divendres, 7 d’agost de 2009

Al Vendrell, en fila índia, si us plau

Les normes urbanístiques aconsellen que per anar a peu per les voreres del Vendrell has de circular, en la seva majoria, en fila índia, un darrere l’altre. N’hi ha alguna que trenca una mica aquest propòsit inicial, però llavors al seu bell mig hi planten un fanal i la cosa queda igualada perquè no hi hagi cap tipus de discriminació en vers les seves germanetes d’amplada superior. Aquesta sàvia tendència de no concentrar un nombre excessiu de vianants sobre la vorera s’utilitzava fa 100 ó 200 anys i es continua fent servir actualment i sembla que no te aturador. No podem perdre les formes, ni aquest tarannà d’estretor que sempre ens ha caracteritzat. Massa tard per canviar. Són coses que ja ho portem a la sang, segurament ho tenim registrat en l’ADN. Els nouvinguts crec que s’han anat amollant a aquest esperit tan nostre que sempre que podem l’apliquem allà on sigui.
Coma-ruga no ha volgut quedar al marge d’aquesta iniciativa. Fa un parell de diumenges sobre les 9 del vespre em vaig proposar anar a donar un tomb. Clar allí hi tenim un passeig marítim que la veritat és que fa goig. Tot i la seva amplada, entre els uns i els altres també han volgut seguir aquestes tendències que són les que sempre han marcat la pauta al nucli del Vendrell. En el passeig de Coma-ruga hi podem trobar molts restaurants, bars i similars amb les seves taules i cadires que les voltegen. No hi falten els cartells d’aquests establiments que anuncien les àmplies ofertes de la carta i en el menú del dia. Tot seguit trobem un estret passeig i a l’altra banda, aquest comerç provisional i recent de nouvinguts esporàdics que fa mesos que han escollit les nostres platges per vendre imitacions del bo i millor que podem trobar en algunes marques prou conegudes. També hi ha en aquesta oferta un ampli ventall musical i de pel·lícules que farà fruir a tots aquells bons amants de la producció artística aliena. En aquest cas no cal contribuir als fons de l’SGAE. Cada dia hi ha més nouvinguts que provenen directament de la serralada dels Andes, ampliant l’oferta inicial amb mocadors i similars que donen més varietat a aquests grans magatzems improvisats, que tot i la poca voluntat de les forces de seguretat a què es consolidi, va trampejant tots els ensurts que li van sorgint. Fins el punt que ja s’han convertit en una cita ineludible per a qui busca aquest tipus d’objectes. Per allí, a la zona de les taules hi ha una línia groga recta que va seguint tots els paraments d’aquests establiments de restauració. Encara no he descobert la seva finalitat real. En alguns punts sembla que es proposi separar les taules dels vianants, però hi ha punts on aquesta línia només separa les fileres de taules que ha plantat el restaurant.
Passejar per aquest ampli espai a segons quines hores no és cosa fàcil, perquè t’has de col·locar en filera índia i anar seguint tota la seva longitud fins arribar a Sant Salvador on tot aquesta concentració ja es va difuminant paulatinament. A més en aquest estret passadís per a vianants ( convertits tots en possibles clients) no és fàcil trobar de tant en tant algun venedor de cotxes teledirigits o gossets juganers de tots colors que semblen plens de vida. Dos elements d’aquesta oferta comercial que has de vetllar no trepitjar quan envaeixen innocentment aquest petit espai d’ús públic
És trist que tinguem aquest passeig mirant el mar tan ample i no el podem gaudir com es mereix. Hi ha punts on tenim doble filera de venedors provisionals perquè les persones que pugen i baixen puguin mirar ambdós costats. Aquesta dualitat els permet aprofitar molt més el seu pas per aquesta tram del passeig per escollir un millor producte.
Tot això és fruit de la política d’aquest Vendrell que ens estima i vetlla per nosaltres. Sempre s’ha interessat pel bo i millor per al poble i per a les platges perquè no tinguem males companyies, almenys quan anem pel carrer. Per això ja fa segles que practica aquesta política de la fila índia. No cal que parlem de les persones de mobilitat reduïda que han d’anar en una cadira de rodes o arrastrant un carret amb un recent nascut en el seu interior. Uns polítics que sempre han vetllat per nosaltres i que durant molts anys ho facin perquè no caiguem en males companyies almenys quan anem pel carrer.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 31 e juliol del 2009

1 comentari:

Nuria Miró ha dit...

Potser és un sistema perque el personal es fixi en els aparadors i es potencii el comerç, car, ja se sap, si anem en colla anem xerrant i potser no parem prou atenció. Aquest sistema ja és aplicat per alguns supermercats,encara que costi de creure; quan volen que el client consumeixi uns productes determinats els posen en passadissos estrets ón no és possible donar la volta amb el carret.No serà que ens estàn controlant subliminalment?El problema és que els surti el tret per la culata i acabem marxant a donart el tomb a un altre lloc més tranquil i amb menys habitants per metre quadrat.