El Vendrell és una vila amb sentit de poble, però en dimensions de ciutat que acull tot un reguitzell d’entitats de molts i variats àmbits: esportives, culturals, gastronòmics, de foc, d’ajuda a les classes necessitades, religioses, de veïns, protecció dels animals i un llarg etc.. Els polítics de les diferents tendències sempre han fet gal·la pública d’aquest enorme potencial associatiu característic del Vendrell que el defineix. Algunes d’aquests entitats rebien subvencions més o menys generoses a càrrec de les entitats públiques. Aquestes aportacions ajuden a cobrir despeses que poden anar des d’un sopar fins a l’adquisició de productes bàsics i mantes per ajudar a les capes socials menys afavorides de la societat.
Què hi hagi tot un estol de petites entitats ens indica que hi ha un teixit associatiu fluix. El que es prioritari en els temps que corren és organitzar unes poques entitats amb molta participació. Que aquestes tinguin molt poder de convocatòria dels seus seguidors i arribin a constituir una mena de lobby enfront d’algunes decisions polítiques i socials que poden perjudicar un sector o un grup social. No fa gaires setmanes vàrem tenir el goig al programa radiofònic Pas de vianants de convidar a una persona que entre altres coses porta el qualificatiu d’emprenedor perquè pertany a la xarxa de joves empresaris que intenten tirar el seus negocis endavant afavorint el Vendrell i comarca. Ells fan un grandiós esforç per fer realitat els seus projectes empresarials. Alhora també són projectes socials en un camp com el laboral del que també tenim moltes mancances. Ell és el Ian Cowley un dels propietaris del popular punt de trobada dels amants de les tapes del carrer de les Flors. Ell ens explicava el que costa engrescar un projecte similar pels interessos que defensen els diferents col·lectius en aquest món de la restauració des del CIT, fins el Gremi d’Hosteleria passant per la xarxa d’emprenedors. Una feina heroica arribar a coordinar tots aquestes entitats representatives del Vendrell que formen part d’aquest crisol associatiu tan mediàtic, però que en realitat massa cops és el resultat de persones que aposten més per dividir que no pas per sumar esforços.
L’altre dia vaig escoltar que les dues entitats representatives dels andalusos del Vendrell com són l’Associació Garcia Lorca i l’Associació Andalusia del Vendrell s’havien unit després d’una escissió que va crear aquesta dualitat que al final al cap de més de 20 anys de vides paral·leles han decidit tornar a treballar junts sota un mateix projecte. Una de les coses bones que en els darrers anys s’han creat al Vendrell i que aquest any trontolla pels motius de la crisi és l’Entimostra que servia de plataforma per donar a conèixer aquestes entitats a la resta de veïns del municipi. En una Fira de Santa Teresa que cada any és un xic pitjor que l’any anterior aquesta proposta cultural alternativa va prenent embranzida a mesura que es va consolidant.
Tenim a l’abast entitats més actives que altres per exemple els Pastorets del Vendrell que quan acaben una cosa ja n’estan treballant una altra sense parar. Però hi ha moltes associacions de veïns que jo crec que la majoria de conciutadans no coneixen ni saben que existeixen. Aquestes entitats desconec totalment la seva activitat. Molts cops, em plantejo si realment en fan alguna. En alguns indrets fan de nexe entre els ajuntaments i els seus veïns. En el cas del Vendrell on aquest tipus d’associacions en alguns casos s’apliquen a organitzar diferents tipus d’activitats culturals o festives o simplement opten per viure en el silenci permanent durant anys i anys.
La crisi també afecta a aquestes entitats sense ànim de lucre que van veient com es redueixen una part dels seus ingressos provinents de fons públic i han de buscar alternatives per recollir diners en altres cites del calendari anual. Muntar barres als concerts i espectacles varis, fer recapta de fons amb motiu d’algun esdeveniment popular, elaboració de participacions per algun sorteig de la loteria i molts altres. Hi ha moltes entitats que busquen captar nous socis. Altres ja estan més conformes amb els actuals. No els fa gaire gràcia que hi arribi gent nova que pugui alterar la pau interior de l’entitat. El millor per aquestes èpoques no és aquest garbuix d’entitats que tenim a casa nostra, sinó que s’ha d’apostar per entitats fortes i amb personalitat. Treballant amb uns criteris democràtics de funcionament intern que integri a la seva gent en un projecte comú amb cara i ulls sigui assumible per la resta.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 de març del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada