divendres, 11 de maig de 2007

No és el que sembla, electoralment

La nostra escala de valors ens ha educat, des de la tendra infància, perquè dirigim els nostres objectius per assolir els registres més elevats. De petits, a l’escola, ens han ensenyat que la nostra màxima aspiració havia de ser treure un 10 en totes les assignatures. Sense pensar-ho dos cops, hem treballat per assolir aquesta fita. Més tard, i si hem continuat resseguint la vida acadèmica, la nostra propera prova és el diploma d’una llicenciatura amb un master inclòs. Però amb un nom captivador i impartit per un centre amb unes sigles de prestigi. Al carrer, empesos per una força entremaliada barreja entre consumisme i pressió social sempre hem intentat tenir el millor cotxe, la millor motocicleta, inclòs un ampli ventall de Cds per escoltar a casa que inclogui les darreres novetats. Avui en dia, tirar unes fotos amb una càmara analògica que no sigui de la gamma alta pot arribar a produir algunes bromes pesades, entre els concurrents, que poden resultar difícils de pair per als fotografs més sensibles. Qui no fa servir una càmara digital? o, simplement, en el moment precís, se l’ha deixat a casa. Fes-la prova i mira la cara encuriosida dels que tens al costat. Hem d’intentar no caure en aquestes trampes que molts cops amb què la modernitat ens posa a prova. L’estudiós que col·leccionava 10’s gairebé va suspendre tots els crèdits del primer trimestre de la universitat. El que te un master de renom està treballant de peó de paleta perquè guanya el doble que per la ETT amb la que treballava en un important caixa catalana. El del cotxe, ara va en transport públic perquè no podia pagar l’entrada del pis de 50 metres quadrats que s’ha comprat al centre de Cunit. Després, amb els anys i amb l’experiència assolida, ja vas adaptant els teus gustos a les teves necessitats reals fugint una mica de les impressions socials. Per exemple: No et compraràs mai un 4X4 si la teva plaça de pàrquing no dóna per més que un utilitari sense gaires pretensions.
És molt important que tinguem clar aquests principis bàsics en els que ens movem per escollir la opció que més interessa el proper diumenge 27 de maig. No qui crida més sempre te raó. Ni qui apareix més a la petita pantalla té el millor programa, ni la solució que millor s’adapta a les nostres necessitats.
La nostra petita part de poder efectiu la tenim diluïda dins la papereta que el proper diumenge dia 27 estem convidats a dipositar en una urna. La resta d’eleccions i referèndums també ens afecten, però aquest cas és la que ens toca més a prop a banda de la comunitat de veïns que és una altra història.
Propostes electorals en aquestes eleccions en tenim per donar i per vendre: els de sempre, els que semblava que eren de sempre però com els han fet fora han muntat una altra proposta, els joves alternatius, els catalanistes, els d’esquerres, els d’esquerres però també amants del medi ambient, els que no conec ningú, però em cau bé el seu secretari general, els que empastifen el poble de cartells, els que no tenen cap cartell penjat, els de dretes, els d’esquerres, els de centre i alguna cosa més, els que volen canviar-ho tot, els que són com tu, els que no coneixen ni a casa seva, els salvadors, els revolucionaris, els que no pacten amb partits xenòfobs, els que són considerats xenòfobs però que ells diuen que no ho són pas, els camells que coincideixen amb les eleccions i que només avisen que estalviem aigua a Calafell, els guapos, els que no tenen res a dir, els mecànics amb granota, els enemics del ciment, els verds, els rojos, els nacionalistes catalans i els nacionalistes castellans i tants altres que volen que confiem en ells per un dia en quatre anys. Aquest és el nostre poder real i l’hem saber utilitzar per garantir, a priori, que guanyi el qui té un millor programa amb mecanismes i persones per fer-ho realitat. Però abans d’acabar hem de tenir cura de no deixar a un dels nostres protagonistes a mitja feina. El xicot de la càmera analògica ara és dedica a fer reportatges per una agència de turisme internacional. Les seves fotos serveixen perquè molts altres somiïn en un viatge fantàstic mentre esperen que arribin les esperades vacances.

Publicat l'11 de maig de 2007 al Diari

Cap comentari: