divendres, 7 de setembre de 2007

Un nou concepte de casa de la vila

En la recta final del segle passat el municipi Albinyana estrenava casa consistorial reformada. L’any 1998 o 1999 el senyor Manuel Bofarull era l’encarregat de llegir el pregó inaugural des del seu ampli balcó ( un element arquitectònic que no acabo d’entendre per les seves excessives dimensions) de la nova seu. Aquesta remodelació aprofitava l’espai que havien deixat unes antigues escoles que s’ubicaven en els seus baixos i la superfície d’un quarto fosc que havia fet de calabós per als veïns menys solidaris del municipi. La distribució d’aquesta nova casa de la vila se’m fa difícil d’entendre. No sóc arquitecte ni de bon tros, però hi ha coses que no m’acabaven de quadrar. Quan tot just va entrar en funcionament: la sala de plens en la planta baixa i la recepció dalt. El pas del temps l’ha tornat una mica més racional i més accessible a tothom, però la seva idea original crec que no era la més encertada.
Pel municipi corren rumors que es construirà una nova seu de la casa de la vila al voltant del que avui on les escoles municipals Joan Perucho que també tenen les setmanes comptades. Una bona proposta educativa. Les escoles noves que s’estan construint a un ritme frenètic acolliran els gairebé 170 nens que ja estudien a les seves aules millorant el seu espai i la seva idoneïtat per a realitzar els estudis primaris etapa pre-escolar.
Albinyana, Calafell, El Vendrell, Santa Oliva,. Cunit i Consell Comarcal són algunes de les entitats públiques de la comarca que necessiten noves dependències. Un edifici integrat bàsicament per un gran arxiu global en els pisos inferiors. A la resta de l’immoble intentar encabir el màxim nombre possible de departaments i àrees públiques. El que avui en dia està de moda per manca d’una planificació adequada o simplement per quedar bé amb tothom és anar espargint dependències municipals en diferents punts del municipi. Aquesta metodologia, molts cops, en comptes de facilitar les coses als ciutadans, l’obliguen a conèixer el teu municipi d’una manera innecessària.
Sóc de les persones que pensen que és millor crear en diferents zones importants del municipi oficines d’atenció al ciutadà per recollir instàncies i realitzar alguns tràmits concrets amb el ciutadà. Però tota la maquinària central d’una empresa pública ha d’estar en un mateix edifici. Si un expedient d’obres públiques s’està utilitzant al seu departament segurament també el poden demanar a secretaria i fins a tot a benestar social. En el cas que aquests tres departaments estiguin en indrets diferents és una pèrdua de temps i recursos innecessaris traginar la documentació d’un lloc a l’altre amb la perillositat que comporta en cas de pèrdua o fragmentar o desordenar la documentació. Una entitat pública coherent ha de treballar, a part des d’una perspectiva horitzontal en un mateix departament, però sense perdre la línia vertical amb altres seccions que també tenen interès en un tema en concret.
Els veïns ens queixem pel desgavell o insuficiència que existeix en alguns elements claus de la societat del benestar com l’ensenyament, el transport públic, la sanitat. Molts cops ens deixem al tinter un element tan important com l’estructura física d’un ajuntament.
El millor és buscar un edifici que sigui gran en relació als administrats i tingui la possibilitat de ser ampliat amb una projecció mínima de 50 anys. Ubicat en una bona zona amb aparcament al seu voltant i un bon servei de transport públic que et permeti un fàcil accés. Organitzat de manera que sense sortir de l’edifici puguis sortir amb la solució a la mà i no amb una simple cita amb un funcionari que treballa a l’altra punta del terme. S’han creat polígons industrials per al teixit empresarial. Molts grans supermercats estan fora del centre. Ara és el torn d’apostar perquè les entitats públiques també tingui el seu lloc idoni on tothom hi pugui anar. Descentralitzar departaments d’un edifici per posar-ho en un altre lloc pot convertir-se en una solució temporal. Sempre és pot mantenir l’edifici antic per fer-hi casaments, plenaris i alguna altra activitat protocol·lària, però tota la maquinària ha de treballar conjuntament en un mateix
lloc.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de setembre de 2007