539 dies quan s'ajunten la fam i la gana

 Aquí al Vendrell hi ha molts serveis que estan per sota de les necessitats bàsiques de la seva demanda. Un d'aquest és el manteniment dels parcs públics però aquest greuje públic està afegit a el comportament d'uns pocs, crec i espero, que són els que danyen les coses públiques El desinterès o serveis insuficients afegit a la mala llet d'uns pocs doncs són els que provoquen escenes com aquesta que es repeteixen al llarg del municipi en distintes formes i variants. Potser aquest estarà pot en ser arreglat, però en algun cas passen setmanes. Aqui com a tot arreu hi ha gent guarra i destroyer, molts no crec que siguin però malauradament es deixen notar.

538 dies i sovint no s'hi pensa

 

Diuen que pensem en santa Barbara quan sentim tronar, però hi ha coses que sempre hem d'estar amatents pel que pugui passar. Jo un cop mes vull donar les gràcies a la gent de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona pel tracte que vaig tenir durant la meva estada de tres mesos a causa del Covid. Vaig fer l'altre dia una visita rutinària i vaig poder recordar espais, vistes i inclús em vaig trobar amb algun professional que em va atendre durant la meva estada. Un record molt viu que quan arribes a les seves immediacions t'ataca de cop i va passant per la teva ment un munt de records de dies passats.

Un gran centre amb molts professionals del qual els tarragonins hem d'estar ben cofois per la gran feina que fa a vegades lluny de les xarxes socials i mitjans de comunicació, però són moltes petites històries que són l'engranatge del seu dia a dia.

Els mètodes optimistes

 

 

Tota cultura, tota generació i tot col·lectiu ha de tenir uns mètodes globals que aplica en  la seva rutina. Encara que a vegades també es puguin donar excepcions que en el fons vénen a justificar uns procediments força clarividents.

Els clubs socials també gaudeix d’uns sistemes que els defineixen. Alguns cops han estat instaurats per aquest nova generació política, però molts altres són heretats dels seus avantpassats que també es van enfrontar de la mateixa manera als seus grans reptes.

Un dels punts claus d’aquesta filosofia política  i social és donar la màxima importància a les xarxes socials. A través d’aquests mitjans de comunicació es multiplicaran les seves gestes, les seves fites, els seus somnis i també els seus projectes de futur. Evidentment com indica el seu nom, la immensa majoria de material utilitzat en aquest mostrador virtual al públic serà de coses bones i positives, només en  casos imprescindibles es donaran a conèixer imatges o informacions que no veuen el got mig ple. Això pot passa forçats per alguna informació provinent d’una altra font que no sigui l’oficial.

Llavors està el mètode principal que és anar escombrant sota l’estora de la propera legislatura. Si es pot pagar en 25 anys millor que liquidar-ho en 10 o en 5 anys. Encara que el preu sigui més alt per culpa de l’interès no passa res, els propers ja trobaran una solució millor que la nostra. Per passar tot això i davant de les peticions i queixes de la gent no hi faltaran mai les eternes reunions, els informes de qui faci falta i una sobredosis de bones paraules per encaminar el projecte optimista. Això sí, ningú es mullarà.  Davant el precipici imminent es buscarà l’informe d’algun professional que interessi per justificar alguna decisió política que no es pot demorar més en el temps. En cas que les existents no resultin al gust es buscarà altres entitats o professionals fins a topar amb el text clau.

Llavors es van aportant solucions per anar solventar els problemes del dia a dia. Per exemple, quan la cobertura de fusta del mur del passeig marítim demanen a crits una restauració contundent donada el seu estat, llavors amb bon criteri es treu totes aquestes andròmines i es deixa el mur pelat per evitar que el problema es torni a repetir en el futur. Solucions convincents que sempre compten amb gairebé tot el suport popular.

Si un banc de formigó es trenca i sembla que aquest no té gaires usuaris, doncs es fa desaparèixer de la toponímia local i tot arreglat. 

En les escoles públiques també tenim solucions contundents per marcar un punt d’inflexió i treballar que tot vagi a bon port. Llavors tenim el canvi de nom del centre. Aquest és un mètode molt nostrat per demostrar que totes les problemàtiques d’un centre han quedat en el passat. Es fa una neteja de cara, nou personal responsable del centre i endavant amb alegria i optimisme que a partir d’ara amb la nova denominació segur que tot bufarà de cara.

Els mètodes optimistes aposten clarament per l’aparició de noves cites culturals, festivals de fama mundial i espectacles per carrers i places per repartir la cultura i la música per tota la geografia del municipi, evidentment per la zona central i poca cosa més. A l’hora de lligar els números els perjudicats d’aquesta política expansiva són les retallades en els grups de cultura popular i també en les festes del barri que cada any van veient com la cosa pública va minvant i han de treure els recursos d’on poden.

L’optimisme ha de tenir els seus mitjans de comunicació i xarxes socials que han de potenciar aquest tarannà positiu i avançar amb velocitat per sobre del present per assegurar-se el futur.

Evidentment l’optimisme divideix la vila en diferents zones d’afectació i de millores. Algunes tindran el gairebé el 100% dels serveis i altres el que correspongui segons la seva situació en el mapa municipal i el seu tarannà i pes electoral. 

 

A Albinyana recupera un nou capitol de la seva història de la mà de Marc Casellas

 

Albinyana és un dels pobles afortunats de la comarca com Santa Oliva, Calafell, la Bisbal del Penedès, el Vendrell, on existeixen lletraferits que es passen hores i hores regirant papers vells de fa molts segles per esbrinar el dia a dia dels nostres avantpassats. Persones que ho viuen molt intensament i que en un ingent treball de formiguetes i en silenci van bastint la història dels nostres pobles. Joan Latorre, Jordi Ferran, Josep Pou, Joan Santacana, Neus Oliveres, Àngels Santacana, Marc Casellas, Xavier Nin, Benjamí Català i tants altres van pouant per trobar les nostres arrels. Segurament no trobarant ni reis, ni princeps, ni grans nobles amb el seu seguici, sinó que el seu objectiu seran pagesos, serrallers, pescadors algun poeta, mestres d'escola i alguns oficis més que sempre ens ha acompanyat. És una sort que Albinyana tinguem persones com el Marc Casellas que són dignes continuadors del gran mestre Manuel Bofarull que ens va aixecar a molts la curiositat per aquest passat amagat en els nostres arxius municipals, rectories, cases privades, darreres de les nostres parets i en alguna llibreta a les bigues. Ahir el Marc ens va presentar el seu llibre sobre Albinyana i les Peces l'epoca moderna, un treball per donar a conèixer la història del municipi durant un temps en què ha aixecat menys expectació i és la clau de la fisonomia actual. L'època moderna, segles XVI, XVII i XVIII. Un boci de la història que estava allí entre l'edat mitjana i les guerres carlines que han aixecat més polseguera entre els historiadors.

Aquesta és una gran feina per esbrinar que passava en aquest petit llogaret del Baix Penedès durant aquests tres segles. La clau han estat tres nous capbreus que Joan Latorre va situar. Doncs amb aquests peces i amb que Manel Bofarull va transcriure del 1562 ha muntat la base d'aquest gran treball minuciós, precís i amb tot luxe de dades. Una gran feina del qual els albinyanencs, penedesencs hem d'estar cofois i que són un exemple a seguir per altres municipis de la comarca que segurament també tindrien aquests fons documentals que esperen que algú els hi tregui la pols. Moltes felicitats un gran llibre que es tornarà a presentar el proper diumenge a les Peces i que es pot trobar a les oficines de la Cooperativa Agrícola. Moltes felicitats i molt content que veïns estimim la història d'aquesta manera que ens han donat aquest gran referent. No és el primer ni segurament serà el darrer. És un més en el camí d'una persona que estima el poble, la seva gent i vol descobrir les seves arreles. Endavant Marc i Nuria que molts cops l'acompanya en les seves aventures històriques. 

534 dies i les platges del Vendrell sense dutxes

 L'any passat la gent ho vaig mig entendre pel Coronaviurs, però enguany era la sostenibilitat i la gent no ho ha acabat d'entendre. Això que a les platges no vagin les dutxes és una cosa que no té sentit i ha provocat que alguns banyistes hagin anat a municipis limítrofs per poder dutxar-se després d'anar a la platja. El que si que anaven eren els rentapeus que alguns aprofitaven per omplir ampolles d'aigua i tirar-se les a sobre. A banda alguns d'aquests rentapeus deixaven anar més aigua per dalt que pel sortidor. Un desgavell. Enguany no hi ha excusa per no anar les dutxes de les platges perquè quan un va a la platja i no té una dutxa a l'abast van molt bé i aquest és un servei bàsic a l'estiu. La cosa enguany ja s'acaba i esperem que per l'any que ve a part dels festivals que es poden fer a qualsevol lloc s'arreglin aquestes dutxes per les moltes persones que les fem servir. Si es vol sostenibilitat que s'arreglin també els rentapeus i les fuites de la xarxa d'aigua perquè la dutxa és un servei que beneficia a tothom. 

530 dies i torna la festa major del meu poble

 

Enguany Albinyana torna a tenir una festa major peculiar marcada per la Covid. Hi ha els actes centrals religiosos, infantils i el vermut de sempre, però també tenim a les escoles humor, poesia i música. Un any diferent tot unificat en què les diferents barriades no han celebrat res per la covid i tot s'ha centrat al nucli d'Albinyana on al juliol ja va actuar Toni Moog. Un any diferent, però seguim endavant per sobre dels segles perquè ja portem 1011 anys d'història per aquest municipi del Baix Penedès. Ens adaptem al que toca en cada moment. 

Nous calendaris DC & PM

 

 

Si ara fos a fer podríem tornar a començar un nou calendari mundial. No cal esperar a la vinguda de cap profeta ni el principi de cap nou món per encetar una nova era, tenim tots els indicatius necessaris per començar de zero ara mateix, inclús a nivell mundial. Per una banda tot el món en major o menor grau ha viscut el coronavirus que ha assolit segons la universitat de Washington 6,9 milions de morts al món tot i que les xifres oficials de la pandèmia no arriben a la meitat d’aquestes dades preocupants. Aquestes xifres aportades per la universitat americana equivalen quasi a la població actual de Catalunya. Unes dades que fan posar els pèls de punta quan encara no hem estat capaços de posar el peu al coll a aquest virus que ens trasbalsat el món.

Tot el que hem viscut podria servir perfectament per tornar a començar a contar els anys a partir de què es va detectar aquest virus en algun lloc del món. Un sistema que ens serviria per tornar a començar a comptar de zero i seguir endavant amb pas ferm i amb nova numeració. Aquest seria un fenomen laic i que ha passat per tota la geografia terrestre sense distinció ni de religió ni color de la pell. No es tracta d’imposar una fe o un estat sinó que estem parlant d’un fenomen mundial i que segurament marcarà els propers anys perquè tot i que la cosa sembla que s’acabarà sempre veiem que hi ha capítols nous que ens amaguen noves sorpreses.

Ara que vivim en una velocitat microones i sembla que de cop i volta tot agafa velocitat menys la llista d’espera de la seguretat social és un bon moment  per tornar a començar. Tot que la majoria de països del món fan servir el model cristià encara n’hi ha uns quants que mantenen la dualitat de calendaris per celebrar les seves festes.

En aquest nou calendari mundial es poden afegir noves fites rellevants per l’imperi de l es targetes com el Black Friday, el Black Monday com a dates oficials i treure alguns sants del calendari que han quedat obsolets com el 8 de desembre o potser també el dia 6 de desembre que encara aixeca butllofes a la sensibilitat d’una part important de la població d’aquest tros de país que tenim als nostres peus.

Seguint nomenclatura que ja tenim assimilada a partir d’ara seria l’any 1 D C i abans seria l’any 1 A C. Ja tenim aquestes inicials assimilades, doncs només falta que les apliquem. Queden molt lluny els segles de l’edat mitjana i el renaixement i tot això que estudiàvem en els llibres de text.

Ara passen els anys d’una manera molt ràpida i el que abans podia passar en un segle ara en un any ens ho polim i ho deixem per a la història posterior en molts i variats formats que esperem que es puguin conservar i no quedi en el bagul dels records.

Per als més de casa nostra i que sempre han admirat el que diuen ha estat el millor jugador de tots els temps també tenim una gran solució que es podria aplicar per crear un nou calendari encara que fos més modest amb una projecció més propera, però no per això menys important.

Després de la gran trajectòria que ha fet l’astre argentí Messi al Barça, a partir d’ara es podria començar a comptar un nou calendari des de la data en què va deixar el seu club de tota la vida per provar sort en altres competicions futbolístiques. Aquest jugador que ho  ha guanyat tot ha marcat una etapa en aquest club de futbol i de retruc a Catalunya perquè posats a comptar potser hi ha més persones que s’identifiquen amb l’himne del Barça que no pas amb els Segadors. L’esport no té fronteres. ni llengües ni religions. Estaríem en l’època PM (Post Messi)

Ara que estem vivint moments de canvis intensos a nivell mundial, aquí la meva aportació per buscar dos eixos prou importants i justificats per buscar uns valors que marquin el nostre temps que vivim al moment intentant no prémer massa el pedal. A vegades hi ha coses que no es mouen mai i també s’haurien d’adaptar a les noves formes de pensar i aquest gran canvi que ha fet aquest planeta en les darreres dècades i anem en baixada i a veure on arribarem.