Per què treballar?

 

 

Realment tal com està evolucionant la societat moltes persones han escollit vies alternatives a treballar per guanyar-se la vida. Alguns obtenen més diners en alguna ajuda social que no pas complir la jornada laboral amb les obligacions que això comporta.

Les formes per aconseguir aquest finançament són molt diverses. En primer moment s’ha d’aconseguir alguna ajuda bàsica que sigui més o menys segura i a partir d’aquí anar afegint aportacions puntuals com beques, ajuda habitatge entre d’altres.

Tot això ho complementem amb alguna forma d’aconseguir diners entre la legalitat i la seva part fosca com tasques de neteja, cuidar gent gran o nadons o qualsevol manteniment cobrant en negre. Feines que encara que siguin puntuals sumen al cap de la setmana i t’aporten en total més diners que un salari normal d’una gran superfície on amb prou feines superaràs els 800 euros nets treballant tardes, diumenges, caps de setmana i diumenges de preceptes.

A part d’aquí ens podem afegir als comercials de productes de neteja, robots de cuina, miracles per aprimar i mil propostes més que amb una mica de cara i una bona agenda pots arrodonir la jugada.

Després les aplicacions com el Wallapop et permetrà comercialitzar coses que no necessites o figures que queden molt bé a taula. Hi ha tot un món aquí darrera de persones que saben treure un bon partit d’aquesta aplicacions amb una minsa inversió.

Després treballem el mercat dels pisos ocupats o el de lloguer social que no és tan ampli però que en algunes localitats està en forma.

Avui en dia a una parella que es vulgui comprar un pis petit necessitaria viure 124 anys per poder pagar la hipoteca amb un sou d’aquests que estan proliferant a casa nostra que t’obliguen a ser de Càritas perquè no arribes ni a la meitat de mes fent un  bon ús dels recursos econòmics perquè entre la llum, el telèfon, l’electricitat i la hipoteca ja tens la pagueta tota liquidada.

Sempre pots seguir vivint a casa dels pares o llogar una habitació per anar fent caixa per poder comprar alguna cosa més endavant.

La nostra llibertat econòmica s’ha acabat. Cada dia estem més lligats als bancs i depenem més d’ells per anar fent el dia a dia i no cal que portem una vida de luxe,ni molt menys. Una vida normaleta amb un nou baix ja t’obliga a anar incorporant els crèdits al teu dia a dia per anar vivint.

En els darrers anys hem vist com els productes de l’alimentació s’han incrementat d’una manera estratosfèrica i com generalment la gent té el costum de menjar alguna cosa un parell o tres de vegades al dia està obligat a pagar aquest peatge que per una raó o una altra que ens trobem cada cop que anem a omplir el cistell.

Tot aquest món cada dia més globalitzat va tancant els petits negocis i els va posant en mans de persones orientals que tenen un sistema de finançament aliè a la xarxa bancària o en multinacionals que van estenen les seves urpes on poden. Els fills d’aquells botiguers prefereixen treballar assalariats que no pas fer-se autònoms com els seus pares amb una pensió de 700 euros que no tindran ni per la hipoteca que els espera. Aquí tenim un dels grans problemes d’aquest país, els autònoms que són els que han aixecat aquest tros país més propera  a la gent i no poden en molts casos sortir d’aquest camí de penúries per arribar a cap de més sense deixar la seva etiqueta d’autònoms. Aquest és un tema que a l’estat ni li deu interessar arreglar i prefereix mantenir a molts professionals en aquests nivells bàsics amb un futur molt poc optimista quan arribi la jubilació. Per això molta gent es busca la vida abans que treballar a qualsevol preu.

 

 

 

 

Retalls d'un Vendrell participatiu

 Avui hem recordat la filmació que Jaume Domingo Mulet va fer de l'arribada de les despulles de Pau Casals al Vendrell l'any 1979. Un acte interessant on anlguns dels protagonistes d'aquella jornada han reviscut algunes anècdotes davant d'un Auditori del Tívoli ple de gent de totes les edats. Un acte senzill per recordar la dèria d'un personatges que tenia la mania de grabar moltes coses de les que veia i avui són molt importants per conèixer la nostra història. Cal dir que el Vendrell que va viure aquell trasllat fa goig per la mobilitat i la participació de la gent. Avui res és igual

Una gran peli per tot un heroi de la història

 Si parlem d'Europa hem de parlar  Napoleo que fa dos cents anys ja hi treballava amb guerres i pau i el que fes falta. Una persona amb els seus costats bons i dolents. Ell tenia clar que d'ell depenia França i va fer tot el possible per treure el màxim poder i glòria a la seva gent. Va ser un home que es va coronar emperador perquè en aquell moment ningú li feia ombra. Va arribar fins a Waterloo quan ja no va oder amb les altres forces que eren superior a ell i ja veia que havia passat el seu torn. Una gran peli que s'ha de veur en pantalla gran amb un gran treball d'ambientació i detalls que el converteixen en un dels clàssics del cinema mundial. No us la perdeu. 

El menjar preparat va guanyant adeptes

 

Només cal donar un tomb pels principals supermercats de les nostres contrades i el que s’està veient clarament és que el nou format que va agafant acòlits és el menjar preparat. Cada dia els supermercats van ampliant les seves lleixes dedicades a aquest tipus de producte que fins fa poc temps només ocupaven un petit espai dins tota l’oferta comercial de l’establiment.

Fa uns anys que la dóna es va incorporar al mercat laboral, llavors va desaparèixer la tradició divisió de tasques a la llar. Ja fa dies que tots dos membres d’un matrimoni s’encarreguen de tot una mica. Aquesta minva del  temps lliure ha provocat entre altres coses que quan hi ha més gent en un supermercat és el cap de setmana quan en teoria els membres de la família fan festa. Per altra banda, el que compren també ha patit els seus canvis i els menjars preparats cada dia són els més buscats. El gran predecessor de tot això va ser el pollastre a l’ast amb patates xip que amb un vermut et solucionava perfectament un dinar de diumenge a un cost reduït.

Ara en un supermercat pots trobar moltes coses precuinades que amb un toc de microones ho tens servit a taula i amb gust que cada dia està més proper al que trobàvem a les nostres llars. Una part d’aquests amants han optat pel menjar japonès que pots trobar en molts restaurants i que amb el mínim esforç pots sortir de taula ben content i satisfet  i amb menjar sa. Crec que una de les raons que aquest  producte avanci a marxes forçades entre nosaltres és la manca que hi ha moltes famílies de ganes i de temps per cuinar tradicionalment. Els grans àpats de Nadal i festa major cada dia hi ha més comensals que aposten directament per anar al restaurant o el menjar precuinat sense més complexes.  Aquest és el nostre futur i fins i tot gran part del present.

Un cop més gràcies per tant

 Preparar el Nadal és quedar amb els amics de tota la vida amb tranquil·litat i pau i anar parlant sense pressió i sense pressa d'allò que tinguem pel cap. Compartir mirades, algun secret, plans de futur, històries vàries. Aquest és la nostra colla de piscina que fa molts anys que ens coneixem. Em passat moltes estones junts. Ara ja no tantes, però hi ha aquell esperit d'amistat que viu en nosaltres i es una joia tornar a reveure quan ens veiem. Una vegada més . Una i mil gràcies.

Els pàrquings de persones de 24 hores

 

En aquest any estem començant a treballar al Vendrell  el que  s’anomena canguratge infantil que és una mena de pàrquing per als més menuts de la casa quan tu hagis de fer alguna cosa i no saps a qui encolomar els petits reis.

Són moments puntuals per una o dues hores, deixes el nen allí i estarà ben cuida’t i potser compartirà sort amb altres com ell que també han estat víctimes de la decisió dels seus progenitors. Fins fa quatre dies una família vivien petits i grans i el més normal és que et trobessis pares fills i nets sota el mateix sostre, però les noves tendències van en sentit contrari i cada dia hi ha més pisets petits per acollir menys persones. A part també es van estenen les famílies monoparentals que per divorci o per mil històries estan reduïdes al mínim d’una família. Quan un dels membres ha de fer alguna cosa una mica diferent ha de buscar una solució per entretenir el nen.

Doncs aquí al Vendrell tenim això que molta gent desconeix i és una solució per aquests moments o per altres que la persona vulgui desconnectar una mica i s’agafi un parell d’hores per allò que li vingui de gust.

Aquest servei està també et cobreix quan vas al teatre i de mica en mica suposo que s’anirà estenent a altres horaris i propostes que siguin difícilment compatibles amb els menuts.

Aquest servei públic i gratuït ja existia en l’àmbit privat, però hi ha persones que no s’ho podien permetre i ara tenen aquesta oportunitat per gaudir de cert temps lliure.

El que passa amb els petits de la casa també té el seu reflex en els grans perquè avui en  dia ja hi ha agències a casa nostra que s’hi dediquen, però evidentment alguns potser no s’ho poden permetre i de moment no poden recórrer a aquest servei públic com passa amb els més menuts.  No es pot comparar la mobilitat dels infants amb la gent gran i posa aquest sector unes barreres més difícils de superar que no pas la quitxalla que amb poca cosa i un parell de monitors ho tenen arreglat.

A banda d’aquestes mena de guarderies 24 hores,  hi ha un tipus d’habitatges que va molt bé per tenir en pocs metres moltes coses en principi controlades. Hi ha edificis que està format per molts espais comuns, sobretot menjadors, cuina, sales d’oci, gimnàs, i zones que es poden transformar en el que vulguis segons la demanda a canvi els pisos no són gaire grans per un parell o tres de persones. En aquests habitatges són els que s’haurien d’anar creant i el Vendrell ja ho podria començar a fer tenint en compte les seves dimensions actuals i el seu creixement.

Les persones que hi viuen quasi no tenen ni necessitat de sortir al carrer. Ho tenen tot al seu abast i aquest servei de cures per gent gran i per infants ho poden tenir contractat a nivell comunitari. Evidentment el preu de la comunitat és molt elevada, però pensa que t’estalvies molts diners si ho has d’anar a buscar fora i en aquests habitatges cal que vagis enlloc. A més en aquests llocs hi ha uns vincles molt importants entre els seus veïns i organitzen trobades, festes i partides de mus per les tardes sense anar enlloc i sense cap perill. A les persones interessades doncs ja s’espavilarien per anar a buscar un pis dins aquest equipaments amb una ampli ventall de serveis variats que beneficien a tota la comunitat i si tot va bé es crea un ambient de família  que es molt beneficiós per a tots plegats.

Aquest és el futur que ens espera. Molts pisos i poques persones i mobilitat perquè la feina mai saps on estarà i tocarà moure’s. Comprar un pis és una idea anacrònica avui en dia. Esperar un de serveis socials és tenir molta fe i fer-se ocupa potser és tenir molta cara. Doncs hem de buscar noves fórmules per atendre les diferents necessitats socials que es van creant.

 

 

Volen treure l'ESO de l'Andreu Nin del Vendrell

 Sembla ser que l'Andreu Nin poc a poc anirà quedant sense ESO en els propers anys a mesura que els actuals alumens vagin superant els cursos. Aquest centre és vol dedicar principalment als cicles formatius que és el seu fort actualment i deixarà per la resta d'instituts de la vila la impartició de l'ESO. Resula que actualment aquest és un dels centres amb més prestigi al Vendrell i molts pares no tenen molt clar que hagin de buscar un altre lloc on portar els seus fills a fer l'ESO. Aquesta és una mesura que ja es veia venir perquè darrerament hem creat dos instituts escola al Vendrell com és l'antiga Teresina Martorell i el de Coma-ruga. què passà? que potser tenim massa places  per als alumnes que hi  ha. Aquesta és una mesura que ve la Generalitat insinuada des del poder local del Vendrell. A veure si es confirma aquesa notícia perquè hi ha coses que es diuen a bombo i plateret, però altres tothom calla. A veure que passarà. Aviat algú dirà alguna cosa.