Coneix el Penedès amb Renfe

 

 

 

 

Coneix el Penedès amb Renfe

Ningú ho sap,  ningú s’ho pensa però aquesta campanya d’obres a Renfe i que t’obliga a fer un tram del trajecte amb bus o anar amb el teu cotxe a buscar una alternativa és una campanya estatal per augmentar el turisme local. S’ha acabat la monotonia a les nostres vides. Ara sinó voleu anar amb el vostre cotxe a la línia de Vilanova pugeu als nostres autobusos i coneixereu un tast de les nostres comarques. Farem un volt per les ciutats més importants i que tenen estació de ferrocarril, perquè així vosaltres un altre dia ja el  visitareu amb la vostra família o amics.

Depèn com vagin les coses teniu l’oportunitat de conèixer alguns dels establiments de restauració del costat de l’estació d’autobusos. Això em va passar a mi un dia d’aquests en que per anar i venir del Vendrell a Barcelona t’estàs cinc hores. Doncs era el moment de dinar i en aquestes hores perilloses sense un futur clar vaig decidir parar a dinar a l’estació d’autobusos de Vilafranca. Un bar d’aspecte normalet, sense que surti a cap guia Michelin que ho porten una família de colombians i la cuina i el tracte i el servei són genials. He de tornar amb l’excusa del bus per dinar aquí perquè s’hi menja de meravella i la família que ho porta un tracte molt humà a un preu més que raonable. Va ser un gran descobriment d’un lloc que segurament sinó hagués estat per aquesta guia turística que ens ofereix Renfe no hi hagués anat mai perquè no és un lloc  que s’hi presti si no vas a agafar el bus. El dinar el varen servir súper ràpid  i em van explicar clarament que tenien i em van deixar provar uns altres per si un dia hi torno.

Ara quan passem per aquí  o per allà pensem mira aquí he de venir que fa bona pinta i n he estat mai. Una nova manera de conèixer el Penedès gairebé gratuït i que Renfe ha posat a les nostres mans. Altres han de buscar noves vies amb el seu cotxe per agafar altres mitjans de comunicació o línies de  tren per arribar a la seva meta. Mentrestant també els toca descobrir nous móns que algun dia podran gaudir més poc a poc. Gràcies Renfe.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

Gràcies al Psc -PSOE, ells fomenten la unitat de l'altre bàndol

 

Una de les coses bones que té el Psoe de casa nostra és que sense voler fomenten la unitat de la part contrària. Fa anys que estic al Comitè i a la Junta de l'Ajuntament. Doncs amb aquest partit al final tots acabem d'acord davant les motos i altres vehicles que ens volen vendre. Els diferents sindicats acabem fent pinya quan veus i escoltes algunes coses fora de lloc. Si aquesta és una de les grans virtuts d'aquest socialisme que tenim. Quan ve un del PP o de Vox ja saps per on et pot venir. El problema és que es titulen d'esquerres a voltes són molt pitjor que la dreta més rància. Sempre agrairé aquesta tasca per la unitat de la oposició. Gràcies al tandem Martí&Martínez productions que estem més units que mai. Sempre hi ha el que veu llum en plena foscor, però al cap de dos dies torna al carril adequat i es deixa de cants de sirena. Gràcies socialisme. Feu una gran tasca social que a vegades amb altres governs és dificil però valtres sou capaços d'unir l'aigua amb l'oli. A més fan la tasca que la gent que incorporen d'altres formacions en un tres i no res participen d'aquest poder unitari 

Gràcies Music's per tant

 

Un dels epicentres musicals del Vendrell dels darrers anys ha estat Music's al carrer Muralla. Allí moltes persones han passat per aprendre o perfeccionar o veure que tal un instrument. Ha fet una gran feina en la cultura d'aquest poble. Per allí han passat grans professors, la majoria dels quals s'han buscat la vida al veure que la cosa anava per tancar. He tingutla sort de ser alumne del Reca i de la K. Dos grans músics i professors i persones. Vaig estar uns anys que sempre recordaré perqué molts cops la música era una teràpia de grup i una manera de fer amics.  Ha fet una gran feina de mosquit amb petits i grans amb gent amb inclusió, amb gent gran i amb il·luminats de la vida. Gràcies per tot el que heu fet en aquests 33 anys i sempr estareu en el record del miler llarg de persones que han passat per les seves aules. La música era amena divertida, propera, professional i l'excusa per aprendre una mica més de la vida i de nosaltres mateixos. Moltes gràcies. Ara podreu segur a la nova que ha muntat el Javi que  seguirà l'esperit d'aquest centre però en versiò segle XXI. Podedm tenir grans música i un orgue bonic, però sinó tenim pedrera no tenim res. 

El món Lgt....... a la recerca de la normalitat

 

 

En moltes localitats està de moda el món Lgt... cosa que trobo molt bé perquè al llarg dels segles la veritat és que en alguns casos alguns ho han passat molt malament i altres han viscut com a reis mentre la resta de la societat mirava cap a una altra banda i aquí no passava res. Tenim totes les casuístiques, però sempre hem de pensar en aquells sectors que pel motiu que sigui els ha costat molt donar sortida a la seva sexualitat real i vital que no tenia peerquè coincidir amb la gran majoria.

Segle XXI aquí en aquest bocí de món jo crec que la cosa està bastant igualada i equilibrada i crec que hi ha discriminació en alguns llocs com passa en altres sectors quan una persona obesa es presenta a treballar en alguns grans magatzems doncs que no té cap possibilitat d’entrar simplement perquè no és perfil d’aquella marca comercial i haurà d’anar a una que estigui més propera a la seva persona.

Abans en els nostres carrers només passejaven catalans i algú vingut de fora que sempre era aquell que s’havia integrar, tot i que algun cop estava més sociabilitzat que altres que tenien els sis cognoms del poble. Només faltava voluntat.

Avui en dia en els nostres carrers, places i supermercats podem trobar de tot començant per les llengües, les cultures, les tribus urbanes i com no, les tendències sexuals. Jo no recordo aquí al Vendrell que mai a ningú se l’anomenes amb aquella paraula que tots coneixem amb un clar interès de fer mal per aquest motiu quan era homosexual, segurament ha passat, però si ho  he arribat a escoltar aquest terme que no dire era sinònim de tonto, idiota i no tenia res a veure amb la realitat del item sinó que era un insult més que  està a la reserva de vocabulari en cas de petit conflicte.

Normalitza aquest tema no és muntar una numeret amb  la gent que s’hi considera perquè la gent parli. Si és vol realment fer una cosa amb cara i ulls doncs es convida a totes les tendències, homo i bi i hetereo perquè no és sinó una forma més de relació humana i amb la societat. En aquest país no serem presumptament normals fins que el dia de la dona deixi d’existir o es converteixi dia de la igualtat sexual entre homes i dones i..... En l’ambit laboralPel que jo conec potser si que hi ha dones que cobren menys que homes, però la culpa de tot això la tenim nosaltres i en especial els polítics. Però també conec dones amb més poder que tot un consistori en ple. Per exemple quants càrrecs de confiança té l’Ajuntament del Vendrell? 3 quantes dones? 0 Alcaldes de les principals ciutats de la comarca? homes i del consell comarcal? homes.

Per arreglar tot aquest tema el que s’ha de fer és dotar a les persones dels serveis i de l’assistència deguda perquè tot aquest procés sigui més ràpid i econòmic. Facilitar el que sigui en el canvi de papers i tot sigui molt més senzill que no pas ara i no cal donar tantes explicacions. Abans Antonio i ara Carol i punt.

Tota la meva vida formativa he viscut amb una majoria de dones des de lletres a l’institut, fins a filologia àrab a Barcelona fins a la feina i no he tingut cap problema amb tot això que s’està dient perquè tothom sabem els nostres límits. Segurament aquestes situacions de repressió existeixen però s’han de buscar els mecanismes perquè al  gent pugui parlar amb llibertat i no hi hagi cap tipus de pressió sobre la voluntat de la persona.

Si volem arreglar situacions realment injustes parlem dels homes i dones que fa anys que estan aquí i no poden treballar perquè no tenen targeta de treball. Van passant els dies i van vivint entre benestar social i altres invents de subsistència. Doncs busquem unes solucions per tothom.

Convertim el món Lgt... en una cosa normal i no li seguim donant aquest toc especial que no ha de tenir en els temps que corren. És una part més del conjunt de la societat. Oi que a l’home no té cap dia a l’any doncs la dona i la resta tampoc, no perquè no s’ho mereixin perquè sinó al final estem creant l’efecte contrari, donant rellevància a un aspecte irreal. Si tu vas a una escola, la canalla ho veuen normal i no necessiten tantes històries. Som nosaltres que ho volem treure d’aquesta naturalitat per no sé quina finalitat però en el fons fem més mal que bé. No acabem de deixar que tot plegat es regularitzi i per problemes seriosos doncs un lloc per atendre amb pressupost i recursos. No té més, com més lletres hi posis a lgt pitjor perquè tothom som humans amb trets peculiars, però persones per sobre de tot.

 

Jubilacions a la feina

 Doncs els anys passen i els qui van entrar quan el Vendrell es feia gran ara ja tenen l'edat i s'han jubilat després de tenir l'edat reglamentària. En aquests temps van caient tres o quatre per any i per altra banda també entren els mateixos però sense la seguretat dels que passen a cobrar sense fitxar. Molta sort Maria i Jaume. Ja us toca. Ja heu fet molt per la casa gran i ja veieu que fa per vosaltres. Sempre us tindrem allí controlant el tema. Pero valtres a gaudir. 

Del Vendrell galàctic al món de yupi

 

El Vendrell és un poble que sempre que recordo ha estat endeutat. Durant un temps resulta que es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre deute i factures per pagar.

Però res, l’endeutament pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a dojo amb un èxit garantit.

Després d’aquesta fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia. Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.

Després d’aquest Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un vareta i et preguntes per a què serveix.

Doncs aquí va venir el carril bici que es va carregar més de  100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una  via ben ampla per no tenir accidents entre els nous demandants.

Després d’aquí la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa, subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o amb tres  o cinc portes, amb remolc o sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre barris  degradats ? Què es el feminisme en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics? Necessitat dels càrrecs de confiança?  

Doncs aquesta bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona, tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.  

el 13 d'octubre a votar

Jo crec que el 13 d'octubre a votar. Puigdemont no vindrà perquè l'agafen. L'Illa no té prou gent. Erc no té res a perdre. Els Comuns són molt pocs. Total el dia 13 octubre a votar. Vox i Aliança Catalana amunt i els altres s'ho miraran desconsolats per petardos.