La democràcia com és l’esport i tantes coses a la vida són elements vius que s’han de practicar. Tu no pots fer servir aquest terme de la manera que vols sense uns mínims de respecte als principis. És molt fàcil posar-se contínuament etiquetes d’integració, transparència, inclusió i altres molt similars i anar fent la política de tota vida per demostrar que un cop més el que dic i el que faig són dos camins que a vegades fins i tot poden coincidir. El cas més clar, que tampoc no és el més greu, el trobem a la Bisbal del Penedès que en una consulta popular on van participar el 53,7% dels convocats l’Ajuntament va ignorar els resultats que anaven totalment al reves del que pretenia el govern local. El polígon tira endavant tot i els 431 vots en contra i els 238 a favor. Tot i que era un consulta no vinculant i que no incloïa a tot el municipi sinó als veïns presumptament més afectats per la nova catalogació. Les dades són clares i és una d’aquestes cartes que de tant en tant aniran sortint quan les circumstàncies ho aconsellen.
Hi ha un seguit de temes que van en contra de tot això de la igualtat d’oportunitats, la transparència, la formació. Hi ha un seguit d’ajuntaments de la comarca que en nom perquè els altres ho fan s’han dedicat a contractar personal de càrrecs de confiança amb salaris de 50.000 euros anuals. Triats a dit sense mirar ni els mèrits, ni l’experiència ni res similar, però com que uns ho fan els altres també. A Aquest joc tots hi juguen per no aixafar-se la guitarra. Una manera de convertir aquest tema en un dels punts claus no declarats d’alguns pactes municipals que uneixen allò que alguns volen separar, però que en el fons són els mateixos lleons amb vestits diferents.
Després estan tota aquesta normativa personalitzada que funciona per alguns i per altres res de res. Hi ha una llei estatal que arran del Coronavirus que permet, els càrrecs no directius, dos dies de teletreball. En alguns llocs ho apliquen tal com toca, però a vegades es troben que el company del costat o potser no en té cap o simplement ve un dia de treball presencial i la resta no se sap ni que fa ni deixa de fer. Misteris per resoldre. Evidentment només els grans savis coneixen el destí de cada mortal.
Ara hem viscut una escena típica de Cine de Barrio de la nostrada televisió espanyola. Els del Psoe que controlen el Consell Comarcal del Baix Penedès doncs cansats d’escoltar les queixes dels seus treballadors un dia es planten i fan una roda de premsa per dir que a una categoria, en concret els apujarien el sou. Evidentment tot va ser, com acostumen a fer d’una manera unilateral, i primer ho saben dels de fora que els de dins. Molt lamentable tot plegat, la veritat. Els pobres representants dels treballadors que són com els carters reials o els presidents de la Vegueria doncs no en sabien res de res. El Consell Comarcal del Baix Penedès és com una mena de subseu de l’Ajuntament de Calafell, doncs res que apliquin les taules salarials d’aquest municipi i tots contents. No cal que vagin aquí repartint misèries quan després se’ls gasten amb el nou escut comarcal que no porta enlloc.
No parlem del canon de les clavegueres que ens han posat a la factura de l’aigua per anar engreixant totes aquestes empreses que són les que fa anys que controlen el nostre panorama polític mentre els nostres representants els hi riuen les gràcies encara que algun ajuntament com la Bisbal del Penedès li ha plantat cara al gran imperi de FCC i han acabat als tribunals. Us poden donar molts premis de transparència, però això és com el Joan Palomo que encara està ben viu en el nostre dia a dia encara que tots s’esforcen en dissimular.
.jpeg)