El senyor Manuel Bafarull i Terrades més conegut pel Sr. Manel ha deixat aquest món terrenal per anar més enllà, segurament al cel. Allí seguirà remenant papers polsegosos i preguntant aquí i allà per esbrinar els detalls de la seva història i aquelles aventures amb un regust de llegenda misteriosa que no ha pogut acabar de treure aigua clara aquí a la terra. Ha estat una de les persones que més ha fet per la història local d’Albinyana. Crec que va ser la persona que primer es va dedicar a remenar paperots i convertir les caixes i els papers vells i atrotinats que tombaven pel municipi amb elements importants i valuosos per conèixer una mica més la nostra història. També ha treballat la història de la comarca i la del Penedès sense oblidar la catalana. Era una persona apassionada per tot aquest món de la història. Amb la seva discreció i treball silenciós anava recollint dades de llibres, revistes, arxius municipals, religiosos, personals, hemeroteques, de la gent del carrer, dels fills i nets d’alguns dels seus protagonistes. La gràcia de tot això era la seva senzillesa i humanitat. Primer de tot era un tot un senyor de soca-rel que sempre t’escoltava i et donava un cop de mà quan necessitaves alguna cosa d’ell. Tota aquesta informació la compartia amb tothom qui fos falta igual que la seva basta biblioteca i recull d’apunts i papers dispersos que al llarg dels anys havia anat bastint de mica en mica, recollint full a full. També gaudia de multitud de contactes arreu amb qui s’intercanviava informació i amb la seva màquina d’escriure de tota la vida anava sintetitzant tota aquesta informació per donar-la a conèixer a la resta, ja fos per les publicacions de l’Institut d’Estudis Penedesencs o en les pàgines d’aquest DAIRI passant per altres llocs com les novel·les i altres nombroses publicacions que ha fet al llarg de la seva dilatada vida. Ell volia que la gent conegués el fruit de la seva feina discreta i continua.
Persones com ell són els que fan possible que estimem les nostres tradicions, el nostre poble, aquells fulls que tenim guardats a les golfes que són dels nostres avis. Ell ha sabut transmetre a moltes persones d’Albinyana aquesta passió per tots aquells elements que amb el pas del temps van evolucionant amb el risc que puguin quedar al marge de la nostra vida. Tot i que ell no era una persona gaire amant de reconeixements i homenatges jo crec el millor que li podem fer és tenir-lo present a la nostra ment conversant amb la seva figura simpàtica i amable mentre passejava pel municipi i per alguns dels seus viaranys més boscosos ja gairebé esborrats pel pas silenciós del temps. Ell participava en totes les coses que es fessin a Albinyana. No es perdia res sempre que podia. La Mona a Sant Antoni, ni el teatre que feia la canalla a la Societat i altres petites cites al llarg de l’any. Aquesta passió l’ha sabut transmetre als seus fills i nets que sembla que han heretat el seu estil personal a l’hora d’escriure i la seva plena vinculació a Albinyana.
Com albinyanenc i com alumne seu li vull donar les meves sinceres gràcies per tot el molt que m’ha ensenyat i per totes les estones que hem passat junts, dalt a les golfes o amb el cotxe anant a alguna reunió de l’Institut d’Estudis Penedesencs mentre anàvem a veure alguns dels seus molts amics escampats arreu del Penedès. M’hagués agradat passar moltes més estones assegut en la seva biblioteca a l’ombra del campanar, però les obligacions a vegades em portaven per altres camins, però us considero un dels millors mestres que he tingut en la meva vida. Moltes gràcies per ensenyar-me que tot no és blanc ni és negre i que hi ha molts colors i que la història depèn de qui l’escriu. Gràcies per confiar en tots nosaltres que ens dedicàvem amb més o menys gràcia a tot aquest món de la història i la literatura. Dues bones amigues a les vostres mans. Li estic plenament agraït per tot el que ha fet. Serà una llàstima que ja no estareu al nostre abast ni a Cal Sogues d’Albinyana ni al barri de Sans de Barcelona. Però tots sabem de bona tinta que continuareu, en silenci des d’allí on esteu envoltat de papers, llibres i lligalls treballant per esbrinar totes aquests petits detalls que us han quedat pendents del vostre pas entre nosaltres com tot un senyor i bon amic que heu estat sempre.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2009
Persones com ell són els que fan possible que estimem les nostres tradicions, el nostre poble, aquells fulls que tenim guardats a les golfes que són dels nostres avis. Ell ha sabut transmetre a moltes persones d’Albinyana aquesta passió per tots aquells elements que amb el pas del temps van evolucionant amb el risc que puguin quedar al marge de la nostra vida. Tot i que ell no era una persona gaire amant de reconeixements i homenatges jo crec el millor que li podem fer és tenir-lo present a la nostra ment conversant amb la seva figura simpàtica i amable mentre passejava pel municipi i per alguns dels seus viaranys més boscosos ja gairebé esborrats pel pas silenciós del temps. Ell participava en totes les coses que es fessin a Albinyana. No es perdia res sempre que podia. La Mona a Sant Antoni, ni el teatre que feia la canalla a la Societat i altres petites cites al llarg de l’any. Aquesta passió l’ha sabut transmetre als seus fills i nets que sembla que han heretat el seu estil personal a l’hora d’escriure i la seva plena vinculació a Albinyana.
Com albinyanenc i com alumne seu li vull donar les meves sinceres gràcies per tot el molt que m’ha ensenyat i per totes les estones que hem passat junts, dalt a les golfes o amb el cotxe anant a alguna reunió de l’Institut d’Estudis Penedesencs mentre anàvem a veure alguns dels seus molts amics escampats arreu del Penedès. M’hagués agradat passar moltes més estones assegut en la seva biblioteca a l’ombra del campanar, però les obligacions a vegades em portaven per altres camins, però us considero un dels millors mestres que he tingut en la meva vida. Moltes gràcies per ensenyar-me que tot no és blanc ni és negre i que hi ha molts colors i que la història depèn de qui l’escriu. Gràcies per confiar en tots nosaltres que ens dedicàvem amb més o menys gràcia a tot aquest món de la història i la literatura. Dues bones amigues a les vostres mans. Li estic plenament agraït per tot el que ha fet. Serà una llàstima que ja no estareu al nostre abast ni a Cal Sogues d’Albinyana ni al barri de Sans de Barcelona. Però tots sabem de bona tinta que continuareu, en silenci des d’allí on esteu envoltat de papers, llibres i lligalls treballant per esbrinar totes aquests petits detalls que us han quedat pendents del vostre pas entre nosaltres com tot un senyor i bon amic que heu estat sempre.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'agost del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada