Fruit de les obres de renaturalització de la Riera de la Bisbal avui s'ha posat la primera totxana del nou port de la Riera de la Bisbal que estarà a tocar a la Lira. En els propers anys podrem anar del nucli del Vendrell fins a Sant Salvador en una línia marítima que ens permetrà coneixer l'entorn salvatge de les Madrigueres i rodalies.Un nou pas endavant d'aquest govern sostenible.
El president Pedro Sanchez ha signat amb l'alcalde del Vendrell un acord pel qual l'AVE tindrà una parada a la Cometa. En un quart d'hora podrem estar al mig de Barcelona. Les obres començaran el 28 de desembre del 2026 i està previst que durin un any. Un nou pas per la nostra comunicació amb la resta de la Península i en especial amb Barcelona.
Un altre cop per aquestes dades toca fer la tradicional postal de Nadal adaptada a la nostra estimada vila. Primer de tot tothom ha de tenir molt clar que el pessebre estaria ubicat al Tabaris que després de perdre el seu origen termal s’ha convertit en un espai polifuncional que et pot acollir des de cinema fins a àpats variats passant per sessions de ball per a tothom.
El nostre batlle seria el personatge de Sant Josep i en la part femenina trobaríem alguna regidora de l’equip de govern. A partir d’aquí trobaríem tres figures de Nen Jesús encarnat per un xicot, una pubilla i un queer per aquelles persones que no s’identifiquen amb el gènere en què presumptament va venir al món.
La figura de l’àngel ja fa dies que ha desaparegut de la nostra consciència. Tindríem unes quantes pantalles al voltant dels protagonistes mostrant les principals xarxes socials per donar a conèixer les glòries i les gestes d’aquesta història nadalenca.
El bou i la mula evidentment serien de plàstic per evitar maltracte animal, residus, sorolls innecessaris i altres molèsties que tothom coneix si aquests fossin de veritat.
En el nostre caganer hi veuríem clarament un contenidor de color marró per recollir el material orgànic que després portarem molt lluny per reciclar. El titular hauria estat fitxat amb un subvenció d’un parell de mesos que ja fa dies que se li va acabar el contracte i no ha pogut renovar la seva presència. Evidentment ja li ha dit que hi estan treballant i que no es preocupi,
Els tres reis mags vindrien ben vestits amb corbata i un mòbil de darrera generació. Un vindria a portar subvencions per poder tirar endavant en la seva vida diària. Uns diners que s’haurien d’afegir als estalvis de la família i com no, a alguna crèdit per poder fer front a les seves despeses del demà.
Un altre rei portaria i un feix de mocions i propostes per solucionar tots els problemes i els que encara no han sorgit encara que no fossin de la seva competència. Folis i folis ben preparats amb un munt de somnis i paraules boniques que no tenen cap coincidència amb la realitat. Això servirà per omplir les ànimes i les esperances dels seus seguidors però que tot es fum. La majoria de tota aquesta documentació quedarà en un arxiu pels segles dels segles i mai ningú es recordarà d’ells.
El tercer rei serà la versió moderna del Teo que ens presentarà un nombre infinit de fotografies i vídeos sobre la vida del portal del Tabaris. Tots els àngels i totes les combinacions possibles d’aquest quadre nadalenc adaptat a les nostres contrades.
Els patges serien els tres càrrecs de confiança que han estat escollits divinament per les nostres divinitats locals per millorar i enaltir la vida dels mortals que estan en aquest contrada.
El riu que centra l’activitat d’aquests pastors estaria en obres intenses víctima d’una renaturalització constant destruint tot allò que fa poc uns altres pastors varen construir amb un cost totalment evitable, però calia dissimular que es feia alguna cosa per tornar igual o pitjor d’on estàvem.
Llavors teníem en aquest entorn idíl·lic uns pocs agents, un de cada cos, fent algunes identificacions, controls d’estrangeria, etc en algun racó amagat buscant objectius per millorar les estadístiques de la contrada. Tots ells rodejats de càmeres de televisió i drons per recollir aquest moment estel·lar per fer l’oportuna roda de premsa. Molt bon Nadal a tothom i tot això que es diu per aquestes dates.
Tornem al Nadal amb el seu món, els seus protocols i les seves històries. Cadascú ho viu a la seva manera. Jo en aquestes dates tinc un perfil molt baix quasi de serveis mínims. No tothom ho fa com marca la tradició i la gent s'ha d'adaptar al que troba més proper. Aprofito una de les tradicions que es felcita les festes per aquestes dates i res a gaudir en la vostra mesura aquests dies foscos on el caliu humà ha de brillar més que el sol. Una abraçada i a seguir apostant per la vida.
.jpeg)
Una de les mancances de molts ajuntaments de tot Catalunya i també del Penedès és la manca d’aquestes tres figures cabdals en l’organització administrativa a casa nostra. Estic parlant dels habilitats com són secretaris, interventors i tresorers. En els municipis petits una persona pot fer les tres tasques i en els més minúsculs un mateix professional pot fer aquestes tasques en més d’un municipi, el que s’anomena acumulats. En canvi en les localitats més grans pel seu volum de feina és necessari que hi hagi tres persones exclusivament cadascú en el seu apartat. Lletres, números i moviment de diners.
Qui mana en un ajuntament realment són aquests tres personatges. Si trobem davant figures laxes en l’aplicació de la llei doncs la cosa pot funcionar amb certa fluïdesa, però si trobem professionals més estrictes es poden complicar les coses i fins i tot descartar algunes propostes polítiques. Avui en dia tot està inventat i sinó es fa per un costat és per fer per un altre. Hi ha molts mecanismes. Només falta que aquests habilitats vulguin jugar a aquesta lliga o siguin partidaris d’aplicar la llei pura i dura tal com és sense excepcions i per tothom igual.
Els nostres polítics cada dia és dediquen més a fer-se fotos i fer reunions sense solta ni volta per demostrar que es fa alguna cosa quan en molts cops és simple postureig. En alguns municipis aquests càrrecs estaven ocupats fins no fa gaire per individus del mateix partit amb els estudis corresponents però clar en un vessant presumptament més tècnic, però amb el temps aquest perfil ha anat abandonant aquests llocs. Ara tenim casos d’ habilitats accidentals amb salaris en un sol municipi de més de 100.000 euros anuals que a més acumulen altres localitats. En altres indrets apareixen administratius que fan també de secretaris accidentals amb sous molt més baixos i que fan molt bé la seva tasca. Aquest és un món per regular i amb molts interessos pel mig de totes les parts.
En aquestes dates tan entranyables deixem un nou any enrere en el nostre camí cap al més enllà. Són moments de fer un petit repàs a aquells episodis peculiars que han marcat l’actualitat d’aquest any que ben aviat deixarem enrere.
Un cop més el gran protagonista de tot plegat ha estat el mausoleu del Tabaris que ha acollit infinitat d’actes de tot tipus durant aquests dotze mesos. S’ha d’aprofitar la inversió d’un tou de milions posat en aquest edifici que ens recorda a l’arquitectura soviètica més que a una altra cosa. Ja tenim cinema, dansa inclusiva, mercats de tot tipus i també celebracions d’algunes empreses familiars consolidades del Vendrell. Tot va sobre rodes. En aquest any hem celebrat la primera nit de l’empresa que curiosament es va premiar a algunes de les firmes que han tingut el seu dia de glòria en aquest edifici de la nissaga optimista. El fort del Vendrell precisament no és el seu teixit empresarial, però sempre queda bé una mica de postureig en aquest àmbit empresarial amb unes quantes fotos i uns parlaments de complement.
Una de les coses més destacables d’aquest any és el traspàs de la Llibreria Mitjans des de la seva seu històrica de la carretera del Dr. Robert fins al carrer Montserrat. Una mesura molt original en la vigília de Tot Sants quan un grup nombrós de baixpenedesencs van passar els darrers 1.000 llibres d’un establiment a l’altre. Una manera molt original de promoció i de compartir cultura d’una de les botigues més emblemàtiques del Vendrell inaugurades en un ja llunyà 1969. Arran de les reformes d’aquest cèntric edifici també hem vist com un dels bars més populars del Vendrell com el Salvatore ha tancat les seves portes definitivament. Qui no ha provat les seves flautes de llonganissa amb ceba, formatge i patates braves? Una combinació que ja forma part del record.
En un ambient festiu enguany es va celebrar la segona edició de l’Enramada en la matinada del Dia del Gos a partir de les tres a plaça Vella. Una proposta clandestina i anàrquica que no hi ha res anunciat i ho sap tothom. Una prova més que hi ha coses que encara que les anunciïs molt no generen cap interès ciutadà i altres que no les trobes enlloc aconsegueix omplir una plaça Vella en una nit de juliol. Enguany un coet va rebotar en un fanal i va caure al terra. No va passar res de miracle, perquè al Vendrell mai passa res. Pau i tranquil·litat per tothom.
Enguany hem inaugurat un pipi can a la sorra davant de l’Alberg de Sant Maria del Mar. Es va posar els volts de Sant Joan. Els cartells es van posar un mes més tard i res després de l’estiu es va treure i fins l’any que ve. Primer era un recinte clos i després es va obrir en la part marítima. Anar fent sobre la marxa.
Tot just abans de la festa major varen començar les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal i dels Torrents dels Aragalls. En total més de 6 milions d’euros,a priori, llençats al torrent. Al Vendrell hi ha altres prioritats socials i comercials abans d’aquestes obres que a part d’un gran cost econòmic treuen més aparcament al Vendrell i són tan modernes que posen un parc al mig d’una riera de Sant Salvador fins que un dia l’aigua torni a recuperar el que li han pres.
Seguim amb els eterns problemes de la brutícia, la manca de llum, la inseguretat ciutadana, el soroll d’una discoteca a Coma-ruga, la neteja dels carrers, l’alt cost de l’Ibi i altres històries que ja són intrínseques al Vendrell. No cal que parlem d’aquests urbanitzacions que s’han de revertir a l’Ajuntament i que passen anys i anys i estan allí esperant el seu torn. El vendrellenc de l’any el tenim en el Dani que cansat d’alimentar un parell de dotzenes de gats va portar dos exemplars en el ple de novembre per mostrar la seva problemàtica als 21 polítics del consistori allí reunits. Cansat de promeses va passar a una nova fase. A veure com evoluciona tot plegat. Mentrestant passa tot això esperem que el mític “Cuadritos” torni a formar part d’aquest Vendrell humà farcit de potencialitats i bones paraules i ple procés de renaturalització integral.
Miquel Casellas