Una Diada a boxes

 Jo era un de tants que aquests dies de la Diada entre el 2010 i el 2017 anava a moltes manifestacions reivindican independència i tot això. Jo no sóc independentista, sóc anarquista. No crec en les banderes, però el principal és que tothom pugui decidir a qui pertany i és antiracional que la gent no pugi decidir qui és i amb qui vol anar. Llavors hi havia molt de caliu. Les ciutats s'omplien de manifestacions en dates importants amb milers i milers de persones. Ara després del fracassat primer d'octubre molta gent està desencatada amb un  partits que ens ha deixat amb el cul a l'aire. A veure que passarà en els propers anys. Molts pensen en Aliança Catalana, però ves a saber com sortirà. Et pot agradar la líder, però després quan agafen poder s'ha de saber per on tiren realment perquè estem en un mar i no es pot sortir gaire de les línies. Apa molt bona diada i seguim endavant.

Albinyana enceta la Diada amb un tast de Guimerà de Teatròliba

 

Per la vigília de la Diada el teatre torna a la Societat d'Albinyana amb Cotebap que aplega als elencs baix penedesencs. Aquest cop va ser el torn de Teatròliba de Santa Oliva que va venir a presentar un tast de Guimerà. Un petit resum de les principals obres de Guimerà com Terra Baixa, la Filla del Mar i Maria Rosa. Una hora i mitja en tres muntatge d'un quart o vint minuts de durada cadascún. Una representació que haver de competir amb els problemes de llum de l'entitat que durant 10 minuts es va quedar a les fosques per tornar a la normalitat ben aviat. La sala estava plena de gent que va aplaudir amb emocio i devoció. Molts eren de Santa Oliva, però no hi faltaven els Albinyanos que no van faltar a la cita.

La representacio la veritat és que està molt bé. Hi ha gent de diferents edats i cadascú va donar el millor de si. A mi em va encantar Josep Maria Fontanet que l'havia vist en molts altres aspectes de la vida, però aquí no el coneixia. Em va encantar. L'home va fer tot i el petit text del seu paper de Manelic una genial interpretació de Manelic. Molt bé, genial. Per treure's el barret. La part més fluixa va ser la de Maria Rosa que va estar bé, però encara els falta rodatge. Una gran vetllada i esperem que aquesta obra rodi a més llocs perquè aquesta versió de Guimerà d'anar per a tothom està molt bé tot i l'escenari petit i la llum que feia figa. Doncs res, endavant i enhorabona a l'elenc. 

Un ple amb una mesura patètica pels iaios del Vendrell

 Abans de la Diada ja tornem amb els plens extraordinaris per anar pagant els qui cobren per assistència. Es podien  esperar el mes ordinari de setembre, però res ho hem abans per donar una mica de ritme a la campanya electoral. En total uns 32.000 euros per anar unes 70 famílies jubilades del Vendrell a finals d'octubre un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Aquesta xifra no arriba al 1% de la població del Vendrell en aquesta franja d'edat. Una mesura electoral amb un resultat que fa riure en un poble on alguns polítics només van de postureig. Res que tu a mi em baixes els impostos i em dones neteja i seguretat i jo em gastaré els diners com i on vulgui. No he d'agafar la piruleta que tu em dones després que m'has fet pagar una cistella de dolços. Patètic realment fa pena, molta pena per uns polítics que ja són grandets.

Els mercats municipals en un punt d’inflexió

 

 

Els mercats municipals estan vivint les noves tendències socials. Fa vint any un divendres al matí anaves al born del Vendrell i el veies amb molta gent comprant i fent les seves xerrades. Com a fill de pagès el meu pare tenia un delit per aquesta cita setmanal perquè es trobava amb els amics del gremi i feien una repassada a la situació local i comarcal d’una manera sana. Un nombre considerable de persones que practicaven aquesta costum eren pagesos, un ofici que està en franca regressió per diferents fronts com el climàtic, els baixos preus i les traves burocràtiques. Avui en dia en queden quatre comptats al Baix Penedès. La majoria jubilats i qui més qui menys el conreu de la terra li serveix com un “hobbie” complementari. Una de les gràcies de l’agricultura és que no tens ni horari ni obligacions fixes. Has de fer una feina que la pots anar repartint al llarg del calendari com tu vols, però amb uns mínims i respectant uns tempus que no permeten gaire marge.  En els mercats municipals també hi van altres sectors professionals, però molts en aquests horaris de matí han d’estar en els seus llocs de treball i a part de les vacances no es poden permetre gaires llicències. Només cal veure que els diumenges al matí és quan hi ha més clients a les grans superfícies que tenim al Vendrell perquè, molta gent sembla que no va a missa i prefereix omplir la dispensa. Els mercats municipals s’han d’adaptar al que vol la gent. No es pot anar contra la corrent. Si es volen aprofitar aquests espais centenaris  s’ha de fer una relectura amb profunditat.  No només quatre capes de pintura i algunes millores més revertir la tendència. El client sempre té la raó. Ara estem en un punt d’inflexió que, o s’ha aprofita, o ho deixem estar. No hi ha més.

 

 

Vilafranca - 85 El Vendrell - 16, qui guanya?

 

Vilafranca del Penedès té 45 busos que van a Barcelona i 43 que tornen, en total doncs 90 al dia L'Alt Penedès té una població de 114.000 persones. El Vendrell que té una població similar, però amb una comarca de  118.000 persones amb més població que Vilafranca tenim 8 d'anada per una línia i vuit per una altra línia que i com no podria ser d'una altra manera, doncs 16 per tornar en les dues línies. Jo crec que es nota la diferència. Clar del Vendrell el trajecte dura 1,40 minuts sobre el mapa, cal veure la realitat de cada dia i en les hores puntes perquè clar l'autopista no és com la Renfe, però a vegades també passen coses.

Artistes recuperats, Urgeell al Vendrell

 Fa anys que no veia cap foto d'ell i tot just s'ha anunciat l'exposició he recordat la foto de Joaquim Urgell Carcas. Era un d'aquests poetes de la vida que et podies trobar a tot arreu del Vendrell perquè jo el recordo com una persona bohemia que es relacionava amb gent de la seva condició. Era una persona que no passava desapercebuda. Ara amb aquesta doble exposició he recordat la seva persona que jo en aquell moment no savia ni qui era ni res. Diuen que va pintar molt, hi ha algunes pintures que em poden agradar, però hi ha altres que la veritat no em diuen res, però està bé recuperar artistes locals que va exposar a altres parts del món, però que al Vendrell només dos cops a la sala que tenia la Caixa de Tarragona a la Rambla, una al Trastevere i una altra.. Tot un personatge que té les seves llums i les seves ombres.

Un estiu de Grand Prix marcat pel verb “cervar”

 

 

 

 

 

Estem deixant enrere un estiu marcat per una entrada amb unes temperatures elevades i un pic de calor en el mitjans del mes d’agost. La resta ha estat normal. En les dates de la festa major del Vendrell hi havia uns registres més propis del principis de setembre que no pas de finals de juliol.

En aquests mesos hem viscut unes situacions normals sense que hi hagi hagut, de moment creuem els dits, cap incendi considerable en les nostres comarques. Encara que si que es van encendre una desena llarga de caravanes en un càmping a cavall entre els termes municipals  de Calafell i el Vendrell. A part d’un pobre gos no hi va a ver cap més víctima a part de les destrosses materials provocades per un incendi a mitja nit. Va ser molt curiós les dues versions gairebé contraposades sobre com es va produir l’evacuació de la zona afectada entre els responsables de l’establiment turístic i els afectats. De moment, sembla ser només a l'estiu nomes ha perdut la vida una persona  a les nostres platges, a banda d'un noi en el passat mes d’abril per la zona del port de Coma-ruga. Tampoc hi hagut restriccions d’aigua i les pluges de la primavera ens ha garantit un estiu tranquil en aquest sentit.

Enguany els grans protagonistes de les festes majors han estat la Reina del Pop amb versions de la Oreja de Van Gogh que ha actuat a la Bisbal, el Vendrell i també a la veïna Roda de Berà. Per la seva banda ja per un públic més adult l’incombustible Joan Pera ha fet riure a totes les generacions des de la tarima de Bellvei, Cunit i Albinyana. Un altre dels artistes que ja forma part de la comarca perquè el trobem a tot arreu és Dantuvi que amb una guitarra i molta energia anima el que faci falta per un parell o tres d’hores i la gent surt contenta i feliç amb els seus concerts que ja tenen els seus seguidors fidels.

En aquest estiu s’han vist gent a casa nostra, però tampoc dels anys que se n’han vist més. Evidentment els caps de setmana doncs es veia moviment, però dintre la normalitat sense grans excessos ni fora del que calia esperar. Molts eren francesos i europeus que venien a les nostres contrades, encara que els més nombrosos venien d’altres punts de la Península Ibèrica.

Aquest estiu la comarca ha viscut un fenomen mediàtic que ha portat la seva petita polèmica. Resulta que l’Arboç del Penedès ha participat en l’històric concurs de la Primera de Televisió Espanyola presentat per Ramon Garcia, Grand Prix. El nostre municipi li va tocar competir contra la localitat madrilenya de Cubas de la Sagra. El programa va estar enregistrat un mes abans que es passés per antena però tothom guardava silenci sobre el seu resultat. Doncs res, va arribar al dia esperat i els que encara de tant en tant miren la petita pantalla van poder veure com va anar tot plegat. Suposo que molts arbocencs recordaran el moment quan l’alcalde, Joan Sans,  es va equivocar amb el significat paraula “cervar”, la qual va descobrir que no existeix en el diccionari de la Reial Acadèmia. Una prova que va deixar fora de la cursa per la final a l’equip baixpenedesenc que fins aquell moment havia fet un gran paper en aquest show. Dins la localitat hi havia dos sectors sobre la idoneïtat de la participació en aquest espai televisiu.

L’oferta d’oci del Vendrell la tenim completa amb tres espais per fer “vesprades”. Una en un celler de vins proper al nucli de Sant Vicenç de Calders i els altres dos, a la platja a primera línia de mar. Una amb més intensitat que l’altre. Pels més agosarats hem tingut la discoteca que ha aixecat un cop més la veu dels veïns pels sorolls i els botellots al voltant.

Un estiu on no han faltat les queixes per la brutícia dels carrers del Vendrell, excepte la zona centre que sempre té un estatus especial. Per altra banda, hem viscut un nou pas en la naturalització del Vendrell amb la tala d’unes moreres d’una banda de la Riera que algun dia han de donar pas a un nou pulmó galàctic que ens te preparat per al futur els optimistes amb el suport del PP.  Calafell i Cunit s’han de dedicat a pintar places i carrer per treure uns calerons dels pobres visitants que cauen per aquestes contrades. Doncs res, un estiu normalet on tot ha estat una mica més car i una nòria a Coma-ruga pe veure les muntanyes de Mallorca.