Santa Rita, pregueu per nosaltres

Els funcionaris de l’administració local celebren en el dia d’avui la seva patrona, Santa Rita. A aquesta religiosa italiana nascuda a finals del segle XIV també se li reconeixen altres virtuts, com un cop de mà per aconseguir algun impossible. Advocació per la qual és més coneguda arreu. Com a nota curiosa també és patrona dels elaboradors de botifarres i dels fabricants de seda. Sense voler-ho, també s’ha vist implicada en un trio i juntament amb Santa Gemma i Sant Tomàs d’Aquino formen el tripartit perfecte per ajudar als seus devots a aprovar els diferents exàmens que van sorgint al llarg de la vida. Més en aquestes dates, quan molts estudiants els tenen ben presents a la seva agenda i a la seva formació.
La nostra protagonista d’avui està en franc declivi al costat dels Àngels Custodis (Gabriel, Miquel i Rafael) que són els sants protectors de les forces de seguretat, policia municipal inclòs. Ara mateix els funcionaris uniformats són els que gaudeixen de més prestigi dins l’estol de funcionaris. No cal anar gaire lluny repassant en les nostres hemeroteques veurem com els principals partits polítics del consistori vendrellenc en aquesta legislatura han vingut demanant més i més policia per a la capital del Baix Penedès fins arribar a la xifra simbòlica del centenar. Després també ens han vingut els Mossos i entre una cosa i altra de cop i volta tenim més efectius treballant per la nostra seguretat i per vigilar on deixem estacionat el vehicle. Tampoc els temps que corren marcats per la indomable crisi no són com abans.
Tornem a la nostra patrona d’avui i deixem per un moment les altres capelletes del santoral. Si tornem a la premsa comarcal un partit, presumptament d’esquerres, criticava a un altre, presumptament nacionalista sobre el fort increment de personal en la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell en aquesta legislatura. Crec que l’important és que hi hagi un Ajuntament fort amb personal suficient i preparat que cobreixi la majoria de les necessitats. Externalitzar alguns serveis com l’aigua, les escombraries, parcs i jardins ho entenc. Són elements prou importants que necessiten una infrastructura costosa que li resulta molt difícil assumir a un ajuntament de la mida com els que tenim a casa nostra. A la fi de comptes Santa Rita cada dia té menys devots perquè el funcionariat té els anys comptats. Una figura clàssica que amb el temps ha anat evolucionat. Després de la seva etapa de força, crec que tots assistirem a la seva extinció lenta i sense fer soroll a favor de multitud d’empreses de serveis. Unes s’encarregaran des de penjar la bandera al balcó principal el dia de la festa major, altres optaran per gestionar la centraleta de l’alcaldia encara que sigui desviant les trucades a un país Sud-americà. Llavors tots els que es mouran per les oficines municipals portaran un carnet indicatiu identificador amb la fotografia, nom, el càrrec i un codi d’accés als diferents serveis de la seva competència. No és bo veure com cada setmana una persona diferent frega les escales del consistori. En molts d’aquests casos no hi ha implicació amb la feina perquè no hi ha un vincle entre treballador i tasca concreta. L’empresa és com una mena de família que te la trobes i amb qui passes moltes hores del dia..
Mentrestant si és vol garantir un millor servei als ciutadans s’ha de tenir un personal al servei de l’ajuntament fort i cohesionat amb un organigrama clar on els seus protagonistes tinguin unes carreres administratives clares i entenedores a prova d’eleccions municipals i de canvis polítics. En un conveni on s’especifiqui clarament en quines condicions temporals, formació i responsabilitat es pot accedir a la promoció interna. L’altre dia, en el darrer ple municipal, un regidor del Vendrell deia davant de la resta de representants polítics, públic present i possibles oients de la ràdio local a les deu i mitja de la nit que en aquest i en l’anterior conveni del personal de la casa hi figuren estipulades les condicions per canviar de tram que és una mena de promoció interna a la vendrellenca. La veritat, jo he estat buscant i encara no ho he trobat. Serà què em faig gran.
Quan un engranatge funciona és millor deixar-lo fer i no tornar a començar de nou perquè quan ja torna a estar a punt, aquest torna a ser víctima dels nous aires polítics provocats per unes noves eleccions. Per altra banda, les seves decisions, no sempre encertades i molt menys entenedores per la resta de mortals. Per tot això i molt més, Santa Rita, prega per nosaltres. Perquè la transparència, la igualtat d’oportunitats, la coherència i qui crida més no sempre és el que té raó siguin ben presents a les nostres administracions públiques per bé dels ciutadans que rebran una millor atenció.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 22 de maig del 2009