Com fer front a les noves mesures per pagar els deutes municipals?

(Extret de la Premsa) Los municipios presentan sus ajustes para acceder al Instituto de Crédito Oficial para poder pagar las facturas a los proveedores Los Ayuntamientos morosos se deberán apretar más el cinturón. Los municipios con una montaña de facturas impagadas desde el año pasado han solicitado un crédito ICO estatal para saldar estas deudas, el conocido como plan de proveedores. Para acceder a este préstamo los ayuntamientos deben demostrar que lo podrán devolver a partir de unos planes de ajuste. Los municipios catalanes más morosos (Reus, Badalona, Sabadell y El Vendrell) han presentado sus planes que contienen como denominador común la subida de impuestos y los recortes en personal. Reus es el municipio que menos a hecho los deberes con sus proveedores. Les debe 37,3 millones. Su plan de ajuste contempla el recorte de 4,8 millones de euros en personal, programas culturales, subvenciones y reducirá la frecuencias de autobuses. Los políticos y cargos de confianza se reducirán el sueldo un 5%. Badalona debe 35,7 millones en facturas, contabilizando las deudas de todas las empresas municipales. De estos, 29 millones corresponden al Ayuntamiento. El concejal de Hacienda de Badalona, Ramon Riera, apunta que no han incluido medidas extraordinarias en su plan de ajuste, ya a finales de 2011 aprobaron un plan de saneamiento. Con la subida de este año del IBI, Badalona prevé aumentar en 4 millones sus ingresos, pero el municipio no descarta implantar subidas adicionales de este impuesto durante los próximos diez años “si la evolución de los ingresos no fuera la prevista”, tal y como consta en el texto del plan. El recorte presupuestario en Badalona proviene de las empresas públicas (cinco millones), de la negociación de los contratos con proveedores de servicio (hasta cinco millones) y, en el capítulo de personal (dos millones) de no cubrir las jubilaciones ni renovar contratos temporales. Sabadell (con 25 millones pendientes en facturas) ingresará seis millones más anuales con una subida generalizada de los impuestos y en las tasas de uso de equipamientos municipales y en la educación reglada no obligatoria, como las guarderías. También ahorrarán dos millones en personal, básicamente en jubilaciones, recortes en complementos y en cargos de confianza. Además, recortará el 5% de la aportación a los grupos municipales. También sufrirán el efecto de las tijeras las subvenciones a entidades, la Fiesta Mayor y otras actividades culturales, así como los contratos de servicios educativos y de atención domiciliaria. El Vendrell, que adeuda 23,6 millones a proveedores, prevé reorganizar personal, negociar nuevas concesiones de los servicios, además de fusionar o suprimir organismos autónomos. Los ayuntamientos debían aprobar antes de fin de marzo sus planes de ajuste, que ahora enviarán al Ministerio de Hacienda para su evaluación. Si el Estado da el visto bueno al plan (en un mes como máximo), se considerará otorgado el crédito ICO para pagar las facturas a empresas y autónomos.

Les mini associacions de casa nostra

El Vendrell és una vila amb sentit de poble, però en dimensions de ciutat que acull tot un reguitzell d’entitats de molts i variats àmbits: esportives, culturals, gastronòmics, de foc, d’ajuda a les classes necessitades, religioses, de veïns, protecció dels animals i un llarg etc.. Els polítics de les diferents tendències sempre han fet gal·la pública d’aquest enorme potencial associatiu característic del Vendrell que el defineix. Algunes d’aquests entitats rebien subvencions més o menys generoses a càrrec de les entitats públiques. Aquestes aportacions ajuden a cobrir despeses que poden anar des d’un sopar fins a l’adquisició de productes bàsics i mantes per ajudar a les capes socials menys afavorides de la societat. Què hi hagi tot un estol de petites entitats ens indica que hi ha un teixit associatiu fluix. El que es prioritari en els temps que corren és organitzar unes poques entitats amb molta participació. Que aquestes tinguin molt poder de convocatòria dels seus seguidors i arribin a constituir una mena de lobby enfront d’algunes decisions polítiques i socials que poden perjudicar un sector o un grup social. No fa gaires setmanes vàrem tenir el goig al programa radiofònic Pas de vianants de convidar a una persona que entre altres coses porta el qualificatiu d’emprenedor perquè pertany a la xarxa de joves empresaris que intenten tirar el seus negocis endavant afavorint el Vendrell i comarca. Ells fan un grandiós esforç per fer realitat els seus projectes empresarials. Alhora també són projectes socials en un camp com el laboral del que també tenim moltes mancances. Ell és el Ian Cowley un dels propietaris del popular punt de trobada dels amants de les tapes del carrer de les Flors. Ell ens explicava el que costa engrescar un projecte similar pels interessos que defensen els diferents col·lectius en aquest món de la restauració des del CIT, fins el Gremi d’Hosteleria passant per la xarxa d’emprenedors. Una feina heroica arribar a coordinar tots aquestes entitats representatives del Vendrell que formen part d’aquest crisol associatiu tan mediàtic, però que en realitat massa cops és el resultat de persones que aposten més per dividir que no pas per sumar esforços. L’altre dia vaig escoltar que les dues entitats representatives dels andalusos del Vendrell com són l’Associació Garcia Lorca i l’Associació Andalusia del Vendrell s’havien unit després d’una escissió que va crear aquesta dualitat que al final al cap de més de 20 anys de vides paral·leles han decidit tornar a treballar junts sota un mateix projecte. Una de les coses bones que en els darrers anys s’han creat al Vendrell i que aquest any trontolla pels motius de la crisi és l’Entimostra que servia de plataforma per donar a conèixer aquestes entitats a la resta de veïns del municipi. En una Fira de Santa Teresa que cada any és un xic pitjor que l’any anterior aquesta proposta cultural alternativa va prenent embranzida a mesura que es va consolidant. Tenim a l’abast entitats més actives que altres per exemple els Pastorets del Vendrell que quan acaben una cosa ja n’estan treballant una altra sense parar. Però hi ha moltes associacions de veïns que jo crec que la majoria de conciutadans no coneixen ni saben que existeixen. Aquestes entitats desconec totalment la seva activitat. Molts cops, em plantejo si realment en fan alguna. En alguns indrets fan de nexe entre els ajuntaments i els seus veïns. En el cas del Vendrell on aquest tipus d’associacions en alguns casos s’apliquen a organitzar diferents tipus d’activitats culturals o festives o simplement opten per viure en el silenci permanent durant anys i anys. La crisi també afecta a aquestes entitats sense ànim de lucre que van veient com es redueixen una part dels seus ingressos provinents de fons públic i han de buscar alternatives per recollir diners en altres cites del calendari anual. Muntar barres als concerts i espectacles varis, fer recapta de fons amb motiu d’algun esdeveniment popular, elaboració de participacions per algun sorteig de la loteria i molts altres. Hi ha moltes entitats que busquen captar nous socis. Altres ja estan més conformes amb els actuals. No els fa gaire gràcia que hi arribi gent nova que pugui alterar la pau interior de l’entitat. El millor per aquestes èpoques no és aquest garbuix d’entitats que tenim a casa nostra, sinó que s’ha d’apostar per entitats fortes i amb personalitat. Treballant amb uns criteris democràtics de funcionament intern que integri a la seva gent en un projecte comú amb cara i ulls sigui assumible per la resta. 

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de març del 2012

Nous comerços al Vendrell

El miracle comercial pre setmana santa s'està imposant al Vendrell. Ara tenim noves botigues de roba al carrer Montserrat i també un parell al carrer Alt i també hi ha una botiga nova a la plaça Nova. Sembla que hagi desembarcat un grup d'emprenedors per aixecar tot això. A veure que passa. Molta sort a tothom i ja tenim una mica més d'oferta.

La culpa de l'endeutament dels ajuntaments la tenen els ajuntaments

La culpa del deute dels ajuntmaents la tenen els ajuntaments. Aquesta és l'opció que ha guanyat entre les proposades amb cinc vots.En segona posició ha quedat que la culpa la tenien tots plegats amb 4 vots. Demà és el darrer dia per presentar el planing de sanejament per als propers 10 anys. A veure que passarà després  perquè ens esperen nous capítols no gaire optimistes.

La manifestació de Tarragona, un experiència interessant

Aquesta tarda he anat a Tarragona a la manifestació contra les restallades. Hi havia molta molta gent. Diuen que erem 25.000 persones. Jo no sé si erem tants, però la cua durava des de davant del Govern Civil fins a la pl. de la Font. Ha estat molt tranquil·la i bon rollo. Al final han vingut uns i han cremat uns containers, però els mateixos manifestants els han cridat i han tocat el dos. El que he trobat molt llarg han estat els parlaments. Han parlat tres dones i més o menys han dit el mateix totes tres. Una mica massa llarga. Després ha parlat un senyor d'aquests que volen la dació de la casa per la hipoteca i a citat a tothom demà a la Canonja. Ha estat breu i clar. Una experiència interessnat. He anat a altres, pèro aquesta era una de les més grans. He vist a gent que feia dies que no veia i tot arreglat.

Jaume Casañas, un polític de Cunit amb les idees clares

Cada partit té gent molt variopinta i a vegades en una mateixa formació pots trobar més diferències que entre gent de dos partits. Ahir vam entrevistar al regidor cunitenc de CDC Jaume Casañas i a part de dir les coses pel seu nom i sense embuts, vam parlar de territori i no de política municipal, quan la gent li demana ajuts ell diu que preferiu que us pugi l'IBI O un castell de focs? aquesta és la manera de fer entendre a la gent com funciona un ajuntament. Aquí al Vendrell vivim en un món de tot és possible, però la cosa ja s'acaba i amb la pujada d'impostos també ho acabaran entenent. Tard i mal explicat però ho entendran.

LLibertat per fer o no fer vaga. La clau.

LLibertat per fer vaga. Llibertat per no fer vaga, quan no arriben les paraules a vegades arriba la silicona. Jo crec que la gràcia de tot plegat és que cadascú faci el que vulgui i tingui capacitat per poder decidir. Quan alguns espavilats, que són quatre, es passen de la ratlla i en en nom de tots posen silicona als panys o practiquen altres mètodes no gaire ortodoxes, ens hem de plantejar si realment aquests quatre gats entenen el tema llibertat. Entenc que molta molta molta gent està fins els collons de tot i no té res a perdre. Però s'ha de respectar a l'altra gent que per diferents motius ha anat a treballar. Hi ha gent que no pot fer vaga perquè arriba justeta a la fi del mes i no creu en aquesta mesura. Això també s'ha de respectar. És molt trist que hi hagi gent que defensen la llibertat i actuen d'aquesta manera.