Una coneguda perruqueria del Vendrell ja s’adaptat a les necessitats dels seus clients. Obra a la una del migdia i fins a les nou de la tarda de dilluns a divendres amb horari continuat. Aprofitant que el dissabte per a moltes persones és un dia festiu, obren el seu establiment des de les nou del matí fins a les nou del vespre sense interrupcions. Els actuals propietaris es plantegen seriosament si més endavant, de cara a l’hivern, en comptes de tancar a les nou ho faran a les vuit segons els costums de la clientela.
Jo crec que aquest horari laboral és una gran pensada en un món on moltes parelles han de treballar els dos membres i es queden gairebé sense temps material per anar a comprar en el cas que coincideix la seva jornada amb el de la majoria de comerços. Per aquest motiu alguns establiments acostumen a tancar a la tarda un quart o mitja hora més tard per facilitar que aquest important volum de compradors no tinguin excusa per gaudir dels seus serveis.
Una de les maneres per fer més competiu un negoci és flexibilitat en el seu horari. Això no vol dir tenir les portes obertes, sinó intentar adaptar els horaris dels clients amb els de servei al públic. Al Vendrell hi ha un popular supermercat que te obert els diumenge per la tarda. Algun cop he anat a donar un tomb i he vist que són moltes les persones que aprofiten aquesta franja horaria d’un dia festiu per fer les seves compres setmanals. Aquesta superfície es pot permetre aquest luxe d’obrir cada dia, però si tanques dos dies laborables a la setmana per compensar l’obertura d’un dia festiu, potser encara tindria una balança econòmica positiva que ho justificaria plenament.
Els dos eixos del comerç actual a casa nostra és aparcament i diversitat horària acompanyat amb uns preus raonables. El responsable que sàpiga combinar aquests dos punts febles tindrà molts punts a favor perquè el negoci tiri endavant.. Si al matí obre la botiga a les nou i mitja i quan toquen les vuit de la tarda ja baixa la persiana potser no ho te tan ben parat com el que obre a les vuit del matí, però per la tarda prefereix obrir a les sis i tancar a les nou que és quan moltes persones és mouen acovardides per la calor que impregna l’aire del carrer.
Molts conceptes clàssics encara estan massa vigents en les nostres mentalitats. Aspectes com més hores facis més bon resultat obtindràs o has de tenir la botiga de queviures en un lloc comercial són coses que de mica en mica es van superant. Molts compradors el que volen és aparcar prop i comprar el màxim de coses a un preu no excessivament elevat, però amb marques mitjanament conegudes. S’està imposant la imatge de la parella que va de compres per tota la família i que carrega fins dalt el carret de la compra amb tot el que necessita per la setmana. Si més endavant li fa falta algun element imprescindible utilitzarà la tenda de comestibles del costat de casa per comprar un quilo de farina per fer la bechamel dels canelons.
Per altra banda, també esta agafant empenta les botigues especialitzades amb coses més sibarites i amb molta varietat i especificitat. Existeix el client que amb bon paladar i una butxaca que li pot permetre aquests gustos més exquisits que va buscant en cada establiment allò que necessita fugint totalment de les grans superfícies. Potser el seu volum de compra no és molt elevat, però està disposat a pagar un preu alt per allò que li fa il·lusió posar-se a la boca. Algunes bodegues de vi del Vendrell sempre hi ha gent, perquè aquests espais és un clar exemple d’aquest tipus de comprador. Comerços que encara que el que inverteixen en publicitat és força reduït el boca a boca i la tradició i la qualitat dels seus productes fan la resta.
Alguns carrers del Vendrell, com el Montserrat i l’Àngel Guimerà cada dia són més apreciades per donar-hi un tomb, perquè han coincidit diversos establiments amb productes comuns que te uns compradors potencials que sovint van a mirar si hi ha alguna cosa nova que els hi faci el pes. Altres botigues similars que són lloc de pas obligat entre diferents punts del municipi han hagut de tancar perquè tot i estar concorregut, la gent no te la mentalitat de comprar en aquest espai físic i és una botiga més sense més interès pel client potencial. Altres comerços que estan identificats amb una marca coneguda si que són focus de molts compradors que se senten atrets per una disseny definit i són capaces per si soles de donar empenta a carrers de la vila que fins ara no figuraven com a comercials per a moltes consciències. Si aquests dos carrers que he dit són part essencial del Vendrell comercial, la zona del Jané Parera són les reis de les tapes i restaurants populars per excel·lència. Sense que hi hagi un disseny previ, el teixit mateix es va diversificant per zones . Això permet que tots hi sortim guanyant, perquè si volem un producte o un servei ja sabem cap a on ens hem dirigir i que tot no estigui barrejat com ha passat fins ara.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 31 d'agost de 2007
Jo crec que aquest horari laboral és una gran pensada en un món on moltes parelles han de treballar els dos membres i es queden gairebé sense temps material per anar a comprar en el cas que coincideix la seva jornada amb el de la majoria de comerços. Per aquest motiu alguns establiments acostumen a tancar a la tarda un quart o mitja hora més tard per facilitar que aquest important volum de compradors no tinguin excusa per gaudir dels seus serveis.
Una de les maneres per fer més competiu un negoci és flexibilitat en el seu horari. Això no vol dir tenir les portes obertes, sinó intentar adaptar els horaris dels clients amb els de servei al públic. Al Vendrell hi ha un popular supermercat que te obert els diumenge per la tarda. Algun cop he anat a donar un tomb i he vist que són moltes les persones que aprofiten aquesta franja horaria d’un dia festiu per fer les seves compres setmanals. Aquesta superfície es pot permetre aquest luxe d’obrir cada dia, però si tanques dos dies laborables a la setmana per compensar l’obertura d’un dia festiu, potser encara tindria una balança econòmica positiva que ho justificaria plenament.
Els dos eixos del comerç actual a casa nostra és aparcament i diversitat horària acompanyat amb uns preus raonables. El responsable que sàpiga combinar aquests dos punts febles tindrà molts punts a favor perquè el negoci tiri endavant.. Si al matí obre la botiga a les nou i mitja i quan toquen les vuit de la tarda ja baixa la persiana potser no ho te tan ben parat com el que obre a les vuit del matí, però per la tarda prefereix obrir a les sis i tancar a les nou que és quan moltes persones és mouen acovardides per la calor que impregna l’aire del carrer.
Molts conceptes clàssics encara estan massa vigents en les nostres mentalitats. Aspectes com més hores facis més bon resultat obtindràs o has de tenir la botiga de queviures en un lloc comercial són coses que de mica en mica es van superant. Molts compradors el que volen és aparcar prop i comprar el màxim de coses a un preu no excessivament elevat, però amb marques mitjanament conegudes. S’està imposant la imatge de la parella que va de compres per tota la família i que carrega fins dalt el carret de la compra amb tot el que necessita per la setmana. Si més endavant li fa falta algun element imprescindible utilitzarà la tenda de comestibles del costat de casa per comprar un quilo de farina per fer la bechamel dels canelons.
Per altra banda, també esta agafant empenta les botigues especialitzades amb coses més sibarites i amb molta varietat i especificitat. Existeix el client que amb bon paladar i una butxaca que li pot permetre aquests gustos més exquisits que va buscant en cada establiment allò que necessita fugint totalment de les grans superfícies. Potser el seu volum de compra no és molt elevat, però està disposat a pagar un preu alt per allò que li fa il·lusió posar-se a la boca. Algunes bodegues de vi del Vendrell sempre hi ha gent, perquè aquests espais és un clar exemple d’aquest tipus de comprador. Comerços que encara que el que inverteixen en publicitat és força reduït el boca a boca i la tradició i la qualitat dels seus productes fan la resta.
Alguns carrers del Vendrell, com el Montserrat i l’Àngel Guimerà cada dia són més apreciades per donar-hi un tomb, perquè han coincidit diversos establiments amb productes comuns que te uns compradors potencials que sovint van a mirar si hi ha alguna cosa nova que els hi faci el pes. Altres botigues similars que són lloc de pas obligat entre diferents punts del municipi han hagut de tancar perquè tot i estar concorregut, la gent no te la mentalitat de comprar en aquest espai físic i és una botiga més sense més interès pel client potencial. Altres comerços que estan identificats amb una marca coneguda si que són focus de molts compradors que se senten atrets per una disseny definit i són capaces per si soles de donar empenta a carrers de la vila que fins ara no figuraven com a comercials per a moltes consciències. Si aquests dos carrers que he dit són part essencial del Vendrell comercial, la zona del Jané Parera són les reis de les tapes i restaurants populars per excel·lència. Sense que hi hagi un disseny previ, el teixit mateix es va diversificant per zones . Això permet que tots hi sortim guanyant, perquè si volem un producte o un servei ja sabem cap a on ens hem dirigir i que tot no estigui barrejat com ha passat fins ara.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 31 d'agost de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada