Shopping Night, els de sempre i uns quants més.

 

Doncs el Shopping Night va tornar al Vendrell per omplir els carrers de gent i gresca i xerinola. En llocs com la plaça Nova estava a petar no, lo següent. En aquesta plaça ja normalment està plena i si fan coses doncs a la mínima se sobressurt perquè hi ha molta cosa entre taules i cadires i altres que s'hi posen. La Rambla una mica fluixa i el carrer Àngel Guimerà sort de  la salsa de la plaça del Centre que li va dona festa. El carrer Montserrat a tope i el Sant Magi ja era frontera i no res. Al Doctor Robert molt bé amb les sevillanes. Una festa que tot i que no ha estat tan gran com altres anys manté molt el tipus i atrau gent perquè a les 8 ja hi estava tot ple. Es nota com el comerç local tira endarrera perquè cada any hi ha més locals buits, però èls que hi ha s'ho curren i s'hi maten més. Hi ha de tot es clar.

Doncs no res, molt bé. EL Vicco massa tard i alguns membres del púlic més jove estava mig endormiscat perque aquest concert hauria de ser molt més aviat o un altre dia i en un altre lloc perquè si volem gent no ens carreguem el parqung. Política vendrellenca del baix cost. A per la propera amb optimisme i il·lsió. Enhorabona al Cit  a la Carmina i a tothom qui s'ho va currar. 

Urgència d’Actuació davant la Inseguretat a La Creu per la recent desokupació massiva

 

 

 

 

 

Els veïns del barri de La Creu a Coma-ruga i les urbanitzacions residencials properes estàn vivint moments d’incertesa i temor. Després de l’acció de desallotjament massiu a Coma-ruga d'aquesta setmana han observat amb preocupació com els okupes desplaçats busquen ara refugi a les nostres llars. Aquesta situació ha esdevingut ràpidament en alguns intents d'accés il.legal dels okupes a torres i xalets. Els veïns de primera residència han hagut de reforçar la vigilància privada dia i nit als barris afectat i quan han aconseguit frenar els intents d'okupament per part del delincuents i alguns d'ells han estat víctimes d'incidents d’insults violents, amenaces de grafitis en les façanes i altres possibles actes vandàlics.

 

La majoria de les propietats afectades són segones residències, les quals no poden ser vigilades constantment pels seus propietaris. Això ha deixat un sentiment d’impotència entre els residents, que veuen com la seva tranquil·litat i seguretat es veuen amenaçades.

 

Des d’aquest altaveu social fem una crida urgent a les autoritats perquè prenguin mesures immediates. No és acceptable que l’Ajuntament actuï tard i malament, especialment quan ja s’esperava una ordre judicial de desallotjament. De fet els okupes ja havien començat el trasllat fa una setmana perquè estaven advertits, però en canvi els propietaris la majoria de segona residència s'han assabentat per la premsa i a meïtat de setmana des de les seves residències habituals lluny de Coma-ruga. La falta de comunicació i la sorpresa del desallotjament a mitjans de setmana sense previ avís als veïns és una mostra de la descoordinació que no pot continuar.

 

Els residents de les platges i els propietaris de segones residències exigeixen que l’Ajuntament es posi les piles alcal.lines i actuï amb la diligència que aquesta situació requereix. És el moment d’actuar amb fermesa i eficàcia per garantir la seguretat i la pau al nostre barri abans que ho lamentem i de manera definitiva. 

 

Agraîm a l’Ajuntament del Vendrell l'esforç per aconseguir desprès de més d'una dècada la desokupació però fem una crida perquè es prengui més seriosament aquesta problemàtica post desokupació durant les properes setmanes i actuï de manera proactiva. No podem permetre que la por i l’inseguretat s’apoderin de les nostres vides.

 

És hora d’actuar, i és hora d’actuar ara!

 

Miquel Casellas i veïns de la Creu

Esperança, més de 30 anys donant vida a l’administració

 

 

 

En aquests moments en què encara està viva la regularització de les diferents administracions públiques per convertir el personal laboral en fix després de certa desídia d’algunes entitats per aquesta obligatorietat legal que anava passant fins el moment que l’Estat ho va arreglar per la via legal, sense excuses.

Per altra banda en els darrers anys i en els que vindran han començat a jubilar-se els primers funcionaris que començaven a donar consistència i formar a un ajuntament. Abans amb un agutzil, un parell de senyors a cobrar i a pagar i algú que ho deixes per escrit n’hi havia prou. Un Ajuntament era una petita empresa quasi familiar que s’encarregava que per la nit els fanals públics estesin encesos i per les llars tothom tingués aigua per beure, cuina i higiene i poca cosa més. Llavors es recaptaven contribucions i algun impost més de carros, bicicletes i poca cosa més per anar pagant les despeses dels treballadors del consistori que eren majoritàriament minses i la gent es guanyava millor les garrofes fora de la cosa pública. També hi havia la presó per aquells que tenien mà massa llarga i anar fent.

Però després de la dictadura la comarca va començar fer l’agost. A base de construccions algunes legals i altres il·legals arribaven a la casa gran un munt de calers que s’havien d’invertir en donar serveis perquè tothom demanava més coses. Algú ho havia de gestionar. Això de les oposicions eren una cosa moderna perquè tampoc hi  havia tanta gent que ho vulgues fer. Llavors s’escollia per  pedigrí de la família de l’interessat i colors polítics. Molts cops s’anava a algun centre d’educació de la vila i es preguntava pels més espavilats per poder fer una tria dels més preparats. També per  endogàmia pura i dura “tinc una filla que no sap que fer però potser serviria”, doncs miri que vingui demà i la contractem.

Molts pocs es parla dels treballadors d’un ajuntament.  Quan es fa perquè com passa a la majoria de llocs els polítics passen olímpicament dels representants dels treballadors i clar al final l’automàtic salta, però ells van fer. No els importa res. Durant quatre anys se senten en poder de fer el que vulguin  i el problema és que els que vindran faran el mateix. Els iguals els colors, tots els pica l’eròtica del poder i alguns es que viuen en una torre d’ivori amb el funcionari que els hi fa els informes a mida i l’empresa aliena que ho justifica. L’emperador segueix despullat com diu el famós conte, però tothom és feliç com vol.

Perdoneu per la llarga introducció, però jo només volia desitjar el millor de la vida per una persona amb qui he compartit més de deu anys taules enfrontades. Una gran professional capaç de fer la feina al mig de la plaça del Mercat un divendres. Persona que ha tingut que actualitzar-se molt sovint perquè la informàtica va al seu ritme, encara que on estava no tan ràpida i efectiva com caldria desitjar. Ells ha posat en paper i en arxiu tots els llibres d’actes i de decrets des de finals del segle passat amb professionalitat cura i una lletra manual inconfusible que és una meravella. Per les seva formació han passat més de 30 persones de totes les edats i condicions i ella com si fos la primera sempre ensenyant cada secret d’un programa que només controlava ella i l’esperit sant (empresa que el va dissenyar).

L’Esperança és noble, discreta, legal, puntual, professional i sobretot és una d’aquestes persones que el primer que penses és una bona persona sense el sinònim de tonta que vol dir en altres casos, perquè l’Esperança feia la seva feina amb cura i pulcritud. Molts cops l’han fet córrer, buscar coses peculiars i ella m’ha que no. No crec que l’alcalde es faci la foto amb ella perquè no és mediàtica però ha estat durant molts anys un dels puntals d’aquest ajuntament en què cada dia ens coneixem menys i cada república és més independent. Ella tenia vincle amb tothom per la seva feina, però mai no tenia un no ni una sortida fora de to. La vida l’ha posat a prova i ella amb el seu somriure tímid l’ha superat sense sucre ni crispetes, tal com és. Gràcies per tot Maria Esperança a viure la vida i perdona pel rollo iincial però era el demano de la carta

 

 

 

 

Vols ser gerent de ràdio i tele Vendrell?

 

Després d'una legislatura amb molt de caliu a la ràdio amb alguns aspectes encara a veure que diu la justícia, ara sembla que la cosa es pot normalitzar dins l'optimisme. Ara busquen gerent amb un temps de retard deprés que el Vnyes toques el dos. A veure que passa. A veure qui posen de tribunal. Les bases són fàcils i obertes a tothom, encara que si d'haguessin aplicat fins ara crec que només una persona hagués estat gerent de la ràdio de les que ho han fet. Però res a veure que passa. Qui hi ha de tribunal i si abans que acaba li legilslatura alguna cosa es pot salvar o deixem que de mica en mica vagin perdent pistonada. 

Cada cap de setmana música fins a les tantes al centre del Vendrell

 

Avui m'ha comentat que molta gent que viu al voltant del Dr. Robert, Cafès, Rambla, Plaça Nova i rodalies estan farts i més amunt que cada cap de setmana tinguin festeta que si a que si be que si c doncs no poden dormir. Ja estan preparats alguns amb doble vidre i etc, però la música se sent. Ja no saben que fer i algú s'ha plantejat fotre el camp perquè també cada dos per tres tenen problemes per entrar i sortir de casa amb el cotxe. Aquest és el preu que s'ha de pagar per viure al cor del Vendrell o és massa alt?

Un Vendrell vermell i verd casteller

 Feia goig el passat dissabte amb l'exhibició dels castellers de les cinc colles guanyadores al concurs de Tarragona, les dues de Valls, Vilafranca i el Vendrell. Feia molt de goig i  molta gent d'arreu estava aquí al Vendrell gaudir de la jornada. La diada va sortir rodona, en especial pels Nens que va fer una actuació memorable que feia uns anys que no feien. Aquest dia hi havia 40 anys de l'Associació d'Extremadura. No tenim peles per moltes coses, però per fer festa i teure's una diada de sota la màniga doncs sempre queda alguna cosa. Millor això que en concerts comel de Vicco i altres que hem tingut pel Vendrell. Si volem festa que sigui bona per a tots els públics i no donant vida a quatre fantasmes mediàtics que duren menys que els presidents d'algunes entitats. 

Més de 30 anys donant llum a la foscor a l'Ajuntament del Vendrell

 Fa pocs dies es va jubilar la Maria Esperança, una jove que va començar de jove a la casa gran després ho va deixar per tema familiar i fa uns anys hi va tornar per jubilar-se . Doncs ha arribat la seva hora de jubilar-se. Ara li queda viure la vida. Ella era la principal responsable que plens, decrets i junts de govern tinguessin la seva constància en paper i arribes a tothom. Una feina que la posaven en contacte amb tot l'ajuntament quan havia de passar algo pel ple. Bona dona que durant una etapa de la seva vida també va passar pel sindicat, però ja va veure que era tot una gran mentida i ho deixar i fins ara. Una vida complicada i ella sempre amb un somriure des de la seva humanitat i bona persona. Era una d'aquestes bones persones que encara ens trobem per la vida. Mare, filla, neta , tieta veïna gran persona i gran  professional que encara que estes a la plaça Catalunya feia la mateixa feina. Això si era de molt baix consum d'aigua. amb una ampolleta et puja i et baixa l'Everest i encara rega les flors de casa. Una gran persona que la trobareu pel carrer de festa, de compres o fent un cigarret per passar l'estona.