la bici nova del garatge. Aquest és el circ del Vendrell que es pot seguir per les xarxes socials i en els comerços de la vila. La veritat que tenim informació per fer un telenoticies alternatiu local sense parlar gens de política pura i dura. La unitat canina de la policia local ens vigila constantment. Aneu en compte. Això s’acaba. Cada dia en són més en la foto, però es veuen menys després de les eleccions municipals han desaparegut.  On seran? El kid d’autobombo i que guapo sóc continuen produint tik tok per entretenir els  seus amics i parents propers i poca cosa més.  Els ascensors dels edificis municipals no van. Seran els extraterrestres que ens neutralitzen? Misteris per resoldre. Posem llum a tanta foscor que al final ens fotrem de morros contra el terra. Els bons comercials? Taxin taxin.

 

8 Apellidos Marroquis, segueix la nissaga amb nous reptes

 

Tenim aquí un nou lliurament de Ocho Apellidos Marroquis que segueix als catalans i als vascos. Aquesta és una bonica història carregada de tòpics amb escenes còmiques i que mostra la realitat de la convivència d'aquestes dues cultures. Una peli que haurien de veure les musulmans i els castellans i catalans perquè es pot veure les dues visions de la situació en algun cas una mica esperpèntica. Per ser la tercera part doncs encara es pot veure molt bé i és força original. La gent s'ho passa bé en l'hora i mitja que dura la cinta. Cada peli te la seva història i et porta per nous llocs que fa que no es faci pesat com passa altres vegades. Per anar a veure aquestes festes.

Concert de festa major al desembre a l'Arboç

 Resulta que per la festa major de l'Arboç, el 4t diumenge d'agost va ploure i no es va poder fer el concert de festa major i el van passar aquest dissabte, però en un lloc tancat. Allí hi havia unes 400 persones tranquil·les gaudint dels grups com Reincidentes, Gachises i un de versions de Siniestro Total.A la porta dos agents de seguretat mirant les motxilles. De policia ni es va veure. Tot molt bé. Els pobles on no hi ha problemes no n'hi ha, el problema és quan no se sap gestiona llavors es possible que si en tenies un ara en passis a tenir un parell. Coses que passen i felictats a l'Arboç per fer gaudir a la gent d'un fet tan normal com un concert de festa major en un lloc a mig fer, però que estava ben muntat. 

Tanka i fotografia per Ramon Sicart de Llorenç

 Aquest matí tocava anar a Llorença a la presentació d'una gran obra en format de llibre on fotografies i tanka, petits poemes de 5 versos que deriven dels haikas amb dos versos més com una mena de conclusió. D'aquest llibre de 224 poemes l'Anna Casellas i Jaume Vidal varen fer una tria on apareixen la Carlota Baldrís i el Pemi Rovirosa que es  va encarregar d'uni unes estrofes de matí i vesprada per cada estació. Ha estat tota una evolució d'un poeta i fotograf que va per camps i vinyes fotografiant imatges de la natura i de tant fa una foto i li dedica un poema o al reves. 

Un llibre molt interessant, per tenir vora el llit i prendre una pastilla cada dia per anar a dormir. És un goig que es facin aquestes obres a casa nostra i tot un luxe la vesió que ha fet el Pemi Rovirosa. Esperem que sigui un bon regal per aquest Nadal perquè tot i eque es gruixut hi ha molta poca lletra ila que hi ha és com una trufa que et prens darrera el cafè Molt recomenable. Ja ho veureu. Art en estat pur per compartir.