Sostenibilitat, medi ambient, transports alternatius, descongestió del trànsit. Tots aquests i altres termes moderns ens porten indefectiblement a parlar de la bicicleta. Un transport individual que pot donar sortida o almenys reduir els efectes de tot un seguit de problemes que cada dia estan més presents en la nostra societat. No cal llevar-se gaire aviat per veure com molts ciclistes baixpenedesencs aprofitant el dissabte i el diumenge per donar ales a la seva afició en el món de les dues rodes. Un esport sa que et permet conèixer i compartir experiències amb altres persones. Al mateix temps que és molt recomanable per a la teva salut.
Aquest considerable passió pel ciclisme que es viu a la nostra comarca no és suficientment correspost per l’administració pública ni per alguns clubs esportius. No cal ser fill de generacions gaire endarrerides per recordar el velòdrom del C.E. Vendrell on s’havien portat a terme competicions de nivell força elevat. Aquesta instal·lació de fa unes dècades que s’ha convertit en una pista a l’aire lliure que tant pot acollir un concert de música a l’aire lliure com una activitat esportista.
Durant molts anys hem sortit als principals mitjans de comunicació arran de la nostra festa de la bicicleta amb una llarga trajectòria sobre els seus pedals. Després de la dimissió de la Comissió Jan Fusté s’ha mantingut amb menys ressò que en èpoques passades, però tot i aquesta baixa forma per la que passa la festa encara es continua viva. Esperem tots plegats que revifi en aquesta nova etapa i que serveixi per donar-hi una nova personalitat.
El nombre de carrils bicicleta que hi ha a la comarca. Crec que es poden comptar amb els dits d’una mà. El famós i polèmic que tenia la sort d’unir el nucli del Vendrell amb Coma-ruga sembla ser que oficialment no es pot utilitzar quan porta gairebé mig any en un funcionament alegal. Jo sóc una de les persones que durant l’estiu passat l’ha utilitzat força vegades per anar caminant fins a la platja sense que cap cotxe et pogués donar un ensurt si optaves per l’antiga carretera de Sant Salvador. Érem molts els que compartíem els mateixos camins. Esperem que en un termini relativament proper el camí pugui estar preparat perquè la gent el pugui utilitzar. També s’ha de potenciar la seguretat i d’altres elements que el facin més aconsellable.
Si ens anem a donar un tomb per les principals carreteres de la comarca. Moltes, per no dir la majoria no gaudeixen d’una vorera de metre i mig que pugui donar una certa protecció als ciclistes. La calçada massa cops ha de ser compartida per ciclistes i vehicles amb el perill que això pot comportar per ambdós. Sense oblidar el risc afegit per la manca de protecció pels amants de les dues rodes.
No podem oblidar els aparcaments especials per a bicicletes. En alguns llocs encara en podem veure algun, però la veritat és que és una excepció.
L’actual distribució de la majoria de municipis aconsellen la bicicleta com un mitjà de transport que s’ha utilitzar d’una forma continua i assídua. Augment de les urbanitzacions i nuclis de població disseminats dins el terme. També el creixement demogràfic del municipi en els seus nuclis principals que fan que cada dia hi hagin distàncies més grans en el mateix municipi.
És molt més complicat que plantejar una sortida puntual per defensar el medi ambient o organitzar una festa un diumenge. Ha de ser una cosa amb cara i ulls que tempti a les persones que dubten de la seva utilització. Després ja vindran la resta que de mica en mica es podran anar afegint a aquests pioners.
Aquesta és una de les assignatures pendents que te la comarca. Hem de canviar el xip i anar pensant en els principals municipis de la comarca en que cada dia som més ciutat i menys pobles amb tot el que això comporta.
Publicat el 22 de febrer del 2008 al Diari del Baix Penedès
Aquest considerable passió pel ciclisme que es viu a la nostra comarca no és suficientment correspost per l’administració pública ni per alguns clubs esportius. No cal ser fill de generacions gaire endarrerides per recordar el velòdrom del C.E. Vendrell on s’havien portat a terme competicions de nivell força elevat. Aquesta instal·lació de fa unes dècades que s’ha convertit en una pista a l’aire lliure que tant pot acollir un concert de música a l’aire lliure com una activitat esportista.
Durant molts anys hem sortit als principals mitjans de comunicació arran de la nostra festa de la bicicleta amb una llarga trajectòria sobre els seus pedals. Després de la dimissió de la Comissió Jan Fusté s’ha mantingut amb menys ressò que en èpoques passades, però tot i aquesta baixa forma per la que passa la festa encara es continua viva. Esperem tots plegats que revifi en aquesta nova etapa i que serveixi per donar-hi una nova personalitat.
El nombre de carrils bicicleta que hi ha a la comarca. Crec que es poden comptar amb els dits d’una mà. El famós i polèmic que tenia la sort d’unir el nucli del Vendrell amb Coma-ruga sembla ser que oficialment no es pot utilitzar quan porta gairebé mig any en un funcionament alegal. Jo sóc una de les persones que durant l’estiu passat l’ha utilitzat força vegades per anar caminant fins a la platja sense que cap cotxe et pogués donar un ensurt si optaves per l’antiga carretera de Sant Salvador. Érem molts els que compartíem els mateixos camins. Esperem que en un termini relativament proper el camí pugui estar preparat perquè la gent el pugui utilitzar. També s’ha de potenciar la seguretat i d’altres elements que el facin més aconsellable.
Si ens anem a donar un tomb per les principals carreteres de la comarca. Moltes, per no dir la majoria no gaudeixen d’una vorera de metre i mig que pugui donar una certa protecció als ciclistes. La calçada massa cops ha de ser compartida per ciclistes i vehicles amb el perill que això pot comportar per ambdós. Sense oblidar el risc afegit per la manca de protecció pels amants de les dues rodes.
No podem oblidar els aparcaments especials per a bicicletes. En alguns llocs encara en podem veure algun, però la veritat és que és una excepció.
L’actual distribució de la majoria de municipis aconsellen la bicicleta com un mitjà de transport que s’ha utilitzar d’una forma continua i assídua. Augment de les urbanitzacions i nuclis de població disseminats dins el terme. També el creixement demogràfic del municipi en els seus nuclis principals que fan que cada dia hi hagin distàncies més grans en el mateix municipi.
És molt més complicat que plantejar una sortida puntual per defensar el medi ambient o organitzar una festa un diumenge. Ha de ser una cosa amb cara i ulls que tempti a les persones que dubten de la seva utilització. Després ja vindran la resta que de mica en mica es podran anar afegint a aquests pioners.
Aquesta és una de les assignatures pendents que te la comarca. Hem de canviar el xip i anar pensant en els principals municipis de la comarca en que cada dia som més ciutat i menys pobles amb tot el que això comporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada