dijous, 29 de maig del 2025

Vinyes versus naus logístiques i viceversa

 



La nostra comarca ja fa uns anys que està vivint una important transformació que va convertint poc a poc els conreus en camps erms o directament en polígons industrials. Les nous negocis que s’instal·len a casa nostra per allò de la ubicació són principalment de caràcter logístic que es tradueixen en imponents naus en mig del paisatges que poden arribar fàcilment als 30 metres d’alçada, una miqueta menys que l’actual campanar de la Bisbal del Penedès, perquè en tinguem una idea. Fa uns anys des d’Albinyana, per exemple, podies contemplar la comarca amb les seves talaies històriques al costat de les respectives esglésies. De mica en mica van anar apareixent nous elements com la xemeneia de l’Arboç, tot seguit el circuit de la Idiada. El darrer gran complex que s’ha afegit a la comarca des del cel és la zona industrial que rodeja a la Bisbal del Penedès que per algunes persones fa mal als ulls al veure aquells monstres urbanístics en mig de camps i oliveres.

Tot això és fruit d’un seguit de canvis que s’han produït en les darrers dècades. Per una banda, avui en dia fer de pagès a casa nostra és un ofici que no resulta gens aconsellable pel baix preu dels productes agrícoles entre altres aspectes. Una peça clau nouvinguda  és  l’excessiu zel administratiu que s’ha anat implementant en aquest camp i que omple de papers i formularis el disc dur de molts pagesos. Un altre punt a tenir en compte és la climatologia adversa que per mil fenòmens meteorològics cada dia és més complicat aconseguir una collita digna després de supera glaçades, sequeres, inundacions i altres elements que de tant en tant ens visiten. Per fer front a aquestes inclemències tenim les assegurances però encara per molts resulta més econòmic no pagar aquestes primes i deixar-ho tot a la sort del temps.

Quan els dos processos s’uneixen tenim el cas Bisbal del  Penedès que, de moment és el més privilegiat pel seu accés directe a l’autopista.

Si en el seu moment l’arribada de l’electricitat i la llum va ser tan important com l’obertura de l’accés de l’autopista l’any 1994 en aquest vila baixpenedesenca a l’Ap-2 que es va potenciar a l’any 2021 amb la desaparició dels peatges. Totes han suposat un gran canvi social i econòmic en la localitat, però aquesta empenta laboral ha anat agafant embranzida a la resta de la comarca.

Per una banda aquestes naus imponents dedicades principalment a la logística representen un gran mercat laboral per a moltes persones de la localitat i rodalies. Els permet un treball poc especialitzat amb un salari baix, però que a base de fer hores i nits fa que la massa salarial pugui augmentar al final de mes. Per una banda estan aquestes famílies que viuen d’aquesta oferta laboral sense haver d’anar gaire lluny. Al seu costat tenim els pagesos que veuen que poden treure un alt rendiment als seus terrenys que no aconseguirien si continuessin estan qualificats com a sol agrícola. Tots hi troben la seva part del benefici que al final és purament econòmic. A l’altra costat trobem els defensors de la natura que no deixen de defensar el medi ambient i rodalies. El problema és que del medi ambient amb oliveres i vinyes és molt bucòlic i tendre, però el resultat econòmic és minso. Una part considerable de persones, en el fons, sempre aposten pels diners per sobre del romaní i la farigola silvestre.

En la passada consulta e la Bisbal del Penedès que només  es va convocar una part de la població presumptament més afectada per aquesta requalificació de 74 hectàrees agrícoles en sol industrial que inclou el típic petit parc per anar a fer pixar el gos. La gent va votar per una àmplia majoria que preferia les oliveres i els marges, però com no era una consulta vinculant, l’Ajuntament va voler seguir endavant en la urbanització d’aquest espai a tocar al nucli bisbalenc. Darrerament estem vivint una època divertida en aquest consistori bisbalenc després d’una temps de pau i tranquil·litat que va seguir a l’època Puigibet on va haver-hi molta salsa. Les dues parts juguen les seves cartes, però jo crec que ara per ara o hi ha una sentència judicial amb mesures cautelars clares o la solució definitiva haurà d’esperar a les urnes de la tardor del 2027. L’espectacle està servit. Farigoles versus logística.  A veure com acaba tot plegat.

diumenge, 25 de maig del 2025

Interessant però massa llarg el concurs d'enceses de Calafell


 

Aquest dissabte he anat a l'encesa del IV Calafell Fire Festival al parc de la Sínia. La idea està molt bé perquè la gent ho pot seguir des d'un lloc raonable i hi ha caliu i s'ho passa bé. El vaig trobar massa llarg. Primer desfilent sense encendre, després encenen, després les batalles de dos en dos i després l'encesa de cadascun. Comença a dos de deu i va acabar a les 24 hores per veure sis bèsties de foc, una tortuga d'Ontingyent i tres infantils. Molt bé de posar un narrador i un música en viu, però és tres cops del mateix. No per durar més la cosa està millor, però m'agrada que es facin coses d'aquestes en aquesta comarca que es especialista en foc. El lloc està molt bé i la veritat que hi havia moltes ganes. A veure per la propera edició.

divendres, 23 de maig del 2025

Una fira de la salut amb aspiracions



 El passat dijous dia 22 un tros del carrer Cafès del Vendrell va acollir la 4a edició de la Fira de la Salut, una proposta organitzada per la Xarxa Tecla amb altres participants com Protecció Civil i Creu Roja. Després a la tardor es fa una altra fira similar  però amb altres ingredients. És evident que un dia a la setmana els iaios van ser els principals usuaris d'aquesta mostra. Les fires multisectorials està clar que no van ni en rodes i la gent aposta pel tema concret. El que tocaria es fer una fira unitària d'aquest tema amb tallers i conferències sobre aquest tema. La cosa podria estar molt bé però això de posar 5 carpes queda una mica molt light. Molt bé per la gent que ho ha fet, però tu veus el cartell i vas allí i en un no res ja te l'has passat. S'hauria de fer en un horari amb més possible gent i no un dissabte al matí on molts tenen la seva vida. Suposo que el problema deu ser pagar les hores extres, doncs igual que es llencen diners en altres xorrades es poden aprofitar per aquí i fer una cosa amb cara i ulls sinó la cosa queda molt pobre però que està molt bé pels recursos que tenen, però això no es justificació amb un imperi com la Tecla i un ajuntament com el Vendrell. Per fer la foto ja està bé. però la gent es mereix alguna cosa més digna i res enhorabona als que ho han fet possible. No cal que cada àrea tingui la seva mini fira sinó que potser que en fem una entre tots amb diners. No sé. És el que penso.

dijous, 22 de maig del 2025

Hola, què tal?



 

Hi ha imatges de la meva adolescència que no s’esborren facilment. Quan jo estudiava àrab a Tunis durant els mesos d’estiu era impossible no veure pels carrers i places del municipis tunisencs grans fotografies del dictador de torn amb grans missatges universals per salvar la humanitat i de pas, la patria. La cosa xocava una mica. Jo venia d’un poble petit que a banda de les eleccions municipals i alguna cosa més no tenia que contemplar la foto de ningú cada dia penjada al costat de la porta del garatge. Han passat el temps i aquelles imatges que jo veia en paper en grans plafons les podem trobar avui a les xarxes socials on gairbé tothom hi està connectat d’una manera o altra.

La persona que ostenta el poder màxim d’un territori dins les seves competències ha d’executar les seves perrogatives per complir amb la seva escomesa social i política. Igual que el zelador del CAP cada dia li toca obrir i tancar a l’hora acordada les portes d’accés al públic. Cadascú en la nostra societat ha d’executar el seu rol respectant la llibertat dels altres i sense trepitjar la resta. Avui en dia igual que passa a moltes dictadures, molts dels nostres polítics confonen les coses i des del dia següent que ocupen el poder es dediquen a fer promoció de la seva persona per seguir mantenint el poder i intentar repetir mandat. Alguns són més familiars i es deixen acompanyar dels seus companys d’equip de governs. Altres prefereixen actuar individualment tot i que puntualment sempre es cola algú de l’equip de govern per fer una mica més de patxoca. És una llàstima que a Espanya no hi hagi un límit de mandats com passa als Estats Units. Un parell de mandats i fora. Si vols repetir t’esperes quatre anys i hi tornes. Aquesta mesura ajuda higienitzar les estructures de poder des de dalt sinó tot aquesta gent que estan 20 anys ocupant un càrrec ja sigui d’una entitat pública o privada l’únic que demostren és que tenen un problema perquè no són capaços de renovar el cap visible. Alguns cop el que figura dalt de tot tampoc és el que mana realment, però de totes maneres aquests càrrecs vitalicis no són els més lloables encara que algun cop quan aquests inamovibles pleguen definitivament o directament es moren la cosa se’n va en orris. L’estructura era massa feble per aguantar qualsevol sotrac.

Reprenen el fil de l’inici d’aquest article a mi em sembla molt bé que l’alcalde de torn es reuneixi amb 25 entitats, faci 21 vins d’honor, reparteixi 15 lots de nadal i inauguri 33 fires o xerrades vàries en un temps prudencial. La tasca d’un batlle és procurar que l’administració compleixi amb la seva missió de mantenir la via població en condicions, vetllar per la seguretat de tots els barris del municipi i en general treballar que els serveis públics funcionin amb les millors condicions per donar uns serveis òptims als ciutadans.

Hi ha moltes empreses privades importants com potser que en comptades ocasions surten a la llum pública darrera d’un faristol perquè moltes la realitat s’ha de veure de primera mà. No cal informar d’alguns canvis que es van produint perquè tard o aviat tothom ho ha de notar, sinó malament. Un mandatari polític vol millorar la neteja d’un espai públic, doncs res es contracta el personal necessari i els recursos adequats. La millora amb un temps prudencial es nota que ha tingut efecte. El que no pots petendre és que amb uns recursos de l’ambit d’un barri puguis tenir en condicions una ciutat. Hi ha coses que es veuen al carrer i no cal perdre el temps darrera el faristol venent motos a la gent quan tot resta igual o pitjro.  Està molt bé organitzar festes vàries directament encara que sigui prescidint de les entitats del gremi, però tot queda molt desamparat quan no hi ha un esperit darrere és com beure un cafè en un got de plàstic. Tot és important a la vida. Aquests detalls sónclaus perquè estem confonent les coses. Un alcalde no és un presentador d’un telenoticies adequat pels amics. La tasca principal d’un ajuntament no es tenir el calendari ple de festes i derivats durant l’any sinó mantenir les funcions públiques inherents a la funció pública. Un polític ha de fer política des del despatx amb alguna sortida exterior, però no de presentador  de “memes” i anar penjant-se medalles de pa sucat amb oli sense solta ni volta.

diumenge, 18 de maig del 2025

Obrim la temporada de platja, la personal. Per l'oficial encara queda.



 Avui feia sol i a part de la romeria a Albinyana no hi havia res amb personalitat. Llavors doncs toca anar a la platja a gaudir del nostre mar. Evidentment els xiringuitos anaven amb molta bona acollida pero clar les dutxes no n'anava cap i els rentapeus doncs tampoc ni gota. En aquests temps s'hi està molt tranquil. L'aigua estava freda de mil dimonis, però allí una mica a la sorra i donar un tomet va molt bé per preparar el vermutat dominical. Apa endavant ja ha començat la temporada de platja.

divendres, 16 de maig del 2025

La meva àvia avui faria 100 anys


 

La meva àvia Humildad, mare de ma mare avui faria 100 anys. Ella ja veia tot això del còvid i ens va deixar l'any 2019 perquè ja no tenia il·lusíó i llavors de mica en mica es va deixar i en un parell de mesos, doncs res, ens va deixar. Era una persona que era molt llesta, molt humana amb molta memòria i una gran persona en tots els sentits, però als 94 anys va morir en una trista habitació d'hospital. Ella em va ensenyar moltes coses que no estan als llibres tot i que no vivia amb mi, sempre hi havia molt bona comunicació. Una persona avansada al seu temps i amb molt de carisma. Un homenatge per aquesta senyora que tinc la sort de portar una part de la seva sang. Una persona clau en la meva manera de pensar com la meva altra àvia per part de pare que també em va aportar moltes coses. Una abraçada buela allà on estiguis i no paris de ser com ets en l'altra vida.

Keneton el renaturalitzador, una nova xorrada pública



Segons diuen abans d'acabar l'any començaran les renaturalitzacions. Una de les accions es renaturalitzar la riera de la Bisbal entre el pont nou i el vell al seu pas pel Vendrell. Hi haurà un canvi de vegetació i es faran talussos en forma de "U" i s'hi posarà més verd pels laterals perquè dins la campanya fora aparcament gratuït del centre del Vendrell on ja s'inclou el famós i super mega utilitzat carril bici. Doncs res. Aquest és un projecte xorres, del tot innecessari que s'han tret de la mà per rebre una subvenció del goven del PSOe amb un cost de 6,4 milions 'euros i la subvenció és d'1,2. Si seguim el model Tabaris la cosa es pot costar uns 20 milions d'euros després del sobrecost que aquest temple faraònic ha suposat per les arques municipals. Un projecte que no interessa a ningú perquè millor que la natura un polític del PSOE no pot renaturalitzar. A veure com acaba tot plegat i suposo que la gent està contenta. A la presentació al Tívoli hi van anar quatre gats i res. Un cop més d'esquena a la gent que no vol xorrades com aquesta. Uns diners que es podien invertir en neteja i enllumenat que serien molt més útils que això, evidentment.