La recessió i l’atur ja fa anys que es coneixien. Ambdós vivien sigilosament en pecat, però el seu amor als ulls de la majoria d’humans era més aviat discret, gairebé imperceptible. Cap d’aquests dos personatges progaonitzava un blog ni una pàgina al facebook. A la seva llar anaven alternant el seu poder sobre els comandaments a distància del poder domèstic, encara que la prosperitat, econòmica, el negoci immobiliari, els bancs, les hipoteques, els interessos sempre les havien limitat la seva àrea d’influència. Els mesos passaven silenciosos. L’home del temps de la tele ja fa anys que pronosticava que tota aquesta bonança s’acabaria i arribaria el cru hivern i les vaques grasses deixarien el seu pas a les seves companyes magres. Però ningú en feia cas. La situació econòmica els va empènyer a abandonar per impagament la seva llar amb totes les seves avantatges modernes. No hi havia periodistes, ni fotògrafs. Al carrer es van començar a escoltar les primeres veus anunciant que l’atur i la recessió anaven buscant posada. Ningú els volia allotjar a la seva llar. Anaven tocant portes i més portes i tothom defugia de la seva companyia encara que fos per una sola nit. La foscor de l’hivern els va amagar sota la seva gruixuda capa . De mica en mica el fred els anava multiplicant fins a l’infinit i escampant com un lleu polsim per l’espai terrenal. El seu esperit transparent s’afegia als comptes d’estalvi de moltes famílies, als dinerons deixats dins de la guardiola, a les llibretes de xec. Tot quedava marcat per aquests dos esperits errants en el seu itinerari improvisat.
Els Mossos d’Esquadra davant d’aquest situació crítica i insostenible van decidir plantar una patrulla a cada rotonda vetllant per la seva prompta detenció, però de moment encara no han trobat res de res. El jutge els està esperant novetats al seu despatx. Tenen fotos i una fotocòpia del DNI per si els enxampen. A la patrulla que l’atrapi te garantida una bufanda doble a la de cada any i un complement de productivat molt temptador.
El fruit d’aquest amor encomanadís i eteri a cada llar avui farà néixer un infant bufó, embolcallat amb roba comprada en establiments regentats per xinesos. L’estrella que guiarà als seus primers visitants serà una simple xispa d’uns rètols d’uns grans magatzem que tot seguit s’apagarà per una problema en el subministrament elèctric. L’esperit del pessimisme apagarà ben aviat tot signe d’alegria que vulgui apropiar-se d’un temps i d’un espai que no li corresponen. Allí acudiran els nous rics que han invertit els guanys dels darrers anys en cotxes i vicis mundanals, prestamistes que per art de màgia t’ajuntaven tots els deutes i els podies tornar sencers si tenies la sort d’una reencarnació afortunada; venedors de fum i comerciants de somnis que et permetien pujar de cop l’escala social fins a compartir actes socials amb la gent amb un poder i riquesa consolidada amb el pas de les generacions.
Al cap d’uns dies apareixeran pel forat de la xemenia els tres reis mags vestits amb roba recuperada d’un container d’una gran superfície comercial. Seran els nostres reis que cada dia ens els presenten a través dels mitjans de comunicació, en especial en la secció d’economia. El Govern també sap que existeixen perquè dels Mossos els van enxampar per excés de velocitat tal com ho demostra el seu informe redactat en castellà. Els nous protagonistes reials: l’IPC, l’Euribor i la globalització li faran a mans al nou nat números números vermells, ERO i un grapat de pessimisme.
Mentre aquesta escena llegendària es va concretant en un lloc imprecís d’un centre comercial, a cada llar hi trobarem un naixement normal més o menys lluït. Al seu voltant, uns ho viuran amb tristor perquè la sort i la fortuna no els ha visitat. Altres encara lluiran la seva bonança econòmica. Alguns s’ho miraran de lluny com si la cosa no va amb ells. Altres esperaran que passa en els propers mesos. Entre tots, esperem que aquest infant immaterial que ha nascut al bell mig de la nostra realitat econòmica camini ben aviat i fugi del nostre entorn, dels nostres números de compte i fins i tot es desentengui de les nostres hipoteques. Mentrestant aprofito per desitjar a tothom un bon Nadal i un pròsper 2009 i esperem que els nostres pessebres no siguin víctimes d’aquest visitant inoportú.
Els Mossos d’Esquadra davant d’aquest situació crítica i insostenible van decidir plantar una patrulla a cada rotonda vetllant per la seva prompta detenció, però de moment encara no han trobat res de res. El jutge els està esperant novetats al seu despatx. Tenen fotos i una fotocòpia del DNI per si els enxampen. A la patrulla que l’atrapi te garantida una bufanda doble a la de cada any i un complement de productivat molt temptador.
El fruit d’aquest amor encomanadís i eteri a cada llar avui farà néixer un infant bufó, embolcallat amb roba comprada en establiments regentats per xinesos. L’estrella que guiarà als seus primers visitants serà una simple xispa d’uns rètols d’uns grans magatzem que tot seguit s’apagarà per una problema en el subministrament elèctric. L’esperit del pessimisme apagarà ben aviat tot signe d’alegria que vulgui apropiar-se d’un temps i d’un espai que no li corresponen. Allí acudiran els nous rics que han invertit els guanys dels darrers anys en cotxes i vicis mundanals, prestamistes que per art de màgia t’ajuntaven tots els deutes i els podies tornar sencers si tenies la sort d’una reencarnació afortunada; venedors de fum i comerciants de somnis que et permetien pujar de cop l’escala social fins a compartir actes socials amb la gent amb un poder i riquesa consolidada amb el pas de les generacions.
Al cap d’uns dies apareixeran pel forat de la xemenia els tres reis mags vestits amb roba recuperada d’un container d’una gran superfície comercial. Seran els nostres reis que cada dia ens els presenten a través dels mitjans de comunicació, en especial en la secció d’economia. El Govern també sap que existeixen perquè dels Mossos els van enxampar per excés de velocitat tal com ho demostra el seu informe redactat en castellà. Els nous protagonistes reials: l’IPC, l’Euribor i la globalització li faran a mans al nou nat números números vermells, ERO i un grapat de pessimisme.
Mentre aquesta escena llegendària es va concretant en un lloc imprecís d’un centre comercial, a cada llar hi trobarem un naixement normal més o menys lluït. Al seu voltant, uns ho viuran amb tristor perquè la sort i la fortuna no els ha visitat. Altres encara lluiran la seva bonança econòmica. Alguns s’ho miraran de lluny com si la cosa no va amb ells. Altres esperaran que passa en els propers mesos. Entre tots, esperem que aquest infant immaterial que ha nascut al bell mig de la nostra realitat econòmica camini ben aviat i fugi del nostre entorn, dels nostres números de compte i fins i tot es desentengui de les nostres hipoteques. Mentrestant aprofito per desitjar a tothom un bon Nadal i un pròsper 2009 i esperem que els nostres pessebres no siguin víctimes d’aquest visitant inoportú.
Publicada el 25 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada