Els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès.

A banda que els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès estan descordinats. Quan surts d'un en seguida es posa verd el següent, com passa a la Rambla del Vendrell que quan acabes de passar el semàfor que ve del dr. Robert en seguida tens vermell el del davant del Centre Cívic l'Estació són coses que no les entenc, Segurament tenen la seva explicació peró jo no la trobo. Doncs a vegades pel que sigui no van alguns dels semàfors de l'Avinguda Baix Penedès del Vendrell. En aquesta via hi ha moments punta coincidint amb les escoles, però la resta del dia es podien obviar perfectament. No té cap sentit passar a les 9 de la nit i estar esperant el semàfor que es posi verd quan per allí no hi ha ningú. Seria molt més interessant posar un semàfor a l'Avinguda Baix Penedès amb la carretera de Sant Vicenç o una rotonda com ja fa anys es va fer una roda de premsa per dir-ho que no pas els semàfors de l'Avinguda Baix Penedès que millor que estiguin parats.

El twitter a la nostra mida

Cada dia m'estic familiaritzant més amb el twitter. Si vols donar un cop a la finestra de l'actualitat i més vols estar en presumpta línia directa amb alguns dels seus protagonistes no hi ha res millor que el twitter. Estem en una societat de titulars, per això el cos del text s'ho llegeixen poques persones, només en aquells casos que interessen. La nostra pressa per no anar enlloc i per fer moltes coses pel camí ens porta a tenir cada dia una vida més propera al twitter. En un matxembrat de titulars del que a tu et motiva tens més que suficient. Si en vols més doncs a través de la xarxa ho pots mirar per algun mitjà.

El primer dia de verema

Avui ha estat el primer dia de verema d'aquest any. Això de ser fill de pagès una de les tradicions familiars que s'han de complir com el dinar de festa major en família. Enguany la verema és curta i no hi ha gens de podrit. Suposo que farem via i acabarem abans que els anys passats perquè no hi ha tanta collita. Aquesta és una feina que m'agrada perquè sempre es fa amb gent nova i aprens coses i ho passes força distret. Suposo que d'aquí un anys anys això serà tasca de museu perquè l'agricultura cada dia està més proper a un parc temàtic, però alguna cosa sempre quedarà.

Una festa major més nostrada

Aquí al Penedès sempre hem tingut una capital que és Vilafranca que ens agradi o no ens agradi ha volgut i molts cops ho ha aconseguit ser el centre del Penedès. El Vendrell va una mica al seu rollo i entre una cosa i l'altra es dedica, a l'estiu, més a distreure els turistes i a fer una mica de promo del que tenim que d'altres coses. Aquesta setmana comença la Festa Major de Vilafranca on molta gent participa d'una manera o altra. Diuen que ja han cobert un 75% del seu cost. Això al Vendrell és impensable perque aquí com a molt podem cobrir un castell de focs senzillet i poca cosa més. Però de mica en mica ens haurem de fer nostres les festes major i busca mètodes per al seu finançament sinó viurem com h passat a l'Arboç correfocs sense petards. A veure que ens depararan els propers mesos.

Torna la rutina

Tot a punt per començar una nova vida, la de la rutina que ens dura 11 mesos. Ara ja s'ha acabat la calor encara que algun dia en tinguem una mica, ja no és allò de les nits d'estiu amb ventilador vora el llit. Aquesta setmana molts aprofitaran per comprar coses abans que no pugi l'IVA i els altres faran un primer sondeig a la retalitat i a buscar nous projectes personals per als propers 9 mesos de curs personal en la cosa que sigui.

La riquesa d'un poble

En aquest país encara funcina que alguns pobles per alguns motius tenen un nivell millor que la resta. A vegades passa quan hi ha polítics amb dos dits de front ( cada dia menys), però també funciona si hi ha una central nuclear, un gran centre per llençar residus i altres històries que no són ni el turisme ni la platja. Potser corren perill per si un dia el generador els hi fot un pet, però mentrestant viuran millor i el dia que peti rebrem tots i nosaltres no haurem gaudit dels seus avantatges.

Febres temporal: Mercadona de Coma-ruga

La febre temporal d'aquest estiu ha estat el Mercadona de Coma-ruga que en alguns moments feia angunia passejar pels seus passadis. Jo no entenc els moviments de la gent. A vegades  sembla que reparteixin coses gratis o que hi hagi grans ofertes. Amb el temps la cosa es va calmant, però en un principi és molt agobiant i pot provocar l'efecte contrari quan la gent no se sent a gust i tria un altre lloc. A veure quan es torna a la normalitat.