Una de les notícies primerenques d’enguany provenia de Calafell. Es tractava ni més ni menys que de les queixes de CiU per l’acomiadament de 50 persones que treballaven en alguna de les dependències d’aquest consistori. Per aquesta mesura dràstica, els líders de la federació nacionalista demanaven el cap del regidor de Serveis Interns, Carles Robert. La setmana passada hi havia la carta al DIARI d’uns dels col·lectius afectats que es queixaven d’aquesta decisió. Aquesta notícia grandiloqüent s’ha de veure de prop . Per alguns dels treballadors que van acomiadar, el que va passar realment és que no se’ls va renovar el contracte que acabava el darrer dia de l’any. Per altra banda, altres treballadors que eren interines se’ ls va menar a renunciar al seu lloc de treball, d’un forma més o menys diplomàtica, a canvi d’un pessic econòmic més o menys envejable. El que és una realitat, espero no equivocar-me, que cap de les persones que va finiquitar la seva relació amb la corporació calafellenca tenia plaça fixa en la plantilla d’aquest consistori.
Un de la principals característiques dels municipis costaners és el seu espectacular creixement demogràfic en els darrers anys. Aquesta forta empenta comporta que l’ajuntament de torn necessiti més personal per atendre els seus serveis. La forma més transparent i oberta per a tothom i potser la menys practicada és l’oposició per ocupar una plaça de caràcter fix. Fas una prova i segons el seu resultat passes a formar part de la plantilla. També tenim el concurs oposició que combina una prova per tothom, però al seu resultat se li ha de sumar els punts del concurs. Els mèrits en forma de punts vénen a coincidir amb l’experiència en el lloc, estudis, altra formació. Etc. A partir d’aquí les formes d’entrada són força variades: entrevista, per recomanació de alguna oficina de treball, per simpatia política, per filiació, i moltes altres que tots coneixem.
Fins aquí no ha de passar res a les persones que en un primer terme ja aconsegueixen la plaça en propietat mitjançant concurs, oposició o les dues opcions juntes. El problema vindrà per totes aquestes persones que tenen un contracte temporal: alguns amb data de finalització i altres per obra o servei . Una formula que sinó està ben marcada la finalitat pots finiquitar quant menys t’ho esperes.
Posar de puntetes al carrer de cop i volta 50 treballadors jo crec que és una practica plenament reprotxable. Però també cal dir en honor a la veritat que tenir 50 persones en una situació de temporalitat també és un fet totalment censurable. Aquesta mesura del regidor socialista ha estat possible perquè durant uns quants anys s’han anat passant la pilota sense aportar solucions que garantissin una estabilitat laboral. Tota aquest personal que com a molt haguessin hagut d’estar un parell d’anys sense que se’ls convoqués la plaça fixa s’han passat, alguns fins a 15 anys, esperant que algun polític prengués la determinació de convocar la seva plaça.
És molt trist que entre els uns i els altres, 50 persones o més s’hagin hagut d’anar a la cua de l’atur o buscar-se la vida en altre consistori o empresa privada. Mentre a Calafell els uns i els altres es dediquen a criticar-se mútuament, els interessats de la localitat i d’altres municipi que vagin preparant proves selectives perquè ja ho diuen quan “les barbes del teu veí vegis tallar posa les teves a remullar”. Alguns càrrecs de confiança i similars ja fa dies que han escollit viure al ritme del draghon khan segons la legislatura. O estàs a dalt o baix. El problema és tots aquells que han escollit una vida discreta. Per motius varis es troben al carrer sense feina, encara que sigui amb un euro a la butxaca. No ens enganyem. Esperem que Calafell i altres municipis en prenguin nota.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 25 de gener del 2008
Un de la principals característiques dels municipis costaners és el seu espectacular creixement demogràfic en els darrers anys. Aquesta forta empenta comporta que l’ajuntament de torn necessiti més personal per atendre els seus serveis. La forma més transparent i oberta per a tothom i potser la menys practicada és l’oposició per ocupar una plaça de caràcter fix. Fas una prova i segons el seu resultat passes a formar part de la plantilla. També tenim el concurs oposició que combina una prova per tothom, però al seu resultat se li ha de sumar els punts del concurs. Els mèrits en forma de punts vénen a coincidir amb l’experiència en el lloc, estudis, altra formació. Etc. A partir d’aquí les formes d’entrada són força variades: entrevista, per recomanació de alguna oficina de treball, per simpatia política, per filiació, i moltes altres que tots coneixem.
Fins aquí no ha de passar res a les persones que en un primer terme ja aconsegueixen la plaça en propietat mitjançant concurs, oposició o les dues opcions juntes. El problema vindrà per totes aquestes persones que tenen un contracte temporal: alguns amb data de finalització i altres per obra o servei . Una formula que sinó està ben marcada la finalitat pots finiquitar quant menys t’ho esperes.
Posar de puntetes al carrer de cop i volta 50 treballadors jo crec que és una practica plenament reprotxable. Però també cal dir en honor a la veritat que tenir 50 persones en una situació de temporalitat també és un fet totalment censurable. Aquesta mesura del regidor socialista ha estat possible perquè durant uns quants anys s’han anat passant la pilota sense aportar solucions que garantissin una estabilitat laboral. Tota aquest personal que com a molt haguessin hagut d’estar un parell d’anys sense que se’ls convoqués la plaça fixa s’han passat, alguns fins a 15 anys, esperant que algun polític prengués la determinació de convocar la seva plaça.
És molt trist que entre els uns i els altres, 50 persones o més s’hagin hagut d’anar a la cua de l’atur o buscar-se la vida en altre consistori o empresa privada. Mentre a Calafell els uns i els altres es dediquen a criticar-se mútuament, els interessats de la localitat i d’altres municipi que vagin preparant proves selectives perquè ja ho diuen quan “les barbes del teu veí vegis tallar posa les teves a remullar”. Alguns càrrecs de confiança i similars ja fa dies que han escollit viure al ritme del draghon khan segons la legislatura. O estàs a dalt o baix. El problema és tots aquells que han escollit una vida discreta. Per motius varis es troben al carrer sense feina, encara que sigui amb un euro a la butxaca. No ens enganyem. Esperem que Calafell i altres municipis en prenguin nota.
1 comentari:
50 persones al atur de cop es excesiu. Segur que Calafell s'en resentira.
Publica un comentari a l'entrada