divendres, 14 d’agost de 2009

De tot cor, Sr. Manel


El senyor Manuel Bafarull i Terrades més conegut pel Sr. Manel ha deixat aquest món terrenal per anar més enllà, segurament al cel. Allí seguirà remenant papers polsegosos i preguntant aquí i allà per esbrinar els detalls de la seva història i aquelles aventures amb un regust de llegenda misteriosa que no ha pogut acabar de treure aigua clara aquí a la terra. Ha estat una de les persones que més ha fet per la història local d’Albinyana. Crec que va ser la persona que primer es va dedicar a remenar paperots i convertir les caixes i els papers vells i atrotinats que tombaven pel municipi amb elements importants i valuosos per conèixer una mica més la nostra història. També ha treballat la història de la comarca i la del Penedès sense oblidar la catalana. Era una persona apassionada per tot aquest món de la història. Amb la seva discreció i treball silenciós anava recollint dades de llibres, revistes, arxius municipals, religiosos, personals, hemeroteques, de la gent del carrer, dels fills i nets d’alguns dels seus protagonistes. La gràcia de tot això era la seva senzillesa i humanitat. Primer de tot era un tot un senyor de soca-rel que sempre t’escoltava i et donava un cop de mà quan necessitaves alguna cosa d’ell. Tota aquesta informació la compartia amb tothom qui fos falta igual que la seva basta biblioteca i recull d’apunts i papers dispersos que al llarg dels anys havia anat bastint de mica en mica, recollint full a full. També gaudia de multitud de contactes arreu amb qui s’intercanviava informació i amb la seva màquina d’escriure de tota la vida anava sintetitzant tota aquesta informació per donar-la a conèixer a la resta, ja fos per les publicacions de l’Institut d’Estudis Penedesencs o en les pàgines d’aquest DAIRI passant per altres llocs com les novel·les i altres nombroses publicacions que ha fet al llarg de la seva dilatada vida. Ell volia que la gent conegués el fruit de la seva feina discreta i continua.
Persones com ell són els que fan possible que estimem les nostres tradicions, el nostre poble, aquells fulls que tenim guardats a les golfes que són dels nostres avis. Ell ha sabut transmetre a moltes persones d’Albinyana aquesta passió per tots aquells elements que amb el pas del temps van evolucionant amb el risc que puguin quedar al marge de la nostra vida. Tot i que ell no era una persona gaire amant de reconeixements i homenatges jo crec el millor que li podem fer és tenir-lo present a la nostra ment conversant amb la seva figura simpàtica i amable mentre passejava pel municipi i per alguns dels seus viaranys més boscosos ja gairebé esborrats pel pas silenciós del temps. Ell participava en totes les coses que es fessin a Albinyana. No es perdia res sempre que podia. La Mona a Sant Antoni, ni el teatre que feia la canalla a la Societat i altres petites cites al llarg de l’any. Aquesta passió l’ha sabut transmetre als seus fills i nets que sembla que han heretat el seu estil personal a l’hora d’escriure i la seva plena vinculació a Albinyana.
Com albinyanenc i com alumne seu li vull donar les meves sinceres gràcies per tot el molt que m’ha ensenyat i per totes les estones que hem passat junts, dalt a les golfes o amb el cotxe anant a alguna reunió de l’Institut d’Estudis Penedesencs mentre anàvem a veure alguns dels seus molts amics escampats arreu del Penedès. M’hagués agradat passar moltes més estones assegut en la seva biblioteca a l’ombra del campanar, però les obligacions a vegades em portaven per altres camins, però us considero un dels millors mestres que he tingut en la meva vida. Moltes gràcies per ensenyar-me que tot no és blanc ni és negre i que hi ha molts colors i que la història depèn de qui l’escriu. Gràcies per confiar en tots nosaltres que ens dedicàvem amb més o menys gràcia a tot aquest món de la història i la literatura. Dues bones amigues a les vostres mans. Li estic plenament agraït per tot el que ha fet. Serà una llàstima que ja no estareu al nostre abast ni a Cal Sogues d’Albinyana ni al barri de Sans de Barcelona. Però tots sabem de bona tinta que continuareu, en silenci des d’allí on esteu envoltat de papers, llibres i lligalls treballant per esbrinar totes aquests petits detalls que us han quedat pendents del vostre pas entre nosaltres com tot un senyor i bon amic que heu estat sempre.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2009

Cap comentari: