Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense sabiesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'unica forma que tens, de continuar... Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Trencar aquest desencert, convences d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
dimarts, 29 de maig de 2007
La culpa la tenien els fantasmes
La festa de la bicicleta va patir una gran davallada amb la dimissió dels fantasmes. Gràcies a Déu i als participants que la fan realitat encara tira, però no ha aconseguit la volada de quan el Jaume Carbonell i els seus convidava a la Mascó al Vendrell. Segurament ells eren la seva ànima i ara rorda i roda sense agafar aquesta empenta que va viure en els darrers anys de la Comissió Jan Fuste. A veure que passa aquest diumenge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari