Una aposta pel comerç local

El Zapatero i el Montilla en diferents discusos ja ens han animat a consumiren aquestes festes. Per tirar el país endavant és necessari que la gent inverteixi els seus diners en objectes i serveis perquè tota la roda econòmica del país i també del món faci el seu procés. Sinó exisitis el Nadal s’hauria d’inventar. Encara que només sigui per donar al consumisme el lloc que li pertoca.
En el cas de la comarca hi ha un seguit de mesures que poden ajudar a donar força a aquest verb que els polítics ens recomanen fervorasament. Una de les propostes que segur que tindria assegurada una bona acollida que la primera hora de la zona blava o en un pàrguing municipal fos gratuïta. Com a contrapartida s’hauria d’ensenyar un tiquet o comprovant de compra en algun establiment del voltant realitzada en un temps prudencial. Els compradors tindrian menys excuses per anar a una gran superfície a realitzar les seves compres. Un altre tema derivat és el transport urbà. L’any passat per aquestes dates nadalenques es van agafar el trenet dels barris marítim per plantar-lo al mig del Vendrell. Un mitja estiuenc que en ple hivern servia per unir les Mates, el Centre i el Tancat. La realitat i la seva posada en pràctica va ser bastant patètica. Els menuts s’hi passejaven com a simple distracció sense que complis el seu principal objectiu La proposta no anava mal encamiada, però les temperatures aconsellen a utilitzar un transpot més adequat per fer front a les temperatures hivernals.
El Vendrell ja és hora que crei la seva marca comercial. Entre altres productes que promocionin aquesta marca són molt visibles i útils unes bosses adients estampades per a l’ocasió. Bosses elaborades amb productes d’imitació a la roba que substitueixin a les de plàstic d’un sòl ús. Aquestes sembla que tenen els anys comptats per la destrucció del medi ambient que suposa la seva utilització. A grans trets, és configurar uns grans magatzems, però a força d’anar sumant els representants d’aquest petit comerç tradicional que és tan propi d’aquest tipus de municipis. Aquests recipients també servirien per promocionar una marca única identificada amb la vila com succeeix en moltes altes localitats similars que això ja fa molts anys que ho tenen molt clar.
Pensem també en algun servei per facilitar les compres. Des d’una mena de guarderia per als més menuts per deixar-los durant el moment de la compra. Una proposta que ja ha funcionat amb més o menys acollida en altres edicions. Fins apostar per crear un parell o tres de llocs on els comprardors puguin deixar les noves adquisicions i estalviar-se anar carregat amb totes les compres fins a casa o el pàrquing.
No podem oblidar que els comerços intentin arribar a un pacte sobre els diumenge de desembre que s’han d’obrir. És bastant trist passejar un diumenge sense saber si la teva botiga aquell dia té obert o no. Sempre hi ha persones que discrepen de la majoria, però intentar buscar el màxim consens perquè es vegi un cert ambient que convidi a comprar. Abans de surtir de casa pots intuir amb força fiabilitat si aquell comerç estarà obert o tancat. Ara les possibilitats són força incertes.
Hi ha encara massa comerços que el fet d’entrar i no comprar o simplement demanar coses i sortir sense deixar un cèntim provoca algun petit recel traduït en forma de mirada. Cada dia menys perquè cada dia sóm una mica més ciutat i menys poble, però aquesta mirada rància per als que surten sense comprar s’ha d’eliminar del tot.
El CIT treballa per millorar el comerç local, però tinc constància que molts cops els seus consells topen amb les postures fermes d’alguns comercians inamobivles. Les seves iniciatives es veuen molt limitades per la manca de col·laboració dels seus associats, però s’ha d’apostar per aquests grans magatzems format per molts petits comerços locals. També és necessària una nova lectura dels principals esdeviments que tenen lloc aquí al Vendrell des del Turismar que és incapaç d’adaptar-se als nous temps i cada any va assolint una imatge més preocupant. Més lluny del que s’acostuma a identificar per una fira i més propera al mercat estiuenc de bijuteria de davant de l’Alberg de Santa Maria del Mar. La Fira de Santa Teresa que hauria de ser l’aparador de la comarca o almenys del Vendrell de cara als visiants també fa temps demana a crits un canvi radical. Enguany la part que no era de gastronomia no va registrar tans visitants com edicions anteriors. Per suposat el mercat de Nadal tampoc s’escapa d’aquest canvi de filosofia, una cita que mai ha acabat de convèncer als seus visitants. I enguany sembla una mena de versió dolenta de Turismar amb crepes i coques incloses. En els darreres edicions un dels estands amb més èxits era un que venia creps. Una proposta molt interessant i molt suculent i apetitosa, però crec que no ha de ser ni de bon tros el més reexit d’aquest mercat que hauria d’anar per altres viaranys. Clar que hi hauria de tenir cabuda, però possiblement no hauria de ser el més concorregut. Això ens indica clarament que la cosa no funciona com ho hauria de fer, no per ells sinó per la resta.

Publicat el dia 12 de desembre del 2008 al Diari del Baix Penedès