divendres, 6 de febrer del 2009

Tots ells són innocents

Tu que vius en una zona que han de pagar contribucions especials per unes obres públiques que s’han de fer en el teu carrer que és d’accés al municipi i per tant transitat. Et toca pagar o t’embarguen el compte corrent amb més o menys comprensió política.
Però el que ha s’ha construït una casa en una urbanització il·legal o ha fet modificacions importants en el teu habitatge sense avisar a ningú. Aquest personatge avui en dia ha demostrat que a ell és realment qui mana. No té cap aturador que el posi en el lloc que li pertoca. És el veritable protagonista de la nostra història diària. Ni administracions públiques, ni jutjats ni res semblant poden lluitar contra ell. En el pitjor dels casos seuran en una taula a veure com ho poden arreglar, però ningú li pot fer ombra.
Tu que has deixat un parell de dies o tres la compta al descobert perquè l’empresari s’ha retardat en la teva paga mensual hauràs d’aportar uns diners al banc per tenir el compte en números vermells. Aquell que et va vendre una hipoteca quan tu no tenies treball ni cobraves cap mena de prestació. Tu hi vas accedir encara que veies que no podries, però necessitaves un pis petit per viure-hi. Ell et va dir que tranquil que tot anirà bé que no passarà res. Avui et trobes que estàs ofegat fins les orelles i en prou feines pots pagar a una entitat financera un crèdit a 50 anys amb un interès al voltant del 15%. Aquella persona avui en dia potser ha ascendit en el ranquing de l’entitat bancària i és el responsable d’algun departament.
Tu que t’has tret una carrera a la universitat, has tret un master, saps anglès, ets una persona inquieta que cada dia llegeix la premsa, local, internacional i fins i tot els titulars dels principals diaris internacionals. Avui en dia treballa en un bar d’un amic teu que coneixes des de la infància.
Ell que quan tenia 14 anys va acabar l’EGB i va decidir plegar perquè això d’estudiar no servia per res. Va provar de muntar diversos negocis però va haver de tancar perquè les pèrdues econòmiques eren més que considerables. Va posar-se jaqueta i corbata i va començar a deixar-se veure pels principals partits de la localitat, alternant color i jaqueta segons els gustos predilectes dels votants. Avui en dia treballa com a tècnic qualificat en una entitat pública amb un sou de ministre i poques responsabilitats. Cada dimecres per la tarda queda amb algú de l’oposició per parlar de futbol i fórmula 1. No sigui que la truita es giri i quedi sota. Ara assisteix a un curs per parlar en públic que li ha ofert el partit. Això també consta al seu currículum.
T’han tallat la llum per impagament d’uns rebuts perquè tots esteu a l’atur i en prou feines podeu mantenir els mínims en l’alimentació familiar. Ells que per no invertir en la xarxa de distribució d’enllumenat han tingut a més de 30.000 persones sense corrent elèctric per culpa del vent. A ells no els passarà res perquè són coses que passen i la companyia no està preparada per aquests fenòmens.
Tu que fa més d’un any que Hisenda t’investiga les teves comptes corrents i et reclama rebuts del darrer Renault Clio de segona mà que vas comprar perquè no saps com vas poder pagar aquell vehicle atrotinat.Possiblement ell quan vagis per la carretera t’avançarà amb el seu Wolgsvagen que no és un Polo sinó de gamma molt superior. Ell que oficialment treballa dos mesos a l’any en una constructora, la resta dels seus ingressos entren per altres vies poc visibles als ulls del gran germà que és l’estat que ens vigila. Ja ha trucat a un banc perquè si sap que algú ingressi alguna butlleta de la Primitiva o de la Loteria de Nadal l’avisi per poder netejar una mica la seva economia un xic submergida. Fins ara encara no ha tingut sort perquè no ha caigut ca premi gran per la província. Mentrestant espera que algú tingui molta sort per fer el canvi. Ja sap que hi perdrà uns pocs milions, però almenys seran nets.

Publicat el 6 de febrer del 2009

1 comentari:

Albert Recasens ha dit...

Quanta veritat hi ha en aquest post!i quina pena!
Encara com no surtim tots a rebentar-ho tot. sort que aquests mateixos que ens foten el pèl ens han civilitzat