Fa mig any que estem parlant d’aquestes dates per un tema o un altre.
Aquests són de les pocs moments a l’any que hi ha un abans i un després en el
calendari. Des de que tombo per aquí he vist moltes maneres de celebrar el
Nadal. Evidentment uns dies abans muntàvem el pessebre en una taula amb les
diferents peces que trobàvem per casa. No hi havia molta harmonia històrica,
però era el de menys. Era un pessebre que feia pinta de vintage on a vegades es
colava algun indi i vaquer que havia perdut l’oremus.
Quan vivia al poble doncs
canelons, escudella i un dia gran de festa que el meu pare aquell dia anava a
podar però no feia molt tard perquè era Nadal. La taula tenia un recull del que
ens havien donat a la cooperativa agrícola de vi i cava i coca de torrons. La
resta doncs del comerç tradicional del Vendrell que avui en dia no passa pels
seus millors moments amb tants de supermercats que el vetllen.
Evidentment encara no havien
inventat ni el Black Friday i el tió ni l’arbre de Nadal no va arribar mai a
casa nostra. Potser érem uns insípids però és el que tenia a casa. No vaig fer
mai cap instància ni al·legació a la família perquè tampoc me les contestaven.
Un dia a missa, dinar i tarda de cine amb el que hi hagués en alguna de
les dues cadenes. El dia de Esteve, la segona part bastant semblant al dia anterior.
Dos dies en què el dia ja es notava una mica més llarg i donava il·lusió perquè
les nits ja no eren tan fosques tot i que segurament feia més fred, però la
catalítica de butà era l’única arma que teníem a mà per combatre les baixes
temperatures.
Aquell dia per estar per casa amb la família. Cada ovella al seu corral
i evidentment com la família era curta tot controlat. Els cunyats i cosins són
personatges que mai han existit a la meva família directa.
En aquelles èpoques el Vendrell vivia una decoració nadalenca bàsica,
ni personatges de Disney, ni arbres gegants ni altres coses fora de la
normalitat. La gent comprava en les botigues de la vila. Anar a Barcelona era
una cosa practicada per pocs i no cal que en parlem d’Amazon i similars que
encara s’havien d’inventar.
Després venia cap d’any i hi havia sopar a la societat del poble, però
era per gent més gran. Jo em quedava a casa feliç escoltant música i sobre la
marxa fullejant llibres. Em aquestes nits sempre que es pugui no s’ha de sortir
de casa. Fer alguna cosa perquè ho has de fer és una política que mai m’ha
agradat. Si vaig a algun lloc és perquè vull i no pas perquè ningú m’obliga a
anar. Si estaves a casa aquella nit tenies l’economia del mes de gener
arreglada no et calia patir.
Després els reis doncs passaven pel poble en tractors i no acabaves d’entendre com era
que al pessebre anaven en camells i al poble havien agafat un John Deere que
era el que es portava en el municipi. Al cap de poc temps ho vas entendre tot
una mica, el clima en tenia la culpa.
Res el dia 6 era el dia més feliç de les vacances perquè en aquell matí
anaves a l’habitació del costat i veiés un munt de joguines pel terra
escampades. El teu Exin Castillos, el
trenet, un piano de joguina, uns quants llapis de coloraines, entre altres coses
que et tenien uns dies entretingut. La màgia funcionava en aquest matí fred de
gener, tot just un dia abans de tornar al col·legi.
S’havien acabat les festes en mig d’un dia més llarg de calor però més
gèlid. El primer dia de classe era per comentar que ens havien portat i
estrenar alguna maleta, estoig i altres coses que t’havien dut. Era dia
postureo i espera les properes festes. Molt bones festes a tothom. Gràcies per
llegir-me i a gaudir d’aquests dies tan especials.
