Aquest món de les
oposicions a l’administració pública és una de tantes coses que donen molt de
si a casa nostra. Es podrien publicar estudis, llibres i assaigs i mai
s’acabaria amb la inspiració per aquells que s’hi vulguin dedicar. Jo només
faré una petita aportació, doncs he tingut la sort de veure aquest procés des
de diferents punts de vista. És un camp molt ampli quasi inabastable per la gran majoria de mortals.
Fa molts anys, en
algunes ocasions es podia donar que hi havia més places vacants que opositors,
però això no acostuma a passar mai en els darrers anys quan el percentatge a
vegades és d’escàndol.
Hi ha oposicions
realitzades per la Generalitat i altres administracions més voluminoses que no es poden permetre el
luxe de fer unes proves a la carta per uns candidats amb més números que la
resta de rivals. En aquestes proves hi acostuma a dominar la igualtat
d’oportunitats a la recerca d’un perfil anònim més adient per les tasques i
responsabilitats que s’han de dur a terme, però en altres administracions més
petites es poden viure moltes circumstàncies que a vegades fins i tot surten
del guió prèviament previst. Els informes que es fan al respecte depèn de qui
marqui les preferències i d’on bufi el vent.
Avui en dia es pot justificar tot i més. Només queda la justícia per
donar-te la raó, però depèn del jutge que et trobis pots tirar cap un costat o
un altre. Tot és un món molt relatiu.
La gràcia de
totes les oposicions són les bases. En molts casos, ja vas veient per on poden
sorgir les sorpreses. Depèn de la puntuació que s’atorga a l’experiència i als
cursos realitzats ja intueixes per quins viaranys pot anar la cosa. A vegades a
la recerca de tècnics de turisme, no s’inclouen les titulacions en idiomes en
la fase de concurs. Aquí amb el català i una mica de castellà ja en tenim prou
per comunicar-nos amb la resta de la humanitat mundial. Un altre punt de
selecció és que només aporten mèrits els cursos realitzats en la darrera
dècada. Llavors de cop ja et treus de sobre els possibles punts que poguessin
assolir els candidats que fa anys es van dedicar a assistir a cursos, màsters i
altres aventures educatives apostant clarament a favor dels que ho tenen tot
més recent.
Després hem de
triar les proves. Llavors en alguns
casos que van a la recerca de pobres auxiliars administratius en realitat demanen coneixements de
llicenciats. Alguns pocs, que potser han passat per la universitat, els poden
arribar a tenir, però la majoria que no van trepitjar els estudis superiors els
acostumen a ignorar, tret de les
excepcions. Llavors clar, veus els resultats i penses que hi ha poc nivell. El
problema no està aquí sinó que els espavilats que han posat les proves s’han
passat tres pobles amb la seva exigència i s’han quedat a gust. A vegades són
oposicions adreçades directament a persones amb carrera amb la suposada
formació. El clar resultat és que ningú pot les pot superar. La broma és que
queda deserta i tornem a començar a veure si hi ha sort i trobem gent amb alts
coneixements per fer un contracte d’auxiliar d’alguna cosa.
Llavors tenim el
tema entrevista. Hi ha resultats molt interessants d’una persona que en la
prova teòrica i pràctica treu molt bona puntuació, però resulta a l’hora de l’entrevista no li
aporta ni una dècima al seu currículum. Aquests casos es complementen amb tot el
contrari, els qui obtenen uns resultats
més aviat justets en les primeres pobres i a l’entrevista aconsegueixen una
qualificació estratosfèrica. Tornes a descobrir que tot és molt curiós en aquest món de les
oposicions.
No podem oblidar
el terreny de les incongruències de tot plegat. El cas és que alguns dels
membres que tenen l’honor i la sort de formar part del tribunal que han de
valorar les proves han estat escollits per la via digital pura i dura. També es
pot donar el cas que fa segles se li va
fer una oposició d’auxiliar i avui s’ha convertit en un gran professional amb
un sou envejable, però que ha anat ascendint en l’escala salarial
miraculosament amb concursos de mèrits o complements salarials amb nom molt
bonic i tendre que s’han afegit a la nòmina segons la seva simpatia vocàlica.
També estan les
promocions internes que a mig camí del procés algun déu amb rostre humà et
retoca la normativa i et pot donar
alguna sorpresa que potser no sempre afavoreixen a tots per igual.
Aquest és un món
incert i aquesta és una comarca on hi ha molts treballadors municipals que no
tenen la plaça i fa dècades que s’hi dediquen. També abunden els qui fan de
tècnics amb contracte d’auxiliar administratiu i mai ningú s’ha preocupat per
estudiar el seu cas. Quan et diuen que volen fer una nova relació de llocs de
treball ja saps que sempre hi guanyen els de sempre. Una gran farsa tot plegat.
