diumenge, 25 de novembre del 2012

Uns resultats electorals on han guanyat tots

Jo crec que de mica en mica la gent està reaccionant. Encara que molts es pensin que la majoria de la gent son ovelletes que segueixen cegament el seu missatge messiànic. La cosa no s'aguanta sinó hi poses raons i conviccions amb cara i ulls. Al Mas li ha sortit el tret per la culata en aquestes eleccions. Ara estarà més feble que abans i ha perdut la seva jugada. Han passat massa dies de l'onze de setembre i aquesta reivindicació independentista ha perdut força perquè al carrer hi ha molts més problemes que no pas organitzar un preparar estructures d'estat. Si vas a un míting de CiU, PP o PSC sembla que estigues davant d'uns deus en format humà. Si vas a metings d'altres formacions tot és molt més proper són molt més humans i estan més a prop teu. La veritat que això és nota. Amb les xarxes socials i els nivells d'estudis d'aquests votants moltes coses han canviat. Els polítics han de canviar el xip i ser honestos i dir les veritats. Els grans eslògans amb peu de fang ja s'han acabat. Els propers mesos i anys seran més difícils. Fins que no siguin capaços de sortir al carrer i dir: naltres només retallarem per aquí i per allà. Després complir-ho. Fins que no baixin del nuvol no farem res. L'alta participació ha demostrat que la gent es mou quan toca. Si tot va bé tant li fa votar un que un altre, però quan hi ha problemes doncs la gent vol prendre part en aquest acte democràtic. Doncs enhorabona  a tots els guanyadors que jo crec que han estat tots inclús el PSC que al final ha sabut salvar els trastos tot i l'enquesta de Tv3 que no sé pas d'on l'han tret i en què es gasten els calers. Enhorabona als guanyadors i el baix penedès té dos diputats: un per C's que viu a Barna i és militar però te una casa al Vendrell i la Teresa Vallverdú de l'Arboç per ERC.. Enhorabona i endavant. Ara baixarem del núvol d'aquesta campanya i tocarem a terra perquè la cosa està com està. Ja dic jo que val més que siguem una comarca de l'Area Metropolitana de Barna. He perdut l'aposta les 4 Fonts, però al final no ha entrat qui no tenia que entrar. Estic content per aquesta gran nit.

Música & Esports


 
Els anys haurien de començar en el mes de setembre. Després de l’estiu es quan les persones comencen una nova vida. Oficialment s’inicia el curs escolar, però també es comença el gimnàs, l’escola d’art, el règim, per la majoria de la minoria s’acaben les vacances laborals ( un bé malauradament cada dia més escàs) i altres històries personals que tothom coneix. Fa més de 10 anys que vaig començar cursos de piscina al Patronat Municipal d’Esports del Vendrell. Dos dies per setmana durant aquesta dècada han servit per crear un ambient un grup admirable on alguns dels que un dia van ser companys de carril avui ja s’han convertit en  amics. Enguany per un seguit de motius que força gent ja coneix hem decidit no fer curs i anar per lliure. Llavors ens organitzem les nostres classes i una persona del grup es prepara cada hora que anem a nedar. La cosa funciona molt bé i ens permet gaudir d’altres activitats pel mateix preu.
Per altra banda, enguany també he decidit apuntar-me a un curs de solfeig. De petit jo en comptes de ser advocat, metge o mestres volia ser músic de festa major. Allí al darrere l’orgue volia passar el resta de la meva via professional, però al final vaig acabar a la facultat de filologia estudiant àrab i hebreu i entre el periodisme i el funcionariat he anat bastint el meu currículum fins el moment. Ara amb la crisis la cosa ha canviat una mica, però fins no fa gaire a molts estudiants els obligaven a convertir-se en autèntics nens “microones”. S’havia d’estudiar anglès, música, matemàtiques i practicar algun esport. Ara la  situació ha canviat un xic i l’economia ja no permet aquest estrés formatiu de les noves generacions. En el cas dels adults la cosa és ben diferent. Hem arribat una edat i una situació que fem les coses perquè volem i perquè ens omplen. No tenim cap necessitat aparent de retocar el nostre perfil acadèmic, és el moment de cercar coses que ens aportin alguna cosa encara no consti al currículum. Molts cops, en realitat volem donar  ales a una frustració infantil o simplement buscar una activitat per conèixer gent i participar en un projecte comú. És en justament en aquest punt on convergeix la necessitats d’aquestes vàlvules d’escapament en la nostra societat. La música i l’esport exerceixen sobre moltes persones com a autèntics teràpies per controlar i ajudar a moltes situacions personals de difícil solució mèdica. Segurament No estem davant  de grans intèrprets de fama mundial, ni d’atletes d’èlit olímpics simplement són persones que cerquen un punt de trobada amb altra gent que comparteixen les mateixes sensibilitats. Arran de la crisis, aquests viaranys terapèutics s’han convertit en un luxe per l’augment del seu cost i per la disminució del poder adquisitiu dels seus usuaris.  Una solució alternativa en la majoria d’aquests casos té un cost molt més elevat  que no pas aplicar un augment raonable i sostenible. Hem de deixar oberts aquests camins perquè la gent es pugui desfogar mentre va navegant pel riu tumultuós  de la vida amb un futur incert en forma de túnel fosc.
Article publicat la setmana del 26 de novembre a l'Eix Diari

divendres, 23 de novembre del 2012

Area Metropolitana de Barcelona


 
Una de les tradicions que estan pervertint greument fins arribar a nivells esperpèntics són les fires de tardor. Aquestes cites comercials del nostre entorn estan dissenyades perquè els establiments de la comarca mostrin les seves novetats. Si en aquest ventall hi ha espai per gent de fora del nostre entorn doncs òbviament que els hi hem d’obrir les portess perquè no ens hem de tancar només al nostre àmbit. El que si que hem de tenir en compte que és el que portem a la Fira. Portar coques de Perafita i anxoves de l’Escala està molt bé, però si mirem realment el que fem és perjudicar al comerç local perquè de coques se’n pot trobar a molts forns i segurament molt millors que les que ens porten de l’Osona. Pel que fa a les anxoves,  ja no ho tinc tan clar perquè l’oferta a casa nostra és força limitada.  Aquest és un tema que ja he tractat en reiterades ocasions i no vull tornar a incidir en això. La gent que em segueix a través de les xarxes socials ja em coneix la meva opinió sobre aquest tema.
En la darrera edició de la Fira de Vilanova vaig poder copsar un canvi de posicionament territorial dels seus polítics d’una forma manifesta. Aquesta mostra comercial marcava una clara implicació amb l’Eix Diagonal que aplega les ciutats que uneix aquest eix vial al voltant de la C-15 ( Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú). Els respectius batlles van estar presents a la inauguració. A l’estand del consistori s’apostava clarament per aquest nou marc territorial que trenca clarament amb la Vegueria Penedesenca i obvia totalment qualsevol possibilitat de creixement del Penedès Marítim que de moment en el seu nucli inicial aplega les localitats de Cubelles i Cunit.
Fa anys i panys que estem batallant per la Vegueria Penedesenca que aplega el territori històric del Penedès. Vilafranca i els municipis de la seva rodalia aposten fort per aquesta opció territorial. Pel que fa al Baix Penedès les primeres veus a favor se senten de Llorenç del Penedès en amunt. A la resta trobem una mena de debat ambigu entre Camp de Tarragona o Vegueria Penedesenca. Aquesta dualitat és artificial  perquè crec que la majoria dels seus veïns no s’ha plantejat mai si encabir-se en un lloc o en un altre, simplement són del Vendrell.
Els polítics fins ara ens prometin somnis i meravelles per al nostre futur més o menys immediat. La crua realitat s’ha imposat i ha posat fi a aquest país de promeses i il·lusions. Ara només els queda el recurs de jugar amb els termes territorials. Ara la culpa de l’incompliment de totes aquestes cartes als reis són els nostres llaços territorials. Ara que ja no tenim ni un coixí on poder somiar ens estan venen la moto que el que hem de fer és canviar de lloc o posar-li una coixinera nova per poder pujar cap al paradís. Allí estarem lliures de càrregues econòmiques i podrem gaudir d’un estat de benestar quasi gloriós.
Aquí vivíem feliços sent penedesencs, però ubicats dins la província de Tarragona. Fa uns anys va començar el moviment per la defensa de la nostra identitat. Eren temps d’integrar-nos dins la Vegueria Penedesenca i juntament amb Vilanova i la Geltrú i Vilanova i la Geltrú  i la seva contornada havíem de trenca l’esclavatge  a la que ens sotmet Tarragona. Llavors van sorgir un sinuós moviment contrari que apostava perquè els vendrellencs havíem d’estar al Camp de Tarragona per estrènyer els nostres llaços amb la capital de la província. Enmig d’aquest debat que s’ha viscut amb més o menys intensitat va sorgir el tema de la independència nacional. Vist aquest raig que ens il·luminava el nostre camí cap al futur  vàrem aturar els nostres debats de patí d’escola i vàrem començar a treballar amb aquest objectiu. Mentrestant ens vàrem treure de la màniga la solució del pacte fiscal que era una mena de punt equidistant entre els uns i els altres. Però la seva artificialitat aviat se’n va anar en orris per la pressió popular i per la resposta popular de la manifestació del passat dia 11 de setembre a Barcelona. Si Vilanova es busca el del futur  apostant per aquestes noves ciutats, nosaltres si ens comparem amb els nostres veïns tenim molts punts per sortir perdent. Sempre ens queda Valls, però ja ens cau una mica lluny.  La nostra relació  històrica amb l’Alt Camp no ha estat mai gaire forta. Només ens queda tocar de peus a terra i ser una comarca integrada dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Ara per ara és el que millor ens pot passar. Article publicat a l'Eix Diari la setmana del 19 de novembre i al Diari del Baix Penedès el 23 de novembre del 2012


Miquel Casellas

dijous, 22 de novembre del 2012

Honestedat política

L'Ajuntament de Sitges ha donat una opció als seus treballadors o es redueixen 47 laborals dels 160 o reduir-los a aquests un 30% de les nònimes. Una estratègia amb una solució que ja és més que sabuda. Per solidaritat generalment i companyerisme sempre s'agafa la segona opció. Llavors els treballadors i els polítics queden bé. És molt difícil que agafin la primera opció encara que tot depèn de cada cas i del grau de polítitzada que estigui aquesta plantilla. El més important és que ha plantejat una situació difícil als seus treballadors i que entre tots ho han de tirar endavant. El problema rau quan es nota alegria i optimisme fins que arriba un moment que la nau s'enfonsa com ha passat a Cunit que estan vivint situacions extremes. Els polítics de Sitges al final seran honrats perquè ho han plantejat als seus pencaires, altres no han tingut aquesta oportunitat i han  passat de la glòria a l'infern.. Esperem que passarà a partir de dilluns que ens pot portar moltes sorpreses. La gran clau és com quedaran els pressupostos de molts ajuntaments i entitats públiques tal i com està la cosa. Però serà molt més trist el 2014 quan ja s'hagi de començar a tornar els diners que el Rajoy ens va deixar per pagar factures. Temps a temps i el que ens espera.

Sensacions rares al Vendrell

Al Vendrell és un poble que jo sempre m'he sentit segur a qualsevol hora del dia i de al nit passejar pel centre. Fa un mes o dos que vaig tenir un petit intercanvi d'importància amb un grup de joves senses més importància. A vegades entre que no hi ha ningú i els llums fosos la veritat que em fa una mica de por passar per segons a on i a quines hores. No sé si és l'edat o una sensació d'inseguretat, però la veritat és que em passa. Si ho he de fer.  Passo ràpid i amb el pas ferm endavant.

dimecres, 21 de novembre del 2012

El dia 26 N

Parlant d'eleccions a mi em preocupa el dia 26 N. Estem a les portes de Nadal amb un atur desbocat, un futur negre i uns polítics que encara no s'han enterat del que es viu al carrer. Ara toca aprovar pressupostos. Alguns ajuntaments com el de Sitges ja ha dit que s'estan plantejant treure gent al carrer. A veure com acaba. La resta no diu res sobre els nous pressupostos. Ni la Generalitat, ni l'Estat no ens poden donar cap duro. Europa ja no és el que era. Fa fred. Ha pujat l'Iva. Després de la cortina de fum i d'aquesta mena de prórroga de 4 anys que el Mas es va dissenyar per estar 4 anys quan preveia que tot li anava a favor se li pot tornar en contra i pot seguir el camí del PSC. A veure què passarà però si som optimistes ens poden confondre amb ignorants.

Uns resultats incertos fins el darrer moment

En aquests moments estem vivint moment crucials amb la pujada de nous partits i la crisis dels partits tradicionals. Les enquestes ofereixen uns resultats similars amb una majoria simple i un segon lloc disputat. Alguns entren altres no. Una enquesta de l'Eixdiari presenta que les les eleccions les guanya ERC amb un 34,9 dels vots. En segona posició la CUP amb 22,2 i CiU amb un un 15,2 ocupa el tercer lloc. Més de 400 persones han participat en aquesta enquesta i només es pot votar un cop per ordinador. Amb un 30% de votants indecisos el proper dia 25 pot passar de tot. Alguns ja tenen el cava preparat i altres no crec ni que en comprin. Miracles no passaran, però atenció que la gent està rebotada i com més dies passen més ho està A veure com ho traduirà diumenge.