divendres, 18 de maig de 2007

Un punt entre dues realitats socials

Una de les celebracions més esperades en el calendari comarcal és la Romeria de Mayo que anualment se celebra a Tomoví. Cunit no fa moltes setmanes també va acollir la seva “Feria” particular. No fa gaires dècades aquests esdeveniments eren vistos per moltes persones com un acte aliè a la nostra cultura més tradicional. Juraven i perjuraven que per res del món posarien els seus peus en aquests festetjos amb unes arrels tan llunyanes a les nostres. Aquesta recança inicial d’algun convilatans avui en dia ja està més que superada i són moltes les persones de tots els orígens que s’hi deixen caure amb una excusa o una altra. Per unes hores cauen en la temptació de la música i dels “finos” amb pernil ibèric que allí es serveix amb abundància. Si repassem l’actualitat de la darrera Setmana Santa en seguida trobarem a la Confraria de Nuestro Señor de las Penas y Nuestra Señora del Consuelo del Vendrell que també va celebrar la seva processó de Setmana Santa. Encara que, ocasionalment, per culpa de la pluja, no va poder sortir al carrer que havia estat la seva intenció inicial.
Hi ha una convivència cultural força correcte en la major part de la nostra societat, encara que mai hi faltaran els comentaris més puristes que no acaben d’assimilar els nous vents que ja fa dies que es deixen notar. Amb l’entrada d’un nou segle ens trobem amb una nova immigració ben diferent a la anterior. Aquest cop amb una altra religió, un a altra llengua i una altra manera de pensar i un tarannà diferent. Aquí és on sorgeix el problema que fins ara havíem anat esquivant d’una manera més o menys lúcida. Els uns els tanquen. A els altres ja els està bé i ambdós aixequen uns murs invisibles i gairebé insalvables. Alguns barris van patint importants canvis socials quan de mica en mica són conquerits pels nouvinguts que busquen pisos grans i econòmics. Els de tota la vida quan veuen aquest panorama es venen l’habitatge abans que no baixin els preus fins nivells més baixos. De mica en mica hem anat construint guettos on la població indígena estan en franca minoria. Apareixen els comerços, els locutoris, les perruqueries. Es van creant un societat paral·lela que permet viure als seus membres sense que gairebé hagin d’utilitzar el castellà.
Apareix la consciència política que pren força ràpidament. Un tema que preocupa a la societat i que pot marcar un nombre important de sufragis. Els que ho tenen clar treballen a consciència aquest marge de vots potencials. Aviat és veu que l’estratègia funciona. Amb un discurs clar i català guanyen un regidor. A les properes eleccions repeteixen experiència sense haver patit cap desgast anteriors compteses electorals. La gent en parla al carrer. Uns els donen dos regidors, els més agosarats tres. El que és força segur es que tindran la paella pel mànec que només pot desmuntar al Vendrell un pacte PSC-CIU força inversemblant a primera vista.
Alguns, amb el pas del temps, veuran com aquestes dissonàncies socials s’aniran esvaint fins a participar plenament en el pastís de la convivència que reuneix a tota la societat.
Molts altres, majoritàriament els que vénen de més lluny, passaran a crear aquestes barriades satèl·lit que volen adaptar en el nou territori unes tradicions i formes socials que li són alienes. Uns l’han coneguda en la pròpia sang, però altres només l’han viscut a través dels seus pares i durant els períodes de vacances. La seva realitat és diferent i no s’acaben d’integrar ni aquí ni allà perquè no volen renunciar a aquesta combinació de costums que entrelliguen les dues comunitats, a priori, ben oposades. Són fills de les seves circumstàncies. Segurament amb el temps aquestes bombolles socials s’aniran diluint. Quants voldran tornar al seu país a començar una nova vida? Pocs seran els que renunciaran als beneficis de la nostra societat. Estarem durant uns anys compartint la nostra realitat amb aquestes barriades que estan a mig camí entres els dos destins finals. El discurs polític no aporta una solució clara. L’evolució natural ben portada dóna millors resultats a tots els elements que intervenen.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 18 de maig de 2007

Cap comentari: