Un dels regals internàutics més interessants que m’han fet els darrers dies ha vingut des de València gràcies a la meva ciber colega Teresa que amb el seu blog www.eltaodeteresa.blogspot.com m’ha atorgat un dels dards del guardó amb el mateix nom. En un posit d’internet jo també he seguit aquesta cadena. Espero que la cosa continuí per premiar les persones i els blogs que s’ho mereixen.
Però crec que aquest premi també ha de sortir de l’espai virtual. Fora d’aquest àmbit eteri hi ha persones, entitats i termes que també és mereixen aquesta preuada distinció. Aquest guardó segons la cadena està limitat a 15 objectius. Intentaré aquest objectiu, però ho veig difícil. Faré el que bonament pugui.
Començarem per la paraula “crisi”. Aquesta és l’estrella que més brilla en la nostra realitat diària d’aquest any olímpic. Uns l’anunciaven, però ningú s’ho acabava de creure. Utilitzant el seu nom en va, els treballadors queden acomiadats, altres fan menys hores que fins ara.. En l’àmbit comercial, un s’ho repensa a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Tothom està pendent d’aquest terme que juntament amb els seus derivats no gaire optimistes porten de corcoll a moltes persones i gairebé tothom està pendent de la seva evolució.
El segon lloc l’ocupa el CIM. Simples inicials que provoca maldecaps a molts polítics. Uns hi estan a favor i els altres en contra. És una mica com els peus de porc o t’agraden o no t’agraden. Un no pot ser neutre. El Montilla i acòlits coneixem prou bé el que costa estar en contra.
Derivat del terme anterior hi trobem una entitat, Consell Comarcal del Baix Penedès. Entitat regentada per un govern presumptament d’esquerres que oficialment està en contra d’aquest complex logístic. La nota curiosa la protagonitza el soci de govern majoritari que hi està a favor. Crec que aquesta mena de incoherència pot provocar migranyes i altres símptomes molt difícils de superar. Esperem que la digestió pugui durar almenys tres anys més perquè les noves eleccions posi cada cosa al seu lloc.
El proper guardó li haurem de concedir al Centre d’Iniciatives i Turisme. Associació d’empresaris i comerciants del Vendrell que va gosar dir-li en públic al Benet i als seus companys de pressupost que estava en contra del canvi de normativa urbanística. No els feia gaire gràcia això de què es poguessin obrir bancs i altres oficines al centre del Vendrell on abans estava prohibit. No fa gaires setmanes va signar un conveni pel qual rebia de l’Ajuntament del Vendrell més de 90.000 euros. Entre altres coses amb aquest quantitat es cobria el lloguer del local del Doctor Robert i les nòmines d’alguns dels seus treballadors. Ja ho diuen els poetes que el llenguatge de l’amor és molts cops incert.
Escola de Música i orgue del Vendrell. Són els principals destinataris de les inversions culturals al Vendrell en els propers anys. En el proper curs tot apunta que ja funcionarà la nova Escola del Tívoli. Pel que fa l’orgue trigarem una mica més. Per tot plegat amb una bona paletada de calers per fer-ho realitat. Entitats públiques ja hi col·laboraren, però també serà necessari una mica de voluntat econòmic dels seus administrats
Dofí. Mamífer aquàtic molt intel·ligent, però també s’aplica en el cas d’un relleu polític tutelat pel seu mestre o tutor. Hi ha persones que fa moltes dècades que encapçalen les llistes municipals. Ja toca que facin un pensament seriós perquè hi ha vida aliena en proporcions més que considerables. S’ha d’anar treballant el nou líder.
Blog i facebook. Eines casolanes perquè tothom pugui dir la seva I tots puguem fer una mica de periodistes I divagar per nous viaranys. Una eina que molts polítics segueixen. Feu la prova i ja veureu com resulta. Només cal que ho pregunteu a la Gemma Urgell de Bellvei que va protagonitzar una història força il·lustrativa d’aquest punt.
Política. Professió de futur incert, però de moment molt valorada crematísticament en gairebé totes les entitats públiques. Juntament amb la professió de policia i pispa sembla ser que tenen el seu futur ben assegurat almenys a mig termini.
Nadal. Excusa per consumir i enviar sms al proïsme trametent petonets i els millors desitjos per aquest dies. Més d’un mes abans ja es nota amb el seu enllumenat que omple carrers i places. Aconsello fervorosament només obrir les llums fins a les 11 o 12 de la nit i no fins que gairebé surti el sol com encara passa massa llocs. Evidentment llums de baix consum.
Per acabar, 2009. Un altre excusa per enviar sms similars al Nadal. De totes maneres anyada magre. Presumptament marcat per la crisi. Anualitat en què s’acabaran algunes de les prestacions d’atur que han començat aquest any present. Pessimisme econòmic. Aquest fet pot afavorir que algunes unitats familiars puguin trontollar perillosament. Se m’acaba l’espai. Un altre dia continuaré.
Publicat el 5 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès
Però crec que aquest premi també ha de sortir de l’espai virtual. Fora d’aquest àmbit eteri hi ha persones, entitats i termes que també és mereixen aquesta preuada distinció. Aquest guardó segons la cadena està limitat a 15 objectius. Intentaré aquest objectiu, però ho veig difícil. Faré el que bonament pugui.
Començarem per la paraula “crisi”. Aquesta és l’estrella que més brilla en la nostra realitat diària d’aquest any olímpic. Uns l’anunciaven, però ningú s’ho acabava de creure. Utilitzant el seu nom en va, els treballadors queden acomiadats, altres fan menys hores que fins ara.. En l’àmbit comercial, un s’ho repensa a l’hora d’omplir la cistella de la compra. Tothom està pendent d’aquest terme que juntament amb els seus derivats no gaire optimistes porten de corcoll a moltes persones i gairebé tothom està pendent de la seva evolució.
El segon lloc l’ocupa el CIM. Simples inicials que provoca maldecaps a molts polítics. Uns hi estan a favor i els altres en contra. És una mica com els peus de porc o t’agraden o no t’agraden. Un no pot ser neutre. El Montilla i acòlits coneixem prou bé el que costa estar en contra.
Derivat del terme anterior hi trobem una entitat, Consell Comarcal del Baix Penedès. Entitat regentada per un govern presumptament d’esquerres que oficialment està en contra d’aquest complex logístic. La nota curiosa la protagonitza el soci de govern majoritari que hi està a favor. Crec que aquesta mena de incoherència pot provocar migranyes i altres símptomes molt difícils de superar. Esperem que la digestió pugui durar almenys tres anys més perquè les noves eleccions posi cada cosa al seu lloc.
El proper guardó li haurem de concedir al Centre d’Iniciatives i Turisme. Associació d’empresaris i comerciants del Vendrell que va gosar dir-li en públic al Benet i als seus companys de pressupost que estava en contra del canvi de normativa urbanística. No els feia gaire gràcia això de què es poguessin obrir bancs i altres oficines al centre del Vendrell on abans estava prohibit. No fa gaires setmanes va signar un conveni pel qual rebia de l’Ajuntament del Vendrell més de 90.000 euros. Entre altres coses amb aquest quantitat es cobria el lloguer del local del Doctor Robert i les nòmines d’alguns dels seus treballadors. Ja ho diuen els poetes que el llenguatge de l’amor és molts cops incert.
Escola de Música i orgue del Vendrell. Són els principals destinataris de les inversions culturals al Vendrell en els propers anys. En el proper curs tot apunta que ja funcionarà la nova Escola del Tívoli. Pel que fa l’orgue trigarem una mica més. Per tot plegat amb una bona paletada de calers per fer-ho realitat. Entitats públiques ja hi col·laboraren, però també serà necessari una mica de voluntat econòmic dels seus administrats
Dofí. Mamífer aquàtic molt intel·ligent, però també s’aplica en el cas d’un relleu polític tutelat pel seu mestre o tutor. Hi ha persones que fa moltes dècades que encapçalen les llistes municipals. Ja toca que facin un pensament seriós perquè hi ha vida aliena en proporcions més que considerables. S’ha d’anar treballant el nou líder.
Blog i facebook. Eines casolanes perquè tothom pugui dir la seva I tots puguem fer una mica de periodistes I divagar per nous viaranys. Una eina que molts polítics segueixen. Feu la prova i ja veureu com resulta. Només cal que ho pregunteu a la Gemma Urgell de Bellvei que va protagonitzar una història força il·lustrativa d’aquest punt.
Política. Professió de futur incert, però de moment molt valorada crematísticament en gairebé totes les entitats públiques. Juntament amb la professió de policia i pispa sembla ser que tenen el seu futur ben assegurat almenys a mig termini.
Nadal. Excusa per consumir i enviar sms al proïsme trametent petonets i els millors desitjos per aquest dies. Més d’un mes abans ja es nota amb el seu enllumenat que omple carrers i places. Aconsello fervorosament només obrir les llums fins a les 11 o 12 de la nit i no fins que gairebé surti el sol com encara passa massa llocs. Evidentment llums de baix consum.
Per acabar, 2009. Un altre excusa per enviar sms similars al Nadal. De totes maneres anyada magre. Presumptament marcat per la crisi. Anualitat en què s’acabaran algunes de les prestacions d’atur que han començat aquest any present. Pessimisme econòmic. Aquest fet pot afavorir que algunes unitats familiars puguin trontollar perillosament. Se m’acaba l’espai. Un altre dia continuaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada