divendres, 25 de maig de 2007

El nuvi trobarà una bona pubilla per 4 anys?

Després de quinze dies oficials de campanya electoral en què els electors han estat atacats per bústia, televisió, ràdio, publicitat fixe, megafonia, refrigeris, en persona, internet, correu electrònic, megàfon, markéting, entre d’altres, ha arribat l’hora de la veritat. Tota aquesta artilleria pesada ja venia precedida de més de mig any d’un frec a frec entre els diferents candidats que s’anaven preparant per la batalla final que te lloc avui fins al punt de la mitjanit. Demà a descansar. Principalment els candidats, amics i familiars, que han esgotat totes les forces després d’aquesta quinzena viscuda intensament. Sobre dos quarts de deu de la nit del diumenge ja podrem saber quin són els resultats de les urnes a cada municipi. A partir d’aquí, els més afortunats tindran la sort de servir-se només dels seus vots perquè podran fer ús de la majoria absoluta. Altres utilitzaren els pactes que ja tenien més o menys pactats abans del dia de les eleccions. Els més desafortunats hauran de començar un joc perillós per intentar formar una majoria estable i esperar que la seva núvia no festegi d’amagat amb un altre pretendent que la pot fer caure en la temptació en el darrer moment deixant plantat al pretendent en el banc de l’oposició. Un joc d’amor i desamor que en alguns casos té més ganxo que una telesèrie televisiva. Tot i que la seva duració està limitada a tres setmanes intenses.
Els principis bàsics que defineixen la política a la nostra comarca és que CiU i PSC no poden governar mai en coalició a cap municipi. Una tradició que s’ha complert amb alguna excepció curiosa com a Llorenç que governa PSC i Unió, però és un cas atípic que segurament no tindrà una segona part en la propera legislatura. Al Consell Comarcal en anteriors legislatures també s’havia produït un pacte entre les dues principals forces, però aquesta entitat te un poder força limitat. No pot oferir el nivell de seducció de qualsevol ajuntament de la comarca. Tot i això, en aquest mandat que s’acaba, ha sorgit una curiosa combinació entre CiU, ERC i ADMC que deixa enrera anteriors pactes amb més magnitud.
A partir d’aquest principi bàsic, tots els pactes són ben vistos i acceptables amb la corresponen explicació pública més o menys convincent. Alguns nuvis som més primmirats per escollir una pubilla que li deixi tocar la dot durant els propers quatre anys i no agafen a la primera que se li presenti ben guarnida i formosa. Altres ho arrepleguen tot, al preu que sigui que la palla va cara. L’important és portar el bastó de manaire. Hi ha nuvis que van sols a buscar la seva promesa. Altres, que ja estan versats en les normes d’aquest món de la política, hi apunten també una parenta llunyana que encara que no tingui molts pretendents pot ser la peça clau per assolir la majoria de regidors. També són molt útils els vots que li pot restar al rival més directe. Fins aquesta legislatura al Vendrell tenien una pubilla coqueta que després de saber el resultat de les eleccions es declarava al promès més galant i poderós. Curiosament també era el que havia obtingut més bon resultat electoral. Però després d’unes trifulgues de palau aquesta senyora va morir apassionadament i amb el cor esberlat de tan d’amor. La seva rica dot s’ha repartit entre dues cases pairals i amb aquest trasbals ha perdut l’empenta d’altres temps que si que van ser millors. ¿A veure que passarà amb aquest hereu de casa bona que no es deixa entabanar per cap jove morena d’arrels i costums alienes a les nostres? A Calafell, aquest nuvi experimentat de cabells blancs i proper al poble tornarà a enamorar-se d’aquella jove princesa amb mig poble família seva? A Cunit, la núvia tornarà a anar sola a l’altar deixant tots quasi tots els galants a l’oposició? Que guanyi el millor sense trampes ni cartró. El poble mai s’equivoca, però alguns dels seus representants polítics potser si.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de maig de 2007

Cap comentari: