Quan veus la xatonada de Calafell ja veus que allò està una mica forçat. Només hi havia 10 participants al concurs de mestres xatonaires, tot i això un ha fallat. La gent del públic sentia les converses del multitudinari jurat que havia d'evaluar els plats perquè ho feien al mateix nivell que el públic i només estaven separats per una tanca de plàstic de l'ajuntament. Una de les converses és que algusn concursants havien presentat el plat amb un plat i no amb una cassola. Quan estaven parlant sobre això he marxat, perquè ja veia que allò no donava més de si. He vist algún polític. Estem en campanya ja fa dies i això és nota. He trobat molt bé que els concursants deixessin el morter amb una mica de salsa perquè el jurat el pogués avaluar. Molt bé perquè al Vendrell la salsa en alguns plats costa de trobar i això facilitat la feina del jurat. Poca participació per un matí de diumenge un xic fred. Els plats de xató que es venen s'haurien d'elaboarar tots iguals i sense que hi hagués cap restaurant que vengués els seus. Ja es nota que és una festa una mica forçada, a veure com evoluciona tot plegat.
Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense sabiesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'unica forma que tens, de continuar... Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Trencar aquest desencert, convences d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Pel que expliques, una festa que feia joc amb el dia.
Hola Miquel, avui he pogut passar i saludar-te, no conec la xatonada, però com et vaig dir el proper any ja passaré per les teves terres.
Publica un comentari