Debat, tertúlia i entrevista són els trets principals d’una aventura radiofònica que vam encetar el passat 17 d’octubre i que es troba a les portes d’una nova fita. L’excusa principal són les properes eleccions legislatives. El nostre programa no es podia mantenir aliè a aquesta important cita. Fa força dies que treballa en uns espais especials per aquesta data. La nostra contribució és convidar a tots els caps de llista pel Congrés de la demarcació de Tarragona dels partits actualment representants a les Corts Generals. ICV-EUIA, ERC, CiU, PP i PSC per aquest ordre i partir d’avui, dia 15 de febrer i fins el proper dijous, dia 21, aniran passant pel punt 107.1 de la FM, dins les ones de Ràdio EL Vendrell. L’horari és de set a vuit de la tarda de dilluns a divendres.
Potser aquesta simple anècdota és ens mena directament a un plantejament molt més ambiciós: el debat i el diàleg. Per tant la comunicació entre les diferents subjectivitats per poder arribar a aproximar-se una mica més a la utòpica objectivitat.
L’Alfredo, la Laia, la Yolanda, el Roger, la Marta i un servidor en aquests 20 programes hem après una cosa. Tot i que en alguns moments hem arribat a postures totalment irreconciliables l’important és practicar el debat en la seva modalitat més sincera. La majoria de nosaltres ens hem conegut a través de les pàgines d’opinió del DIARI. Som persones predisposades a donar el nostre punt de vista d’una forma clara i pública. Intentem defugir de l’ambigüitat, i de la demagògia, i d’aquest esport cada dia més corrent a casa nostra que és l’abús desmesurat del políticament correcte. Alguns d’aquests sis membres tenen una clara militància en un partir polític. Molts cops coincideixen amb la seva formació, altres hi discrepen, però sempre amb un raonament i unes justificacions força entenedores. Les pots acceptar o no. Però estan allí. L’edat dels qui ho fem possible oscil·la aproximadament entre els 20 i el 40 anys. Si alguns de nosaltres en la propera legislatura o d’aquí unes quantes es troben en un ple municipal, esperem que els trets bàsics d’aquesta tertúlia radiofònic no es perdin en cap moment.
Una de les mancances d’aquesta comarca és el debat social i en aquest camp també podríem incloure el vessant polític. El Vendrell, Calafell i fins i tot la comarca a nivell global ha organitzat en el seu moments grans invents de participació que donaven la possibilitat que tota la ciutadania dissenyes els trets bàsics del nostre territori. Ha servit d’alguna cosa quan veiem el que tenim? Els tècnics preparaven uns informes. Les estadístiques eren les grans protagonistes de tot plegat. Què ha quedat després dels piscolabis final?
Cada partit té el seu mitjà de comunicació que trobes puntualment a la bústia. Alguns més elaborats, altres amb menys filigranes. Tots diuen que els millors i l’oposició són els responsables de tot el que passa. La cosa no passa d’aquí. Quants debats públics s’han fet a la comarca? Què jo sàpiga només s’ha atrevit el DIARI la passada primavera arran de les eleccions municipals. Per cert amb un gran èxit de participació. Hem d’esperar tres anys?. ¿Com és que tot i el considerable nombre d’emissores públiques que hi ha la comarca aquest debat públic no es practiqui fora dels plenaris municipals?
Jo encara recordo un programa similar anomenat les Brases del Molí a Ràdio El Vendrell. Però com és que tot això s’ha perdut quan la societat més ho necessita?
Nosaltres estem intentant a través del DIARI i de la ràdio crear un petit espai pel debat i la comunicació on la gent hi pugui participar. Ara toca eleccions a Corts Generals. En nom dels que fem el programa us convido a escoltar els nostres candidats a Madrid No us ho perdeu. Segurament us trobareu alguna sorpresa inesperada.
Article publicat al Baix Penedès, el 15 de febrer del 2008.
Potser aquesta simple anècdota és ens mena directament a un plantejament molt més ambiciós: el debat i el diàleg. Per tant la comunicació entre les diferents subjectivitats per poder arribar a aproximar-se una mica més a la utòpica objectivitat.
L’Alfredo, la Laia, la Yolanda, el Roger, la Marta i un servidor en aquests 20 programes hem après una cosa. Tot i que en alguns moments hem arribat a postures totalment irreconciliables l’important és practicar el debat en la seva modalitat més sincera. La majoria de nosaltres ens hem conegut a través de les pàgines d’opinió del DIARI. Som persones predisposades a donar el nostre punt de vista d’una forma clara i pública. Intentem defugir de l’ambigüitat, i de la demagògia, i d’aquest esport cada dia més corrent a casa nostra que és l’abús desmesurat del políticament correcte. Alguns d’aquests sis membres tenen una clara militància en un partir polític. Molts cops coincideixen amb la seva formació, altres hi discrepen, però sempre amb un raonament i unes justificacions força entenedores. Les pots acceptar o no. Però estan allí. L’edat dels qui ho fem possible oscil·la aproximadament entre els 20 i el 40 anys. Si alguns de nosaltres en la propera legislatura o d’aquí unes quantes es troben en un ple municipal, esperem que els trets bàsics d’aquesta tertúlia radiofònic no es perdin en cap moment.
Una de les mancances d’aquesta comarca és el debat social i en aquest camp també podríem incloure el vessant polític. El Vendrell, Calafell i fins i tot la comarca a nivell global ha organitzat en el seu moments grans invents de participació que donaven la possibilitat que tota la ciutadania dissenyes els trets bàsics del nostre territori. Ha servit d’alguna cosa quan veiem el que tenim? Els tècnics preparaven uns informes. Les estadístiques eren les grans protagonistes de tot plegat. Què ha quedat després dels piscolabis final?
Cada partit té el seu mitjà de comunicació que trobes puntualment a la bústia. Alguns més elaborats, altres amb menys filigranes. Tots diuen que els millors i l’oposició són els responsables de tot el que passa. La cosa no passa d’aquí. Quants debats públics s’han fet a la comarca? Què jo sàpiga només s’ha atrevit el DIARI la passada primavera arran de les eleccions municipals. Per cert amb un gran èxit de participació. Hem d’esperar tres anys?. ¿Com és que tot i el considerable nombre d’emissores públiques que hi ha la comarca aquest debat públic no es practiqui fora dels plenaris municipals?
Jo encara recordo un programa similar anomenat les Brases del Molí a Ràdio El Vendrell. Però com és que tot això s’ha perdut quan la societat més ho necessita?
Nosaltres estem intentant a través del DIARI i de la ràdio crear un petit espai pel debat i la comunicació on la gent hi pugui participar. Ara toca eleccions a Corts Generals. En nom dels que fem el programa us convido a escoltar els nostres candidats a Madrid No us ho perdeu. Segurament us trobareu alguna sorpresa inesperada.
Article publicat al Baix Penedès, el 15 de febrer del 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada