Els mètodes optimistes

 

 

Tota cultura, tota generació i tot col·lectiu ha de tenir uns mètodes globals que aplica en  la seva rutina. Encara que a vegades també es puguin donar excepcions que en el fons vénen a justificar uns procediments força clarividents.

Els clubs socials també gaudeix d’uns sistemes que els defineixen. Alguns cops han estat instaurats per aquest nova generació política, però molts altres són heretats dels seus avantpassats que també es van enfrontar de la mateixa manera als seus grans reptes.

Un dels punts claus d’aquesta filosofia política  i social és donar la màxima importància a les xarxes socials. A través d’aquests mitjans de comunicació es multiplicaran les seves gestes, les seves fites, els seus somnis i també els seus projectes de futur. Evidentment com indica el seu nom, la immensa majoria de material utilitzat en aquest mostrador virtual al públic serà de coses bones i positives, només en  casos imprescindibles es donaran a conèixer imatges o informacions que no veuen el got mig ple. Això pot passa forçats per alguna informació provinent d’una altra font que no sigui l’oficial.

Llavors està el mètode principal que és anar escombrant sota l’estora de la propera legislatura. Si es pot pagar en 25 anys millor que liquidar-ho en 10 o en 5 anys. Encara que el preu sigui més alt per culpa de l’interès no passa res, els propers ja trobaran una solució millor que la nostra. Per passar tot això i davant de les peticions i queixes de la gent no hi faltaran mai les eternes reunions, els informes de qui faci falta i una sobredosis de bones paraules per encaminar el projecte optimista. Això sí, ningú es mullarà.  Davant el precipici imminent es buscarà l’informe d’algun professional que interessi per justificar alguna decisió política que no es pot demorar més en el temps. En cas que les existents no resultin al gust es buscarà altres entitats o professionals fins a topar amb el text clau.

Llavors es van aportant solucions per anar solventar els problemes del dia a dia. Per exemple, quan la cobertura de fusta del mur del passeig marítim demanen a crits una restauració contundent donada el seu estat, llavors amb bon criteri es treu totes aquestes andròmines i es deixa el mur pelat per evitar que el problema es torni a repetir en el futur. Solucions convincents que sempre compten amb gairebé tot el suport popular.

Si un banc de formigó es trenca i sembla que aquest no té gaires usuaris, doncs es fa desaparèixer de la toponímia local i tot arreglat. 

En les escoles públiques també tenim solucions contundents per marcar un punt d’inflexió i treballar que tot vagi a bon port. Llavors tenim el canvi de nom del centre. Aquest és un mètode molt nostrat per demostrar que totes les problemàtiques d’un centre han quedat en el passat. Es fa una neteja de cara, nou personal responsable del centre i endavant amb alegria i optimisme que a partir d’ara amb la nova denominació segur que tot bufarà de cara.

Els mètodes optimistes aposten clarament per l’aparició de noves cites culturals, festivals de fama mundial i espectacles per carrers i places per repartir la cultura i la música per tota la geografia del municipi, evidentment per la zona central i poca cosa més. A l’hora de lligar els números els perjudicats d’aquesta política expansiva són les retallades en els grups de cultura popular i també en les festes del barri que cada any van veient com la cosa pública va minvant i han de treure els recursos d’on poden.

L’optimisme ha de tenir els seus mitjans de comunicació i xarxes socials que han de potenciar aquest tarannà positiu i avançar amb velocitat per sobre del present per assegurar-se el futur.

Evidentment l’optimisme divideix la vila en diferents zones d’afectació i de millores. Algunes tindran el gairebé el 100% dels serveis i altres el que correspongui segons la seva situació en el mapa municipal i el seu tarannà i pes electoral.