dimecres, 12 de setembre de 2007

Poques senyeres al Vendrell

El dia de la Diada a la tarda vaig donar un tomb pel Vendrell i la veritat és que el numero de senyeres que hi havia penjades era poc nombrós. Dins d'aquest poc nombre, força eren estelades. Crec que cada dia per la majoria de les persones la Diada és una festa i enguany i l'any que ve serà el pont de la Diada que aprofiten per fer altres coses. El sentit de les festes es va perdent. La defensa d'una nació i una cultura és fa dia a dia amb llibres en català, cinema en català, administració en català. Cantar el Segadors, posar la Senyera al balcó i participar en algun acte és una flor que no fa primavera. Aquesta feina s'ha de fer des del silenci i constant. Si al darrere d'una diada no hi ha un treball ferm per tirar la nació endavant no deixa de ser un acte excessivament folklòric sense contingut. Tots aquells que van viure la Diada amb intensitat ara els toca fer els deures i des del seu lloc de treball o des del seu jo potenciar tots els valors culturals i socials que s'amaga darrera aquesta jornada. Sobre el recital de Miguel Poveda i Maria del Mar Bonet per la televisió amb motiu de la celebració oficial de la Diada no em va agradar gens. Si primer hagués cantat un i després l'altre, perfecte. Però tot junts allí em recordava un d'aquests quadres del Tapies que ni amb tres cubates de vodka entens com és que te tan valor. Suposo que encara sóc massa jove per entendre-ho.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Amb tots els respectes per la Bonet i el Poveda, però jo definiría la seva actuació dient que semblaven dos borratxos de taberna; encara no tinc clar si cantaven, udolaven o cridaven, però se que són capaços de coses millors.Si el que volíen era fer una mostra de cançóns de feinejar, no van aconsseguir-ho. També em pregunto que passaría si a la cel.lebració del "dia de Andalucía" sortís algu cantant en català al mig de Sevilla.