Cal pagar quasi 10 milions d'euros per una sortida del tour de França?

 L'Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,68 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Realment cal pagar aquestes quantitats ingents de diners per un dia de glòria? Potser que els invertim en altres coses com sanitat i professors. Potser no sortirem tant als mitjans però la cosa anirà millor que ara. Perquè els polítics paguen autèntiques fortunes per fer-se una foto. Estem molt malament si aquesta és la nostra política del futur. Evidentment el Tour es important però crec que hem perdut els papers, un cop més. Bé. Crec que ja hem perdut la carpeta amb tots els papers.

Menys fotos i més seguretat al Vendrell

 Quan et fas portar tota la plana major de seguretat al Vendrell per fer una foto i dient unes estadístiques que no creu ningú tenim un problema. Si la cosa no fos greu no tindríem aquestes reunions d'alt nivell perquè no faria falta i tothom s'ho creuria però com la gent no s'ho creu llavors passem al segon grau que és el teatre barato amb la foto d'uniformes, xapetes i amics i res. Un cop més la gent normal es queixa de la inseguretat que tenim aquí al Vendrell i en un lloc tan visitat com l'hospital comarcal. Els polítics i amics ho saben, però no passa res, però la gent ja n'està farta d'aguantar aquestes situacions eternes que sempre putegen als més pobres. Doncs aquí us deixo el twit del comitè de l'hospital perquè això de la seguretat vendrellenca és una pura mentida.

Limitació dels mandats

 

 

Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons de les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics porten més de vint anys al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar a nous valors del municipi sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcalde hagin passat a simple regidor. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista lluny dels llocs davanters.

 Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia pitjor valorat i on l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats les eleccions són igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures que no suposen cap despesa aniria molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho segueixi fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar tot i ser molt coherents i practicables.

 

 

 

A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.

Sobredosis de fotos i reunions

 Estem en el món de les fotos que no porten enlloc i les reunions infumables per no quedar en res. Abans no es practicava aquests esports amb  tanta intensitat, però ara estem en aquest nivell creant comissions, entitats reglaments que ningú es mira i no van enlloc perquè és pura imatge per semblar que es fan coses quan el que interessa és que tot quedi igual. El fum cada dia és més intens i la gent hi va per compromisos, per cobrar o perquè quedar bé, però al final es farà unes grans conclusions que tothom es passarà pel forro.  No cal prendre el pel a la gent que es faci el que un vulgui però no cal tant de fum per seguir perdent credibilitat.

Fent bullir olla electoral

 

Anem sumants candidatures. De moment el PP ja fa explicació de vot per desmarcar-se dels sociates, per no dir res. Els d'ERC ja tenen candidat que ja ha agafat posicions perquè el Sito està de retirada. Els hereus de Convergència també s'han muntat una unitat a mida amb els hereus de l'antic partit encara que alguns s'ha fet sociata per interès. Ara ha sortit la Cup que són els de Som Poble, però d'una altra escola i línia perquè no apareixen els regidors que han tingut al Vendrell en les darrers legislatures. Si tots van per separat ho tenim malament, però si s'han d'unir i després es foten d'òsties val més que vagin per separat des del principi. Els d'AC ja fan preguntes al ple per dir que som aquí i esperem bons resultats. L'olla ja comença a bullir, però fins ara no veig cap candidat carismàtic. Alguns val més que no diguin res no sigui que la caguin i val més viure de renda. En definitiva la gent passa molts pobles de la política. Res anem endavant a veure com es fa coent tot plegat. 

La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.